Absolució de les persones encausades per l’okupació de “Can Cristu” de Manresa

El desembre de 2004 tres persones vam okupar una casa abandonada a la Cta. Santpedor de Manresa, propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

La necessitat personal de disposar d’un habitatge a la ciutat on poder-hi fer la nostra vida, juntament amb la més que complicada situació de “buscar pis” a Manresa ens va apropar cada cop més a la opció de la okupació.

Ni podíem ni volíem hipotecar-nos la vida amb la compra d’un habitatge. Tampoc podíem ni volíem enriquir propietàries i immobiliàries a costa del nostre dret a un habitatge digne mitjançant els lloguers desproporcionats que oferia (i continua oferint) el mercat immobiliari.

És per això que vam optar per la okupació com a sortida a la nostra problemàtica personal i, a la vegada, com a forma de denúncia de tot aquest model urbanístic basat en el benefici privat d’unes poques a costa del treball i les necessitats de la majoria. Alhora, volíem que almenys aquest acte contribuís a desenvolupar un conflicte que té per objectiu buscar una sortida que beneficiï el conjunt de la societat.

Després d’un any i mig fent-hi vida, acollint-hi també a d’altres persones amb problemàtiques similars, ens ha arribat el judici penal per haver comès un delicte contra la propietat (usurpació). Les peticions són: per una banda la fiscalia demana el desallotjament i una pena-multa de 700 euros per persona, l’acusació particular (FGC) demana el desallotjament i una pena-multa de 9000 euros per persona.

Davant d’aquesta situació, la nostra resposta fou encarar el judici com un acte més de denúncia del sistema de mercat immobiliari, reafirmant el nostre dret a la okupació de l’edifici abandonat.

Amb l’ajuda de col·lectius afins de la ciutat i gent a nivell personal vam muntar una jornada el dissabte 21 d’octubre.

A la tarda hi va haver una xerrada al pati de la casa (Can Cristu) sobre diverses experiències d’okupació a Manresa, amb representants del CSO Valldaura, CSO La Tremenda, La Font, La Coktelera, CSO Na Bastardes i Can Cristu. I a la nit hi va haver una festa al CSO La Tremenda.

La participació en els actes, tant a la xerrada com a la festa, va ser força massiva i amb la gent que ho vam organitzar vam obrir un espai on tractar problemàtiques referents a l’urbanisme que ja veurem com evoluciona.

Pel què fa al judici, que va tenir lloc dimecres 25 d’octubre al Jutjat Penal número 2 de Manresa, es va celebrar davant una concentració al carrer de solidaritat amb Can Cristu d’unes 50 persones.

Tot i que les acusades vam al·legar la necessitat de l’habitatge, la impossibilitat d’accedir-hi a través del mercat immobiliari i l’existència d’un conflicte social en aquest àmbit, l’evolució del judici va ser quasi completament aliena a la problemàtica social de l’habitatge. Tant la fiscalia com l’acusació particular pretenien demostrar que aquella casa no estava ‘prou’ abandonada i que nosaltres, els que l’havíem okupat, no en teníem la necessitat.

La seva argumentació fou que l’últim inquilí hi havia viscut fins a sis mesos abans de la okupació, encara que els comptadors de la llum havien estat donats de baixa per la mateixa empresa tres anys abans de la okupació i que un veí que va declarar com a testimoni assegurava que com a mínim feia sis anys que allà no hi vivia ningú. A part, també van voler al·legar que la casa formava part de l’estació dels Ferrocarrils (aquesta està activa), tot i que geogràficament en queda apartada i no van saber exposar quin ús havia de tenir en un present o en un futur.

I per una altra banda van voler donar a entendre que les okupants teníem diners i propietats. Ho van fer a través de l’exposició del número de comptes corrents on hi apareixia el nostre nom, sense exposar-ne ni l’import que hi havia en aquests ni la utilitat que tenien. Tampoc van tenir en compte els ingressos regulars de què disposàvem i molt menys van entrar a valorar l’evolució econòmica del mercat de l’habitatge.

Però per la premsa local, aquest va ser el punt destacat de tot el conflicte. El titular de l’endemà del diari Regió7, firmat per Òscar Bolancell, exposava: “La propietat de Can Cristu intenta provar que els okupes tenen diners”. No feia esment de la pujada de 500 euros en un any (2005) del preu del metre quadrat de sòl a Manresa, ni de que l’endeutament mitjà de les llars ja era de més del 60% al 2004, ni de l’extensió de l’anomenat ‘mobbing’ (violència immobiliària), ni de la incapacitat i manca de voluntat de les institucions del govern de frenar la mercantilització exagerada de l’habitatge i la seva conseqüència: l’especulació urbanística.

Cadascú fa els anàlisis que vol, aquest sembla que li interessa el punt ‘graciós’, sensacionalista, allunyat del context i amb poc rigor periodístic.

Jo prefereixo analitzar el conflicte que genera la okupació situant-lo en el context social que l’envolta, directament lligat al qüestionament de la propietat privada, al moviment que des de fa anys es va creant al voltant de l’exigència de ‘l’habitatge digne’, amb la denúncia dels guanys empresarials que genera el negoci de l’immoble i de les dificultats i molèsties que crea a la classe treballadora.

Però el que més ha sorprès ha estat la sentència. Ens la van notificar el passat 8 de novembre i ens absol del càrrec d’usurpació (hem de tenir en compte que no és ferma i que encara pot ser apel·lada per l’acusació).

La justificació judicial de la sentència es basa en que el cas s’hauria de tractar en l’àmbit civil, ja que contempla com a “desproporcionada” una sanció penal pels fets, i l’informe d’aquesta es recolza en l’argumentació i testimonis de la defensa (demostrant la bona feina del nostre advocat -gràcies Lluís-) i en les contradiccions en què va caure l’acusació.

Tot i que aquesta primera absolució és molt positiva, tant per la nostra situació com pel precedent que pot crear en la lluita contra la despenalització de la okupació, som conscients que la nostra situació continua sent inestable i que haurem d’afrontar altres processos judicials. Però de moment crec que podem estar prou contentes, satisfetes. I no tant d’aquesta primera absolució com de que la nostra actuació almenys hagi servit per visualitzar el conflicte, per generar mobilització de protesta i agitació de consciències.

Finalment, donar les gràcies a tota la gent que d’una manera o d’una altra ens ha donat el seu suport. A familiars i veïnes, amigues i col·lectius afins, advocat i secretàries, a la gent que s’ha mogut des de Ripollet, Ribes, Terrassa… Dir-vos que es continua donant vida a Can Cristu, es continua participant en el conflicte amb la voluntat de transformar el què ens envolta.

Font: Indymedia Barcelona.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us