Comunicat de la Plataforma Salvem Peguera

Les persones que habitem aquesta terra patim, des de fa massa dècades, la destrucció de la nostra riquesa més valuosa: la natura, les muntanyes, els camps, tot allò que, durant segles, ha fet d’aquesta comarca plena de vida un lloc fructuós per la gent que hi viu.

Sota el miratge del progrés i el desenvolupament, estem assistint a la destrucció, cada cop més accelerada, d’aquestes contrades. Es tracta d’un model econòmic i empresarial que, primer, va implantar les colònies tèxtils i mineres i el ferrocarril i, després, els polígons industrials. Promeses de creixement econòmic i benestar que, en pocs anys, han quedat obsoletes i, al seu pas, han deixat la degradació del medi i dels recursos materials i naturals reals.

Avui dia, en trobem alguns exemples: l’estació d’esquí dels Rasos de Peguera, l’hostatgeria de Queralt, l’Hotel Berga Park o els diversos polígons industrials. Uns pocs s’han enriquit; la resta tornem a estar com sempre, sobrevivint com podem.

Perquè tot això ha arribat a la comarca de la mà dels grans negocis, cacics d’aquí i de les grans ciutats, poders econòmics i polítics que només veuen aquestes contrades com nous recursos per engrandir les seves arques i imperis, deixant de banda les necessitats d’aquestes terres i de les persones que hi habiten.

Seguint amb la mateixa tònica: el turisme i les macroinfraestructures que s’hi associen s’anuncien com la nova salvació de la comarca. En aquest cas, l’amenaça recau sobre el poble de Peguera. La història de l’espoli és la següent. Tradicionalment, el poble vivia de l’artesania (destaca la producció de pega a través dels seus pins) i de les tasques agrícoles i ramaderes; de fet, actualment és una zona de pastures. Les seves terres van ser venudes pels Peguera, nobles berguedans, als Olano, amos de Carbones de Berga S.A. a començaments del segle passat. Aquests, al seu torn, les van vendre, l’any 2003, per 3,6 milions d’euros a Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, membre de la família que governa els Emirats Àrabs Units des de 1830. El 2009, l’Ajuntament de Fígols (al qual pertany el poble de Peguera) va aprovar el nou POUM (pla urbanístic), fet a mida per aquest projecte, i enguany la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat el pla, fet que confirma la seva complicitat en tot l’entramat.

D’aquesta manera, s’han posat els fonaments per convertir les cases i les terres de Peguera en un complex residencial elitista. Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum és propietari, entre d’altres empreses, d’Arabtec, responsable de la construcció d’un bon nombre d’edificis a l’emirat de Dubai –entre d’altres, el Burj Khalifa, l’edifici més alt del món– en associació amb les multinacionals Samsung i Besix. Tot i això, diversos impulsors públics i privats manifesten que haurà de ser un projecte respectuós amb el medi ambient.

El projecte de Peguera inclou la construcció d’un macrocomplex hoteler d’alt nivell, amb la complicitat, a més, d’alguns membres del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, que han vist l’oportunitat de formar part de la classe dels adinerats i aprofitats.

No ens tornem a deixar enganyar. Privatitzar i urbanitzar mitja muntanya i fer-ne un ús elitista, totalment allunyat de l’ús de les persones que viuen a la zona, no és respectuós amb el medi. Aquest nou projecte només afavorirà el xeic àrab i els seus còmplices; per a la resta, és pa (negre) per avui i gana per demà. És un pas més cap a la destrucció del nostre patrimoni natural, de tot allò que ha donat vida a les persones durant segles. És un pas més cap a la privatització i l’elitització dels recursos col·lectius a favor de l’enriquiment d’uns pocs. És un pas més cap a la dependència respecte a les grans empreses i un pas enrere cap a l’autonomia ecològica i econòmica de l’entorn rural.

Ni a Peguera ni al Berguedà, no necessitem cap macrocomplex turístic i, menys encara, un d’elitista. El que necessitem és aprofundir en un model autònom que no repeteixi errors del passat i que ens permeti viure i gaudir amb aquest tresor natural que ens envolta i que ens nodreix.

Per això, el dia 27 d’agost, ens vam reunir per aturar aquesta destrucció; per això, volem animar tothom a treballar conjuntament per aturar el projecte.

Perquè Peguera no es pot hipotecar ni vendre, perquè no hem de consentir agressions al territori.

DEFENSEM PEGUERA

 

 

“Quiero tener mi tumba,

lejos de los campos santos,

donde blusas blancas no haya,

ni panteones dorados.

 

Quiero que a mi me entierren,

lejos de esos lugares falsos,

donde la gente al año viene,

a depositar sus llantos.

 

Quiero que a mi me entierren,

arriba en el monte alto,

junto a aquel pino grande,

que solo esta en el barranco.

 

Mi tumba quiero que esté,

entre dos piedras de canto,

compañeros mios han de ser,

pintadas culebras,

verdes lagartos”

 

Ramon Vila Capdevila (Caracremada)

salvempeguera@hotmail.com -Facebook: Salvem Peguera-www.salvempeguera.blogspot.com

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us