A Contracorrent per defensar la riera de Monistrol de Calders

El passat 22 de març es va fer pública la coordinadora A Contracorrent, un espai que naixia amb la voluntat d’unir esforços entre entitats i col·lectius ecologistes, forces polítiques i veïns i veïnes dels municipis de la conca del riu Calders de cara a defensar una solució definitiva pels problemes de contaminació que arrossega des de fa anys aquesta conca. Concretament, es volen denunciar les elevades concentracions d’amoni, nitrats, detergents i tensioactius que provoquen fortes pudors i l’aparició d’escumes al llarg del curs del riu, així com un deteriorament visible de la qualitat de l’aigua i de l’estat de l’ecosistema del riu. És per això que durant aquests mesos s’està realitzant una campanya batejada amb el nom H20 / HN4+ a tots els municipis afectats amb xerrades, contacontes, exposicions, recorreguts pel riu, i tot tipus d’activitats, que acabarà els pròxims 6 i 7 de maig amb una caminada pel curs del riu entre Navarcles i Moià.

El problema ve de lluny, i no només prové de les limitacions i insuficiències de la depuradora de Moià per tractar tot el volum d’aigua que li arriba i els diferents contaminants que vénen principalment dels polígons industrials, sinó que també trobem abocaments incontrolats com purins, aigües grises o residus urbans, que es sumen al problema de la depuradora. Si a això hi afegim que sovint trobem tales indiscriminades del bosc de ribera, s’està posant en perill no només la qualitat de l’aigua sinó també el mateix ecosistema del riu.

A més, denuncien que les administracions, ajuntaments, Agència Catalana de l’Aigua i Departament de Medi Ambient, han omès per activa o per passiva les seves obligacions per trobar-hi solucions.

És per això que s’està demanant de promoure un Pla Director enfocat a la conca del riu per tal de regular i gestionar tots aquells temes que l’afecten, una moratòria en els abocaments industrials fins que el problema estigui resolt, una diagnosi i mapeig sistematitzat de tots els punts d’abocaments incontrolats, i l’aplicació de sancions a les empreses o persones que incompleixin la legislació.

Des de la nostra Secció Sindical, com a part afectada per l’estat de l’aigua de la riera de Calders, volem afegir algunes qüestions més a la lluita que s’està portant a terme en defensa del riu. Com bé s’apunta ja en diverses xerrades que s’han realitzat, la gestió de l’aigua no és un tema que hàgim de reduir a si tenim depuradores en els pobles capaces de gestionar totes les aigües residuals que produïm, que sembla que és la solució que ens ofereixen amb la nova depuradora, sinó que creiem necessari conèixer quins recursos hídrics tenim i com fluctuen amb els anys de cara a prioritzar usos i veure de forma col·lectiva quin model territorial volem construir.
No tenim problema en dir-ho: els interessos dels empresaris que s’han muntat un munt de fàbriques als polígons no són els nostres. La cantarella de que donen treball és certa, però caldria preguntar-se quin tipus de treball donen i veure d’un en un com tracten els treballadors i treballadores d’aquestes empreses. El que sí que sabem del cert és que donen uns bons beneficis als seus propietaris i un bon grapat de merda al riu, i a sobre la nova depuradora la pagarem entre tots; ja podrien socialitzar guanys igual que socialitzen costos.

Deixem-ho aquí; ens titllaran d’utòpics. La veritat és que no cal ser molt radical per adonar-te que hem de prendre alguna mesura. No pot ser que l’estiu passat Aigües de Manresa anés de bòlit perquè se li estan assecant un munt de pous en tots els pobles, hi hagi gent que no pugui regar els horts perquè la riera baixa seca, i no s’hagi comentat res a cap lloc ni mitjà; que la gent de ciutat o la mateixa gent del poble no sàpiga per la sequera que hem passat i estem passant (encara que aquest any sembla que remunta), i encara avui alguns es quedin tranquils parlant d’ampliacions de l’escorxador de Moià o, com prefereixen dir-ne, modificacions.

Res; cadascú a lo seu. Només ens queda dir que l’aigua és quelcom molt preuat, i més que ho serà; i que és quelcom que és de tothom i de ningú, i que per això mateix hem de ser totes i tots qui decidim el futur de la nostra aigua, sense complexos, que ells s’equivoquen sempre i després aquí ningú passa comptes. Encara que no ho sembli, encara hi ha pobles a l’Estat on l’aigua és quelcom comú del poble; ni tan sols de l’ajuntament: de tots i totes les veïnes del poble. I són aquests qui organitzen els afers de l’aigua i saben del cert que si no en tenen cura la natura mor;, i si la natura mor nosaltres morim. I sembla que ni el capitalisme ni els nostres benaventurats polítics entenen aquesta part.

Per acabar, mostrar tot el nostre suport a les organitzacions, entitats i veïnes que lluiten per la defensa del riu Calders.

Secció Sindical de treballadors
i treballadores del camp del Sindicat de CNT Manresa
Calders, abril de 2017

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us