Introducció

Amb l’arribada de la crisi, hem vist com s’aguditza la conflictivitat social, determinades situacions ens fan veure que en el que portem tant temps insistint, la no criminalització de la violència és possible. No solament això, molta gent externa al gueto es suma i la utilitza com a recurs quan no té una altra opció. Molts comencem a qüestionar-nos el que semblava que era el nostre principal objectiu polític, l’ús de la violència i la conflictivitat social com a fi en si mateix quan s’interromp el funcionament d’un Parlament i fins i tot d’una ciutat amb la diversitat de tàctiques, utilitzant la resistència passiva i també activa. Comencem a veure la necessitat de generar alternatives a aquest món, que és necessari crear referents polítics als barris i pobles que mitjançant el seu treball i pràctica diaris demostrin que el nostre ideal va més enllà de la conflictivitat generada en moments puntuals. Continua llegint →