1r de maig: o nosaltres o ells!

La manifestació del passat Primer de Maig sortí amb mitja hora de retard de la Ben Plantada, darrere una pancarta que afirmava “La seva riquesa, la nostra pobresa. O Nosaltres, o ells!”. Ben aviat fou encapsulada per una quarantena d’agents dels ARRO, que aplicaven per primer cop aquesta pràctica policial a la ciutat de Manresa des del desplegament dels Mossos d’Esquadra.
Malgrat la prepotència policial, les manifestants no es tiraren endarrere. A l’altura de la seu de CCOO i UGT es produïren les primeres empentes, quan s’intentà desplegar una pancarta en contra dels sindicats oficials a qui s’acusà altre cop de trair la lluita de la classe treballadora.
A l’altura del carrer Guimerà s’aturà la marxa per llegir alguns manifestos contra empreses explotadores: el BBVA, Tous i Zara foren senyalades com a responsables de desnonaments, explotació laboral i reproducció dels inaccessibles cànons de gènere, entre altres.
Fou a l’altura del carrer del Born on es produïren les càrregues. Algunes que havíem assistit a mobilitzacions de Barcelona, on la pràctica de l’encapsulament és molt més recorrent, pensàvem que un cop entrats al Barri Antic els uniformats es retirarien dels costats. Concebíem que prosseguir envoltats per carrers tan estrets acabaria a cops de pal. I així fou.

Una mera discussió dialèctica provocà que un policia amb la testosterona elevada comencés a repartir llenya; ben aviat s’hi afegiren els altres. Detingueren a un primer manifestant, cosa que encara caldejà més l’ambient. Malgrat les porres, les assistents es mantingueren dignes i resistiren una bona estona. Entre el caos general es produí la segona detenció. Molts Mossos estaven fora de si, trencant fins i tot la mateixa formació, cosa que en un context diferent els hauria pogut suposar passar per un mal tràngol. Els comandaments policials exigien responsabilitat als seus súbdits sobre com havia començat l’enfrontament, tot posant en dubte la seva versió, malgrat la tancada de files posterior.

La manifestació prosseguí amb calma tensa fins a una Plaça de l’Ajuntament presa per la policia. El primer assalt acabà amb la lectura del manifest. Almenys una desena de persones presentaven ferides de diversa consideració: des d’un cap obert que precisà punts de sutura a fissures de dits. Però hi havia dues persones detingudes i això no podia quedar així.

El dinar popular previst a l’Ateneu Popular la Sèquia, per a l’Escola Popular de Dones de Manresa, es traslladà a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra on unes cent persones ens tornarem a concentrar. La pressió féu cedir una policia, que no podia mantenir un cordó tot el dia i alliberaren als detinguts.

5 de maig: Manifestació contra la repressió policial

La resposta a la repressió policial vingué en forma d’una manifestació convocada per al divendres 5 de maig. Unes 300 persones recorregueren els carrers cèntrics de Manresa sota el lema “Contra la repressió Policial. Per una vida digne! O nosaltres o ells!”. Anteriorment, en una roda de premsa, els organitzadors havien manifestat que en aquesta ocasió no es deixarien encapsular.
Al llarg del recorregut, es realitzaren pintades i es tiraren ous de pintura contra bancs, l’edifici dels Tous o la botiga Osho d’Inditex. En aquesta ocasió els Mossos optaren per mirar-s’ho des de la distància. Segurament els membres del sindicat policial USPAC, que havien titllat la manifestació d’alt risc i preocupant, es quedaren amb les ganes d’actuar.

La manifestació finalitzà a la plaça Gispert de Manresa, on es desplegà una pancarta on hi figuraven diversos números identificatius de Mossos d’Esquadra que havien participat durant l’atonyinament de la jornada del Primer de maig.

L’encapsulament com a símptoma de control social

Com justifica la policia la pràctica de l’encapsulament? Pretenia llençar un missatge a les manifestants tot recordant qui té el monopoli de la violència. Es tractava de posar la por al cos, d’intimidar mitjançant la força, d’aconseguir la pau social a base de la por. Al mateix temps, llançava un missatge a la societat: els col·lectius socials i polítics anticapitalistes són un perill públic: se’ls ha d’aïllar.

I aquí ens trobem amb la veritable qüestió de fons. Contràriament a molts altres indrets, a Manresa al llarg dels últims anys hi ha hagut un augment dels projectes que, des de la base, lluiten per un món nou i per tant es confronten amb el sistema actual. El Primer de maig suposava la simbiosi entre moltes d’aquestes lluites, des del sindicalisme combatiu, l’ateneisme i les lluites per l’habitatge fins a l’esquerra independentista i els col·lectius anarquistes. S’havia de colpejar aquesta unió, fos com fos.

A més a més, de retruc de les últimes mobilitzacions tenien l’orgull ferit. Havien vist com des de la dreta més rància es parlava de l’altsasunització de Manresa per una manifestació que acabà amb el llançament de quatre ous de pintura. No havien pogut detenir a ningú després de la jornada combativa del passat 8 de maig. I no pogueren impedir que les veïnes del barri de la Guia ocupessin durant més de mitja hora les vies de la RENFE als nassos d’un imponent dispositiu policial.

Els Mossos d’Esquadra són els cossos armats dels privilegiats. Dirigits per l’autor del polèmic desallotjament dels indignats de plaça Catalunya de Barcelona l’any 2012, Sergi Pla fou degradat a les comarques centrals on ha volgut importar algunes de les seves pràctiques. A totes ens sonarà l’espectacle que realitzà a l’estació de la RENFE, desallotjant de males maneres a aquelles que protestaven per un transport públic gratuït. Sembla que no sàpiga que Manresa no és Barcelona. Aquí ens coneixem, tenim vincles personals amb molta gent que no participa de projectes anticapitalistes però que en tot cas rebutgen la prepotència policial. I és que les seves pràctiques denoten que prefereix obrir caps mitjançant la violència a que hi hagi quatre vidres trencats. Exercir la violència sobre les persones, que hi hagi encaputxades que ho facin sobre objectes materials insensibles. Altre cop el valor de la mercaderia per sobre el valor dels éssers humans.
Sobre la violència se’n parla ben poc quan prové de les opressores i se n’escriu molt quan les oprimides l’utilitzen en una ínfima part. La violència dels poderosos és legal i sempre queda impune. La dels explotats és reprimida i criminalitzada. Els diaris no expliquen que Inditex recorre a treballadores de països com Bangla Desh, on també utilitza el treball infantil en condicions laborals d’esclavitud. Conten que Amancio Ortega dóna 3 mamògrafs als hospitals de Manresa i Berga. Si no fos per la PAHC, no sortiria quasi res a les notícies dels desnonaments que afecten milers de famílies producte de l’estafa dels bancs. Ara bé, cada “obra social” que realitza una entitat bancària apareix als grans diaris. Es desfan en alabances tot afirmant que la família Tous és de les més prominents de la comarca gràcies a la seva emprenedoria, tot obviant que és gràcies a l’aprofitament de les seves treballadores i a la situació colonial dels països econòmicament empobrits, d’on extreuen els minerals, que poden viure en el luxe.

La pràctica de l’encapsulament fou àmpliament importada durant l’època que Joan Saura ocupava la Conselleria de l’Interior. Si els Mossos agafaren el model policial alemany com a referència no era d’estranyar que aquesta pràctica arribés tard o d’hora a les nostres contrades. Tornar a impulsar-la suposa un pas més dins del control social. Amb el pretext de vetllar per la nostra seguretat contra el denominat terrorisme jihadista ens apropen cada cop més a una societat dictatorial. Ja que a l’Estat espanyol l’exèrcit segueix tenint una imatge pejorativa per les reminiscències al passat franquista, allò que es busca és una militarització de la policia. Així és com a poc a poc els cossos policials van apareixent armats amb subfusells G-36. Ens estem acostumant a veure’ls amb armes letals no només a les estacions de tren o en “controls rutinaris”, sinó també a la manifestació de la Guia i a la concentració contra la visita de Puigdemont a la plaça Sant Domènec.

És per tot això que cal seguir organitzar-nos. Continuar lluitant per allò que defensàvem quan volguérem manifestar-nos pel Primer de Maig. Les alternatives són diverses i més necessàries que mai. Malgrat les diferències ens queda el bon regust de l’organització conjunta de les mobilitzacions que han demostrat una vegada més que “Els carrers seran sempre nostres”. El “Nosaltres o ells” es féu més evident que mai: s’ha d’escollir entre el món caduc de les desigualtats, la violència institucional i la misèria o el món nou de suport mutu i llibertat.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us