A 7 ANYS DE LA MORT D’EN MUSTAPHA SOTA CUSTÒDIA POLICIAL

Aquest article és una actualització del text realitzat i reproduït parcialment pel llibre “Des de la Reserva: 35 anys de construcció d’alternatives a Manresa”. Aprofitem per treure’l íntegrament quan pràcticament fa 7 anys de la mort d’en Mustapha.

Una de les ocasions que les anarquistes manresanes aconseguirem anar més enllà del gueto polític fou el cas de la mort sota custòdia policial d’en Mustapha. Els fets es remunten a 7 anys endarrere, al 31 d’agost del 2011, quan després d’una batuda realitzada seguint paràmetres racistes, en Mustapha (sense tenir els papers en regla) escapà corrents de la policia i acabà detingut pels Mossos d’Esquadra.
Fou un amic de la família del jove, que coneixíem de l’època en què participàvem del CSO Na Bastardes, que ens vingué a buscar tot informant-nos de què es trobava en coma després d’haver estat detingut pels Mossos.
Ens acompanyà amb la família a l’hospital i preguntàrem pel que havia passat. Moltes coses de la versió policial ja no quadraven des del primer moment, així que ens oferíem per donar-los suport per exigir la veritat. Un dels encerts que tinguérem fou deixar fer, no anar amb les nostres idees (a vegades) obtuses per davant. Volien parlar amb la premsa, nosaltres dèiem que no eren les nostres eines, que si volien provar… I després d’entrevistar-se amb el diari comarcal Regió 7 s’indignaren al veure com la versió policial cobria pràcticament tota la pàgina i la seva versió era un mer quadradet, donant-nos la raó. Per això decidírem tirar endavant un número exclusiu sobre el cas amb el Pèsol Negre, al mateix temps que moltes parets de Manresa denunciaven amb pintades la situació.
S’organitzà una manifestació mentre el Mustapha encara estava en coma. Prop de 300 persones, la majoria d’elles sahrauís, recorregueren els carrers cèntrics de Manresa. Arran d’ella, organitzacions com Acció Cristians Contra la Tortura, SOS Racisme, Bages per Tothom o diaris estatals com Publico s’interessaren pel cas.
Mentrestant els Mossos d’Esquadra feien de les seves: contactaven a les mesquites animant a rebaixar l’ambient de tensió i preguntant pels inductors de les mobilitzacions. Trucaven recurrentment a la germana del Mustapha, a vegades amenaçants, a vegades demostrant un fals interès, a vegades admetent que a dins de la policia hi havia pomes podrides. Fins i tot en una ocasió demanaran que es presentés a comissaria: un cop allí parlà amb un dels alts responsables dels Mossos, que varià un cop més la versió policial. Entre les seves parets exhibia un dels cartells que convocava a la mobilització. Ja sabíem del fetitxisme dels Mossos, que adornen les parets de la seva comissaria amb fotos de desallotjaments com el de Na Bastardes… però allò fou una provocació.
De mica en mica, dia a dia, la desconfiança mútua amb l’entorn del Mustapha es convertí en respecte mutu i del respecte mutu es passà al carinyu. El dia de la seva mort ploràrem desconsoladament amb els seus pròxims. Assistirem a l’acte de comiat que feren a casa d’uns amics. Ja anàrem preparant la propera mobilització quan l’ambaixada marroquí contactà amb la família: s’oferien a pagar el trasllat del cos fins a Sidi Ifni a canvi de què no hi haguessin més mobilitzacions. Eren més de 4.000 euros. La família no tenia diners, nosaltres no anàvem massa bé (i més després d’ajudar a pagar el Pèsol de la nostra butxaca), així que optaren per acceptar. I va ser un dels errors més grans que hem comès. Hauríem d’haver apel·lat a la solidaritat i aconseguir els diners nosaltres per poder seguir pressionant. Però ja no ens quedaven forces. Guanyà altre cop la impunitat.
Pocs mesos després, el gener del 2012, en Sergio morí al ser reduït pels Mossos d’Esquadra també a la ciutat de Manresa. Era la gota que feia vessar el got. Convocàrem de nou a manifestació. Les famílies d’en Mustapha i d’en Sergio participaren de l’acte tot i que tingué un toc molt més militant.
D’aquesta lluita aprenguérem molt, moltíssim. A més dels records durs i dolços, ens queda l’amistat amb la família i un viatge pendent a Sidi Ifni que esperem poder realitzar algun dia.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us