El CSO La Farga (Sants) en perill de desallotjament

Convocatòries de concentracions de protesta:

Dilluns 21 de setembre a les 12 h davant la Ciutat de la Justícia (Gran via 111).
Dissabte 26 de setembre a les 18 h a plaça Sants.

Sembla que hauríem d’estar acostumades a les amenaces de desallotjament dels centres i vivendes okupades, a perdre espais que hem construït amb molt esforç, il·usió i carinyo. Com sembla que haguem d’estar acostumades als constants cops que ens clava l’Estat, segrestant o castigant física i econòmicament a companyes per portar a la pràctica les nostres belles idees. Sembla que aquesta situació de constant humiliació per part del poder hauria d’estar normalitzada, acceptada i tolerada. I així ho és per molta gent, però no per nosaltres. Encara no ens han adormit i superant les pors, els hi plantem cara.

Fa uns dies, vam rebre una notificació judicial en la que se’ns insta a que abandonem voluntàriament l’edifici de La Farga (números 36 i 38 del carrer Rossend Arús) en un termini que finalitza el dia 21 de setembre. Darrera d’aquesta decisió es troba la pressió que la constructora PROMCAT S.L. (propietària de l’immoble) ha fet al jutge JORDI-LLUÍS DE PRADA HERNÁNDEZ, qui ha accedit als seus interessos, fent efectiva l´ordre de desallotjament incumplint les seves lleis. L’objectiu és destruir La Farga per fer un solar, ja que ni tan sols tenen permís d’obres, només tenen el d’enderrocament. Hem de recordar que aquesta mateixa empresa a les poques setmanes de ser okupada La Farga va enviar els seus matons per fer fora a òsties a la gent, apallissant a un dels seus habitants i destrossant part de les vivendes. Segons la seva justícia, en un procés judicial obert amb diverses denúncies, s’ha de jutjar primer allò més greu. El jutge prioritza els interessos econòmics enfront les agressions fent evident com funciona el seu sistema judicial.

No abaixem el cap. Aquesta situació és conseqüència d’un model de vida que prioritza per damunt de tot la propietat privada i la lògica del benefici: desnonaments, especulació, urbanisme asfixiant, destrucció del territori, mobbing… Escollim l’ocupació com una de les eines per combatre-la. No volem acceptar les condicions que ens ofereix aquest món de misèria. Enguany segueixen presents les deportacions i les alambrades a les fronteres, han perfeccionat els mecanismes de control social, les presons continuen existint, el patriarcat és la base de les nostres relacions; destrucció de la natura, psiquiatrització, explotació laboral, escolaritat obligatòria…; indústries com les farmacèutiques segueixen creant pànic entre la població amb la finalitat de vendre massivament els seus productes i els mateixos que treuen somrients milions en guanys, torturen animals engabiats als seus laboratoris.

Han sigut moltes les veus que han criticat la Farga. Com moltes de vosaltres ja sabeu, hem passat per situacions molt fràgils i s’han comès errors, que ens han servit per aprendre i avançar. El temps permet una percepció més real de les coses, com en els vincles: trenca per crear nous llaços. El pas del temps, ens ha demostrat el què realment som, que és el que importa, i no el que alguna gent creu que som.

Estimem les nostres idees tant com els nostres espais i les relacions d’amistat i respecte que hem anat teixint entre nosaltres. Les idees són abstractes, els espais on les realitzem, pel contrari són físics. Nosaltres som una barreja d’ambdues.

Si ens desallotgen, no desapareixerem, sinó que seguirem al carrer lluitant, en peu de guerra com sempre, amb ànsies de revolta, per la destrucció de tot allò que ens oprimeix, per la creació de tots aquells projectes i inquietuds a les que ens aferrem amb passió.

ENS VEIEM ALS CARRERS. LA FLAMA NO S’APAGA, LA FARGA NO SE LARGA!

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us