De Verges coronades

l45BxicLa casualitat ha ajuntat el vuitantè aniversari de la revolució social i la decoració del meu carrer en motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Ahir a la nit el nen de la cereria i d’altres acòlits de la verge corrien amunt i avall amb una escala metàl·lica. El resultat: garlandes de plàstic blanques i blaves cobreixen el carrer; orenetes i corones de porexpan d’allò més kitsch enclastades a les faroles; estampetes gegants de la verge en blanc i negre a cada entrada del carrer i pancartes que clamen consignes religioses d’allò més ràncies al costat de les estampetes. En resum, han instal·lat un decorat religiós espantós en honor a una verge perquè se suposa que fa 100 anys van coronar. Però el tema important no és el mal gust que tenen els autors de tal obra esperpèntica sinó que els veins ens haguem convertit de facto en homenatjadors d’una imatge religiosa sense que ningú ens n’hagi demanat l’opinió.   

 Això, però, és només el preludi del què vindrà. Queden molts carrers per guarnir i els actes en sí encara han de començar. Almenys els importants. Cap a finals d’agost la verge mateixa baixarà a mode de “romerio” per ser aclamada a la plaça de sant pere pel poble assedegat de Berguedanisme. La catarsi religiosa culminarà a principis de setembre amb una segona Patum especial en honor a la figura de guix.

 Ens han venut tal cerimònia religiosa com a Berguedanisme, patriotisme local que no tindria que tenir res a veure amb la religió. Res més lluny de la realitat. Només cal mirar el grup impulsor amb seu en una cereria: el conformen berguedans recalcitrants alguns dels quals, com la Roser Farràs amb un paper especialment rellevant contra la plataforma per la convivència que buscava justícia arran de la mort del Pep Isanta al 2005. Va ser ella qui va fer córrer rumors sobre el Pep i va criminalitzar tot el moviment de resposta que va generar el seu assassinat. Berguedans de tota la vida. Gent d’ordre. Feixistes de cap a peus.

 Que es vegi normal la celebració d’una coronació no és resultat d’un destí ni fruit de cap casualitat. S’explica com tot amb el context sociocultural fruit dels esdeveniments històrics. 40 anys de franquisme de la mà de l’església catòlica més obscurantista i genocida es van encarregar de situar sants, verges i capellans com a referents culturals de tot un poble –només cal veure en nomenclàtor-. La història l’escriuen els vencedors amb la seva particular visió del món i també aquests s’encarreguen de potenciar o fer desaparèixer efemèrides que cal celebrar o ignorar. I uns fets o uns altres poden ser igual de berguedans. De fet el Berguedà ha estat terra de lluitadors anarquistes, de guerrillers i de militants que col·lectivitzaren fàbriques i enfrontaren al feixisme i a l’església catòlica fa 80 anys. Que avui se celebri i es consideri berguedà la coronació d’una verge i resti en la més absoluta ignorància l’activitat dels milicians va directament relacionat amb qui va guanyar la guerra i en quin bàndol estava l’església catòlica.

 Però no s’ha de denunciar l’església catòlica només pel seu passat. Avui l’església segueix sent igual de retrògrada i lliberticida. N’és un exemple la conferència episcopal o més a prop: el mateix bisbe de Solsona.

En fi, aquest 2016 Berga lluirà amb menys o més gust en homenatge a una verge que diuen que va fer algun miracle. Però a aquestes alçades el miracle seria que l’equip de govern –més enllà del “postureig” al qual ens té acostumats- homenatgés també als llibertaris repressaliats amb un nom al nomenclàtor.

Barri, juliol de 2016

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us