Contra el cercle viciós del jihaidisme i la dreta

Ahir 17 d’agost, un grup jihadista realitzà un atemptat a Barcelona amb l’objectiu de sembrar la por i atraure l’atenció mediàtica dels grans titulars. Nosaltres volem donar un rebuig contundent a aquesta mentalitat i a les mentalitats que entenem formen part del mateix cicle viciós, així com expressar el nostre suport a les víctimes.
No és un secret que a cada nova llei xenòfoba, a cada nova agressió contra immigrants musulmans, els jihadistes es posen contents. En les seves revistes de propaganda i fòrums a internet, celebraren la victòria de Trump i altres victòries electorals de l’extrema dreta. En un llenguatge similar, parlen d’una «guerra entre civilitzacions» en un món que consideren dual. L’objectiu dels seus atemptats és el de polaritzar les societats atacades, per a generar més xenofòbia, més islamofòbia, perquè més immigrants se sentin exclosos i violentats. El racisme aquí crea la propera generació de jihadistes.
Les agressions i insults contra migrants al carrer així com les formacions d’extrema dreta no són més que la punta de l’iceberg d’un racisme latent. El racisme institucional és més subtil però més punyent i preocupant per què està socialment més acceptat. Les balles i les fronteres de l’Europa Fortalesa, l’assetjament policial constant amb les batudes, els tancaments a CIEs, les expulsions… formen part del nostre dia a dia sense que suficients veus s’aixequin per denunciar-ho. Tot obstaculitza la solidaritat entre immigrants i autòctons i facilita creure en els discursos estesos d’Ells i Nosaltres.
La premsa parla de terrorisme. Però no van anomenar «terrorista» a l’atemptat de Virginia quatre dies abans, quan un home blanc de l’extrema dreta va atropellar una dotzena de persones. No anomenen «terroristes» quan feixistes aquí a l’Estat espanyol apunyalen a la gent del metro o pel carrer.
A més a més, existeix un doble barem mediàtic a l’hora d’informar des dels grans mitjans: quan moren centenars de persones en atemptats a països d’Àfrica o Àsia, ens sembla normal, ni digne d’un titular a la portada dels diaris. El mateix quan moren en «accidents» industrials, treballant per empreses occidentals per fabricar la mercaderia que consumim tots els dies. Però quan les persones moren aquí, posem les mans al cap i cridem, «per què?»
El jihadisme és una conseqüència directa de les polítiques colonialistes dels països occidentals. Fou el trio de les Azores el què ens empantanà en diverses guerres per defensar els interessos de les grans empreses. Són els Estats els que ens posen en perill i són les persones al carrer que rebem les conseqüències, ja sigui a Barcelona, París, Síria, o Iemen. I és que no hem d’oblidar quantes persones han mort a l’Afganistan, a l’Iraq, a Somàlia o a Líbia. Aquestes morts no importen igual que les produïdes a Barcelona? Cada una de les guerres ha sigut una aventura cobdiciosa de l’OTAN o d’altres aliances de governs occidentals, en unes ocupacions militars que no podem deixar de titllar de terroristes.
El creixement internacional del jihadisme és una conseqüència directa de les invasions o el bombardeig dels països de l’Orient Mitjà. Els camps de cultiu i bases d’entrenament del jihadisme estan a l’Afganistan, Kosovo, Iraq i Síria, Somàlia i ara Líbia. En cada un d’aquests països estava en marxa una guerra efectuada per països occidentals amb el motiu d’augmentar la seva riquesa, sense donar importància a quantes morts i misèria sembrarien.
Tampoc podem deixar de recalcar els interessos de governs i empreses occidentals amb països que fomenten el jihadisme. Ningú recorda ara les bones relacions de la reialesa espanyola amb l’Aràbia Saudita? O el patrocini del FCB fet per empreses del règim de Qatar? On són ara les notícies que parlen dels 20.000 uniformes militars que volia vendre El Corte Inglés als gihadistes de Síria? Qui crítica a una Turquia que dóna suport a l’Estat Islàmic?
Hi haurà gent que no dubtarà en aprofitar-se d’aquestes morts i del sentiment de por per augmentar el seu poder i avançar en els seus interessos. Són ells els que sembren les condicions ideals pel jihadisme. En un atemptat, on nosaltres veiem tragèdia, l’Estat veu una oportunitat. Una oportunitat per incrementar els estats d’emergència, per ampliar els poders policials i aplicar noves lleis. Voldran augmentar les mesures de control social, pretendran eixamplar les fronteres, aprofitaran per atacar a la dissidència.
És per tot això que creiem més necessari que mai apostar per la solidaritat amb els immigrants, contra la misèria, la precarietat i el racisme. Una de les millors formes de lluitar contra l’estat islàmic és lluitar contra les guerres i les polítiques d’espoli que li donen ales. Al mateix temps hem de donar suport a les lluites que realment s’enfronten amb el jihadisme, com ara la duta a terme a primera línia de foc per les companyes kurdes.
És per tot això que ens afegim a la convocatòria de demà realitzada per la Festa Major Alternativa de Manresa: http://www.bllibertari.org/dissabte-19-concentracio-a-la-placa-major-de-manresa-contra-el-fonamentalisme-i-el-racisme.html

Contra el fonamentalisme jihadista i el racisme islamòfob!

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us