Berga: la unitat popular i el poder

69BEl 27 de maig passat la CUP de Berga donava la sorpresa i es proclamava vencedora de les eleccions municipals a la capital del Berguedà. Amb només 8 anys la CUP Berga ha passat de presentar-se per primera vegada a unes eleccions a obtenir l’alcaldia amb 2248 vots, 58 més que els convergents.
Berga es convertia així en la primera capital de comarca de Catalunya governada per un partit que es defi neix com a anticapitalista, tot un gerro d’aigua freda per la parròquia convergent acostumats com estaven a remenar les cireres en aquest conservador racó de món.

Independència, empoderament, poder popular i anticapitalisme són alguns dels principis que formaven part del programa electoral dels cupaires. En l’àmbit concret apostaven per la municipalització dels serveis externalitzats (com l’aigua), recuperació de les concessions, la reducció del deute, la revitalització del barri antic i la participació popular com a eixos centrals del programa. De la mateixa manera es reivindicaven com a altaveu de les lluites populars que tindrien veu a la institució.

Les institucions com a pol gravitacional

El problema rau en la total inexistència d’un contrapoder o poder popular que des del carrer pugui infl uenciar en el dia a dia Berguedà. A Berga no s’ha bastit cap xarxa de solidaritat anticapitalista que faci front a les injustícies del dia a dia i doni respostes reals a les problemàtiques de la classe treballadora. L’aposta de bona part dels moviments socials per la CUP de Berga com a eina per la transformació social ha sigut prioritària des de la seva creació i en detriment d’altres opcions de contrapoder que no passessin necessàriament per l’institucional. Fins i tot la majoria de mobilitzacions que han tingut lloc en els últims temps han anat encarades a promocionar el partit més que assegurar la victòria de la lluita en sí. Significatiu ha sigut l’augment de la militància independentista de la ciutat però això no s’ha traduït en cap cas en l’augment de la conflictivitat social. De fet, la lluita social en els últims anys ha experimentat un declivi important mentre la CUP ha guanyat legitimitat i representativitat.

Per a l’EI del Berguedà la priorització del front institucional al social ha sigut una constant fins i tot des d’abans que la CUP tingués representació. Ja durant la lluita contra l’ordenança de civisme ,que desenes d’individualitats portaven a terme durant el 2007, el regidor de la CUP d’aleshores afi rmava al Regio7(1) que no hi havia possibilitat de victòria contra l’ordenança fins que la correlació de forces a l’ajuntament no fos favorable (grollera excusa justifi cativa del seu posterior vot favorable a la norma repressiva, tot sigui dit).

D’aquesta manera demostrava la importància i centralitat de la lluita institucional per sobre de les mil i una mobilitzacions que estaven tenint lloc al carrer mensualment. Un cop aprovada la nova norma -maquillada i amb el vot favorable de la CUP- paradoxalment van arribar a desmarcar-se de la lluita social autònoma contra la norma cívica deixant de recolzar amb els seus militants les mobilitzacions al carrer que encara seguien. La centralitat era a dins de l’ajuntament no a fora i la fi nalitat el mateix partit.

Dues primeres legislatures

Durant les dues anteriors legislatures la CUP s’ha esforçat per mostrar-se com un partit responsable i amb capacitat per fer propostes serioses, crítiques constructives i per no votar sistemàticament no a tot el què proposava l’equip de govern. Aquesta política proactiva i propositiva els ha donat una legitimitat que d’entrada podien no tenir però també els ha portat a facilitar la investidura de Juli Gendrau el 2007 (quan CiU estava en minoria) , a aprovar l’ordenança de civisme també al mateix any (encara avui vigent), a votar favorablement als pressupostos del seu suposat enemic de classe (CiU) el 2008, a abstenir-se als de 2009, a abstenir-se durant la segona investidura de Juli Gendrau (ara amb majoria absoluta) i a votar a favor dels pressupostos convergents el 2013.

Els canvis socials importants no es poden realitzar des d’unes institucions creades per l’enemic de classe. Els canvis profunds i de ruptura es realitzen –com ho demostra la història–des de fora amb moviments socials forts i revolucionaris. Complint la llei no pots aspirar a canviar el sistema sinó més aviat en convertir-te en un gestor –potser més efi cient– de la misèria. De la mateixa manera l’empoderament sorgeix de la lluita, la desobediència i de les victòries contra el que ens oprimeix –exemple n’és la PAH– i no de processos participatius institucionals i assemblees tutelades.

D’aquesta manera, sense ni tan sols l’existència d’un contrapoder o poder popular consolidat i empoderador que amb accions directes aconsegueixi victòries parcials i que vetlli pel respecte dels principis revolucionaris del partit la conversió de la CUP de Berga en un partit més -si no ho és ja- és qüestió de temps. De la mateixa manera el volum de feina que representa una alcaldia veurem si acaba arrossegant i traient definitivament del carrer als militants de l’entorn de l’esquerra independentista.

La CUP al poder

Més enllà de l’eslògan, l’anticapitalisme de la CUP de Berga costa trobar-lo plasmat en mesures concretes dins el seu programa electoral i en les primeres accions de govern.

Més aviat ens trobem davant d’un programa i accions de tints socialdemòcrates i amb fortes difi cultats per aplicar-se a causa de la mateixa lògica legalista i de l’endeutament majúscul que presenta l’ajuntament. Aquest endeutament impossibilita, a curt termini, per exemple la municipalització del servei d’aigües, un dels plats forts del programa cupaire.

Però més enllà de les limitacions alienes estem entreveient falta de determinació per aplicar mesures que no depenen de la situació econòmica sinó de voluntat política.

Exemple clar n’és la retirada del sant crist de la sala de plens i del manteniment a la mateixa sala d’un quadre de la mare de déu de Queralt i més trista la justifi cació de la candidatura que al·legava al caràcter local i simbòlic de la verge (2).

De la mateixa manera no s’entén que una candidatura que té la participació com a eix central del programa justifi qui el funcionament jeràrquic i hereditari de les comparses de la Patum i el qualifi qui de “prou participatiu (3)”. O la gestió que han fet del centenari de la coronació de la mare de déu de Queralt i la maleïda Patum especial que Berga li acabarà dedicant l’any vinent (4). On ha quedat el referèndum que van insinuar que s’hauria de fer? Com ens poden haver colat una patum especial dedicada a una fi gura de guix en ple segle XXI? I de quina “voluntat popular” ens parlava l’alcaldesa rodejada dels troglodites neofranquistes locals? (5). En fi , una altra veritable llàstima.

Si la CUP acaba convertint-se en un partit socialdemòcrata més o acaba imposant part del seu programa electoral ho veurem en els mesos vinents però del que sí dubto més és de la ruptura que diuen representar. Del que de moment ha servit l’aventura institucional ha sigut per legitimar i donar aire a un sistema representatiu en crisi. Una alenada d’aire fresc pel sistema que paradoxalment ha vingut dels seus més acèrrims crítics i que en part haurà contribuït a regenerar-lo en el seu moment de més descrèdit. Uns defensa de facto de la cultura de la delegació.

I les anarquistes? Doncs tot i la seves crítiques a l’institució i a la delegació -i tret de petites victòries- tampoc hem sapigut articular un contrapoder revolucionari significatiu. Veurem si aquesta dinàmica canvia en un futur.

Barri
Berga, setembre de 2015

1.http://berga.cup.cat/noticia/la-novaordenanca-agradi-o-no-un-pas-endavant
2.http://www.aquibergueda.cat/2015/06/10/montse-venturos-proxima-alcaldessa-de-berga-cup-farem-ungovern-de-transformacio/
3.http://www.aquibergueda. cat/2015/06/25/la-cup-defensa-la-decisiode-retirar-el-santcrist-perque-lajuntamentha-de-ser-la-casa-de-tots-i-mostra-disposicio-a-debatre-ho-si-algu-ho-considera/
4.http://www.bllibertari.org/opinio-noen-nom-meu.html
5.http://www.regio7.cat/bergueda/2015/08/01/venturos-no-hem-ditmai/324051.html

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us