Bloc negre a l’11 de setembre de Barcelona

Mani qui mani, anti-autoritaris sempre

L’autoritat ha estat sempre present a les nostres vides. Des de ben petits, l’autoritat dels pares, dels mestres, de la televisió que han intentat inculcar-nos les normes imposades per aquesta societat on vivim dient: tu viu, consumeix, i deixa fer. Aquesta societat, on el govern de torn, marca què es pot fer i què no es pot fer, què es pot pensar i què no es pot pensar. I tan se val quin govern sigui, ja que tots acaben dient el mateix, al servei dels interessos de multinacionals que, amagades sota una falsa democràcia, són realment qui determinen les normes sota les que vivim. Els governs, que tan se val si són de l’Estat Espanyol, Francès, Andorrà, o fins i tot d’un hipotètic Estat català, provoquen la destrucció del territori: Afavorint un comerç multinacional amb l’excusa que és pel nostre interès que sols aprofita als poderosos; imposant la creació de transports elitistes com l’AVE, construït en condicions infrahumanes (amb jornades de fins a 16 hores i ja van 12 morts); permetent i protegint l’especulació urbanística, on els governs ara es dediquen a invertir en grans infraestructures perquè les immobiliàries no petin de cop; privatitzant cada cop més les empreses públiques; destruint el nostre ecosistema construint carreteres com les que es volen fer a la serra de l’Obac, les autovies innecessàries de les Illes Balears; imposant la línia de Molt Alta Tensió; Transvasant mica en mica l’Ebre; canviant la desembocadura del Llobregat; destruint platges com els Muntanyans a Torredembarra; afavorint el cultiu massiu i les mega-granges en detriment dels petits agricultors i ramaders; destruint zones de camp i bosc per a fer operacions clarament especulatives al Baix Llobregat, Tarragona, Empordà, Osona, L’Horta, Mallorca,… I un llarg etc, que a ells no els hi importa perquè amb la seva autoritat que els caracteritza acabaran realitzant. Tot això es fa en base a una imposició escudada sota la panacea del progrés. Així, l’autoritat la veiem present incomptables vegades. L’autoritat d’un estat que ho vol tenir tot sota el seu control. L’autoritat d’unes lleis, escrites per i al servei de persones a qui no volem. L’autoritat per dir qui és bo i qui no per a viure en aquesta societat, reprimint a qui no la segueix en presons o manicomis. O si no els hi és possible aquestes dues opcions, intentant inculcar la por, per tal de que ens rendim a les seves normes. Fent del terrorisme d’estat una eina bàsica per a reprimir a qui no pensi com ells, augmentant el nombre de cossos repressors, encerclant manifestacions, fent escorcolls, detenint sense proves concloents, espiant tot el que fem i/o diem, i un llanguíssim etc. És per això que ara mes que mai, ens declarem anti-autoritaris, perquè no necessitem cap permís per a fer o desfer. Per què n’estem fartes d’haver d’obeir unes normes absurdes que sols a ells beneficien. Perquè tota autoritat, per a nosaltres, ens és completament banal, perquè en la nostra societat no hi cap cap mena d’autoritat. Bloc Negre, 11 de setembre del 2007 (17:00 – Pl. Urquinaona – Barcelona)

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us