Dels plans d’ocupació a Berga

El febrer de l’any passat a Berga s’havien convocat una quinzena de plans d’ocupació, i en aquell procés de selecció vaig aconseguir una de les places, després de la valoració de currículums i de les entrevistes. A l’entrevista em van dir el sou i les condicions del lloc de treball, i un parell de dies més tard em van trucar per dir-me que havia aconseguit la plaça i que havia d’anar a l’ajuntament a portar la meva documentació per tal que es pogués fer el contracte. No vaig ser l’únic en aconseguir una plaça en aquell procés de selecció.

Un cop a l’ajuntament, les raons de sempre. Qui t’ha trucat? Jo no sé res. Mirades creuades. Parla amb aquest, o no, parla amb aquella, o… Caos. El desgavell de sempre. Al final, es van aturar les contractacions. Deia llavors el secretari de l’ajuntament que s’havia fet malament el procés, i els representants de la CUP han anat repetint la cantarella. A la majoria, quan els hi preguntaves quin problema hi havia, no et sabien respondre i només repetien que el procés s’havia fet malament. Al final, setmanes més tard vaig aconseguir que algú em digués per què s’havia aturat el procés de contractació; l’excusa era un pur formalisme: no s’havia publicat la convocatòria al DOGC.

Jo no llegeixo el DOGC fent el cafè amb llet cada matí, com suposo que no ho fan la resta de berguedans i berguedanes a l’atur. En canvi, sí que puc veure els plafons (de l’ajuntament, del SOC, de l’Ocupa’t) o la premsa local i comarcal (des del Regió7, Ràdio Berga, Nació Berguedà, etc). Sí, els qui estem a l’atur vam veure perfectament la convocatòria tot i no ser al DOGC!

Van passar setmanes. Es buscaven alternatives per poder tirar endavant la contractació esquivant el veto del secretari, que hi posava traves. És el mateix secretari que posava i posa traves a l’aplicació de la llei d’habitatge i s’oposa a les multes als pisos buits dels bancs i grans tenidors d’habitatge. En fi, és una mena de segona càmera a la capital berguedana. Per alguna raó, aquest secretari, que va entrar de la mà de Convergència a l’Ajuntament, se’ls va girar en contra i va unir forces amb la CUP en l’objectiu compartit. Politiqueria. I mentrestant una quinzena de persones quedaven al carrer.

Va arribar el maig i les eleccions municipals sense desencallar la qüestió. El problema va quedar per a la CUP, que no va donar sortida a cap alternativa. Al juliol, després que jo mateix demanés una reunió amb “Recursos Humans” (sempre m’ha fet angúnia aquesta expressió, però els suposats anticapitalistes de la CUP la mantenen), es va fer una reunió on hi vam ser cridades dues persones seleccionades en el procés d’uns mesos abans; de l’altra banda, hi havia algunes persones de l’ajuntament i fins i tot una militant de la CUP sense càrrec ni relació de cap mena amb el consistori, que va venir a gaudir de l’espectacle. Amb un somriure d’orella a orella, i en el meu cas donant-me a entendre que un anarquista no treballaria per l’ajuntament mentre governés la CUP, ens van dir que el procés que havíem passat quedava anul·lat, i que tornarien a iniciar un procés de selecció de cap i de nou. A més, quan vaig preguntar quan sortiria la nova convocatòria, que jo entenia que s’havia de fer immediatament, van somriure i van dir que no corria pressa, que com a mínim fins passat l’estiu no farien res. Eren plans d’ocupació per al 2015 (és a dir, que havien d’acabar com a molt tard el desembre de 2015), però van aconseguir una pròrroga de mig any, i l’han esgotat al màxim.

Així, aquells que el mes de març de 2015 havíem de començar a treballar, estàvem al juliol encara a l’espera que es desencallés la situació. I no en traiem res: nou procés, i sense data. Quan a la CUP li vingui bé; sense pressa. Al capdavall, tenir centenars de persones a l’atur què ens importa? Les classes populars només són per omplir-se la boca en els discursets. Després ens hi pixem a la cara.

Al final, la convocatòria ha sortit a finals d’any i les persones escollides en el procés de selecció –no és el meu cas– comencen a treballar el gener. Deu mesos tard. Mig any des que la CUP va prendre possessió amb aquest problema ja sobre la taula. Espectacular. I al límit de deixar-se perdre la subvenció (amb pròrroga inclosa, el límit per a aquests plans d’ocupació de mig any és a finals de juny: clavat). I mentrestant la gent (les classes populars, senyorets de la CUP) acabant estalvis i atur… I un munt de serveis municipals coixos o penjats, amb les corresponents molèsties tant per als treballadors de l’ajuntament com per als ciutadans.

En fi, tants mesos per fer uns plans d’ocupació, els deuen haver fet perfectament, oi? Doncs no. Els han fet fatal, infinitament pitjor que aquells que no van ser publicats al DOGC. Per començar no es va demanar als diferents departaments quines eren les necessitats, com sempre s’ha fet i és evident que s’ha de fer. En segon lloc, no compleixen amb la seva raó de ser: plans d’ocupació local, per a fomentar l’ocupació de les persones que estan a l’atur a Berga i comarca, que no són pocs. (Sí, al final han acabat al carrer els berguedans i han seleccionat persones d’Olot, de Vilanova i la Geltrú, etc.) Molt intel·ligents! És que fins i tot políticament els interessa contractar persones de la pròpia població…! És de ser inútils. Si han contractat persones de fora és perquè no van caure en posar que calia estar empadronat a Berga o al Berguedà, o almenys puntuar-ho mínimament. “Em sap greu, hem fet la novatada; ho hem fet fatal. És que no entenc què ha passat, no entenc com s’ha fet tant malament…”, em deia una regidora.

Però més enllà d’això, hi ha altres irregularitats. Les bases, molt mal redactades, deixaven la valoració de la puntuació a raons totalment subjectives: l’expressió reiterada “pugui considerar-se que dóna valor afegit” és barra lliure, escoltin; la valoració s’ha fet tant malament que els postulants teníem la mateixa puntuació per qualsevol de les feines ofertades (vaja, que no es tenien en compte ni coneixements, ni experiència, etc); tampoc s’han complert els terminis, incomplint així les bases; la valoració de la situació econòmica es fa a partir de la renda de 2014, per a unes places que s’adjudiquen al 2016 (no té res a veure la situació de cadascú amb la que tenia el 2014!); no s’ha fet cap entrevista a cap dels candidats; etc. Per no dir que alguns punts de les bases eren purament classistes i ofensius pels postulants.

Per acabar de rematar el culebrot, ha anat pels pèls que als pressupostos per aquest any no hi apareixen els diners de la subvenció de la Diputació per als plans d’ocupació (l’Ajuntament n’ha cobrat la meitat, i la resta la cobrarà quan hagin acabat). Va ser un exregidor convergent qui se’n va adonar i va avisar als cupaires a temps per tal que ho poguessin incloure! Això no ha transcendit. Ja us ho dic jo, doncs.

En fi. Ara tocaria posar un recurs i aturar aquesta nova adjudicació dels plans d’ocupació. Però, tot i que m’ho he plantejat, no voldria deixar 15 persones sense feina, que a diferència dels polítics jo sí que tinc escrúpols. Així que ho deixarem en aquesta nota, perquè almenys se sàpiga què ha passat.

M.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us