Contra els abusos policials: Vaga General

Diumenge 1 d’octubre, moltes persones s’han posat dempeus per desobeir, per plantar cara a l’estat. Hem vist mostres de solidaritat, ajuda mútua, autogestió, autoorganització; l’empoderament individual i col·lectiu de tants. Aquest és el vocabulari propi de l’anarcosindicalisme i ens plau veure com s’escampa (de nou) pel país. Hem vist la determinació i la força de la gent, unida, (re)descobrint la força col·lectiva contra el poder.

Que juntes som més fortes i ho podem tot, ho hem dit sempre (i sovint sols). Fa temps que anem enrere, veient com els poders ens han anat prenent drets i llibertats i, malauradament, la resposta no ha estat ni de bon tros tan contundent. Les reformes laborals, les retallades, la llei mordassa, la desfeta del sistema de pensions, la bretxa cada dia més grans entre rics i pobres… són el saldo de les darreres dècades de silenci, de creure que les coses no podien ser d’altra manera; de creure que lluitar no serveix per res. Les reivindicacions socials i laborals s’han ignorat o invisibilitzat, les vagues han estat qüestionades i criminalitzades per polítics i mitjans de comunicació. A més, «el procés» ha estat, és i pot seguir sent una excusa per alguns per tal que res canviï massa, sobretot quan a drets socials i laborals; és «l’això ara no toca» de sempre. Que no ens enganyin: sabem que no aconseguirem cap canvi just i profund si no és fruit de les lluites socials, i cal que siguin les protagonistes i el motor de qualsevol canvi polític que valgui la pena.

Prenem, doncs, ara aquesta força, organitzem-nos, plantem cara i aprofundim en aquesta lluita per autodeterminar-nos cada dia i arreu; per fer-nos amos de les nostres vides i decisions. Més enllà dels estats, oposant la voluntat popular a les seves lleis i constitucions (unes lleis que ells mateixos obliden quan els convé).

Aquesta vegada, en el fons de la mobilització popular hi havia un referèndum d’autodeterminació però els objectius i les lluites han d’anar més lluny, construir un món nou (que ja portem als nostres cors) que traspassi els límits dels estats i el capitalisme.

La força en tot procés polític és de les persones, que surten al carrer, que lluiten; com els que han posat la cara i el cos el passat 1 d’octubre davant les forces de repressió de l’estat. Desconfiem dels líders i dels polítics que volen canalitzar les lluites populars. Continuem sabent qui és qui i quins són els interessos de cadascú. I aquells que ara demanen democràcia des del Palau de la Generalitat són els mateixos que en nom d’aquesta democràcia persegueixen idees (odien que en tinguem de pròpies) i envien la policia a esbotzar les portes de les cases de les nostres companyes i ens tanquen i tancaran a les presons de l’Estat sense proves ni les llibertats i garanties que ara diuen reclamar. Per això no ens refiem de les crides a la calma ni de l’obediència cega a les institucions. La llibertat no pot tenir mai límits, ni nacionals ni de cap mena.

El passat 1 d’octubre va ser la gent qui va plantar cara, dèiem, i les forces de repressió van fer el que han fet i faran sempre (per això són) en tots els països del món: reprimir. I ho van fer durament, deixant més de vuit cents ferits. És la mateixa duresa que hem vist a qualsevol cos de repressió (mossos, guàrdies civils, policia nacional) en tota manifestació social o fins i tot en desnonaments, rebentant portes de llars per fer fora la gent de casa seva «per ordre judicial».

Aquest 1 d’octubre hem vist un xoc entre l’autogestió de la gent i la violència inherent a l’estat. Les seves lleis i constitucions contra l’autoorganització popular i la llibertat. I nosaltres sabem on havíem de ser: amb la gent, amb la classe treballadora, recolzant a qui desobeeix. On hem estat sempre.

Convoquem, doncs, a la vaga general. En l’escenari repressiu i d’abús d’autoritat, no volem sortir a defensar urnes ni cap institució però si defensar drets enfront l’autoritarisme, i a nosaltres mateixes dels abusos policials. Defensem les conquestes de la classe treballadora, plantem cara a la repressió i rebutgem que se’ns faci servir per interessos aliens a la classe treballadora. Ja no ens alimenten vots; que no ens limitin les urnes! Desbordem al carrer el poder d’aquí i d’allà!

Avui, entitats processistes i sindicats que no han convocat a la vaga, l’han volgut desvirtuar convocant una «Aturada Cívica», per tal d’aigualir-la, de controlar-la, de treure-li el component de classe. Davant qualsevol estat, solidaritat de classe i lluita des de baix i sense líders!

Davant la repressió de l’estat, dels cops de porra, de les escoles destrossades i de les polítiques neoliberals: triem lluitar!

Demà a les 10 h del matí a la plaça de Sant Joan de Berga

CGT de Berga

Ateneu Columna Terra i Llibertat

Berga, 2 d’octubre de 2017

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us