logo cgt
Berguedà

Noves Generacions (PP) inicien la campanya electoral a Berga amb la presa de la ciutat per part de centenars de Mossos d’Esquadra i les protestes de decenes de persones

Des de Radio Berga s’havia anunciat. Avui a les dotze les Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya farien la primera enganxada de cartells a Berga en la seva línia de buscar l’escridassada per tal de ser víctimes.

Berga estava presa totalment pels Mossos d’Esquadra: només al casc antic hi havia més de quatre furgones, més de quatre 4×4 i desenes de soldadets de la Generalitat de Catalunya, a part dels secretes que tothom coneix. El carrer del Balç (on hi ha dos dels locals llibertaris i l’independentista de la ciutat) tallat al transit per dos 4×4, el carrer Pompeu Fabra i el seu carreró paral·lel tallat també als vianants. En fi, un estat de setge i una anulació de llibertats per als vianant vergonyosa i típica d’aquesta democràcia de cartró.

Doncs aquestes víctimes (hereus directes del franquisme i de l’església assassina) eren sis o set persones, més d’un amb més de seixanta anys (deu ni do com pugen les noves generacions). Amb cara de bones persones esperant l’escridassada. Abans però un discurset del cap dels Mossos de Berga fent de “poli bo” (repugnant) mentre la ciutat era literalment ocupada. Els del Partit Popular esperant l’escridassada i la colla allà congregada (alguns de nosaltres també hi érem) els ha correspost amb crits i insults. L’obra de teatre (de pèssima qualitat) tirava endavant i podia cloure’s.

Al nostre humil entendre han faltat crits contra la policia que eren els que allà anaven armats i han sobrat els insults de caràcter xenòfob i els que no respectaven les dones ni les persones amb minusvalies. Francament, el ventall d’insults ha estat patètic.

El “colmu” i la quadratura del cercle que marcava l’inici del final de la farsa: les joventuts poc juvenils del Partit Popular cridant “Llibertat!”.

En acabat la majoria d’assistents han cantat els Segadors (himne nacional i institucional de Catalunya), tot seguit alguns han començat o han intentat començar a cantar una cançó religiosa i nacionalista (no sé si el Virolai, Rosa d’abril, o alguna cosa de la caverna montserratina) i fins aquí la crònica en directe ja que hi ha coses que un àcrata no pot suportar.

Després insults i suposo que s’han arrancat els cartells enganxats.

Alguns no veiem clar anar a fer el joc als del pepé. Ens repugnen igual que els d’Unió que dissabte es reunien també a Berga sense problemes i ens toquen el que no sona com la resta de polítics. Tanmateix per solidaritat i per indignació davant l’ocupació policial hem anat també a protestar, però allà ens hem adonat, en veure el xou i sobretot en sentir el que es cridava, que aquella no era la nostra barricada i que no reconeixíem els suposats companys de viatge (amb qui anem plegats en altres lluites).

Redacció del Berguedà Llibertari