22 de juliol: xerrada, sopador i documental dels G.A.R.I. a l’Ateneu la Sèquia

Dimarts 22 de juliol,  torna el sopador llibertari a l’Ateneu Popular la Sèquia, amenitzat amb una xerrada i el passi del documental ¡G.A.R.I!, sobre l’experiència i la història d’aquesta coordinadora de grups d’agitació armada.

A partir de les 20h del vespre:

– Presentació del vídeo a càrrec d’en Ricard Vargas, ex-membre del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i de la OLLA (Organització de Lluita Armada)

– Passi del documental ¡G.A.R.I!, un film de Nicolas Reglat

Sopador

gari sopador

A continuació un breu resum sobre els G.A.R.I.:
Els Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una sèrie de grups autònoms antifranquistes, d’ideologia antiautoritària, que es van coordinar per realitzar accions d’agitació armada i propaganda després de l’autodissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), a Tolosa de Llenguadoc, a causa de la detenció dels seus membres i condemna a mort d’un d’ells, Salvador Puig Antich. Després de l’execució de Puig Antich els GARI realitzaren accions per evitar una possible pena de mort a altres membres del MIL com Oriol Solé i Sugranyes i Josep Lluís Pons Llovet, en aquests moments empresonats i pendents de judici. Apareixen les seves sigles per primera vegada l’endemà del segrest del director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao, el 3 de maig de 1974.
Els GARI estaven formats per alguns militants de l’ex-MIL, Grup Primer de Maig i grups autònoms incontrolats que van adoptar noms temporals i circumstancials com GAROT (Grup d’acció revolucionària ocasionalment terrorista), GALLUT (joc de paraules). Les seves activitats tenien com a finalitat cridar l’atenció internacional sobre els fets que succeïen a Espanya durant l’última època del règim dictatorial del general Franco i aïllar a la dictadura franquista de la resta d’Europa. En els seus comunicats exigien l’alliberament dels membres del MIL empresonats a Espanya doncs temien que correguessin la mateixa sort que Puig Antich. Van realitzar actes de sabotatge a les línies de ferrocarril entre França i Espanya, voladura de ponts entre Espanya i França, van col·locar artefactes explosius en organismes oficials i institucions espanyoles a França, Països Baixos i Bèlgica, rapte del director de Banc de Bilbao a París, incendi d’autobusos de pelegrins catòlics al santuari de Lorda, guillotinar el cap del príncep Joan Carles de Borbó d’una figura del museu de Cera de Paris, etc.
Qualificats com a terroristes a Espanya i a França, alguns dels seus membres van ser empresonats en aquest país, per la Cour de Securité d’Etat, però posteriorment amnistiats després de la investidura de Giscard d’Estain en 1976 i François Mitterrand com a president de la República en 1981. Un dels seus membres va ser Jean Marc Rouillan, qui ha estat empresonat a França per activitats d’agitació armada amb el grup Action Directe des de 1987 (d’aquests anys, set els va passar totalment aïllat) fins fa escasses setmanes, quan ha obtingut la llibertat condicional fruit de les campanyes internacionals de solidaritat rebudes.

 

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us