[Editorial del pèsol negre 63] Mossos

El 6 d’octubre passat en Juan Andrés Benítez morí per una intervenció dels Mossos d’Esquadra al raval barceloní. En aquella ocasió, quan tot l’entramat policial ja tornava a camuflar el crim d’estat, unes gravacions realitzades per diverses veïnes posaren en contradicció la versió oficial.
La maquinària política i periodística no es feu esperar. Davant l’impossibilitat d’amagar allò evident, s’optà per culpabilitzar i criminalitzar a les tant cacarejades pomes podrides de la institució: abans de què s’enfonsi tot el vaixell tiraren momentàniament per la borda als 9 pirates, a l’espera que la injusta justícia faci el seu treball tot indultant-los. Com els 4 Mossos acusats de tortures indultats en dues ocasions pel govern de Rajoy el novembre del 2012. O el Mosso que agredí i detingué a un vellet per una plaça de pàrquing que corregué la mateixa sort el juliol del 2013. O la congelació de l’entrada a presó dels dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona condemnats per vexar, colpejar i amenaçar a una persona de Trinidad i Tobago i que estan a l’espera de l’indult. O…; tants i tants d’altres. De fet, les úniques acusades d’homicidi a Catalunya que avui en dia resten sense presó preventiva deuen ser aquests nou agents del raval. La doble vara de medir de la justícia es mostra altre cop amb tota la seva evidència. És per això que a nosaltres poc ens importen les sentències, però sí l’imaginari col·lectiu: i d’aquí que creiem de vital importància no oblidar la principal funció que realitza la policia que no és altra que la de reprimir.

Però estiguem tranquils. Per evitar que imatges com les del raval surtin per la tele i ens indigestin el sopar, el govern popular està preparant una nova llei de seguretat ciutadana (o de vagos y maleantes podríem dir) feta a mida que molt probablement impedirà la gravació i difusió d’imatges de les forces de seguretat que atemptin contra el seu dret a l’honor o a la imatge. És a dir, estan impossibilitant l’única forma de denúncia pública (o legal, per aquells que encara hi creuen) que hi ha actualment, de l’essència brutal d’aquests cossos repressius. Per la democràcia parlamentària, el problema no és que hi hagi tortures, pallisses, vexacions…, el problema és que surtin a la llum. Que diguin sinó per què es persegueix amb tanta vehemència per exemple a les solidàries amb el pres J.A. Becerra.

Ara farà dos anys i mig de la mort sota custòdia policial d’en Mustapha a Manresa i poc més de dos anys de la mort d’en Sergio mentre era detingut també a Manresa. Durant aquelles dates, ens les vam haver de sentir de tots colors per denunciar aquests casos plens d’opacitats. Monges amb aspiracions mediàtiques, periodistes sense ànsies de fer preguntes, demòcrates recalcitrants, caps policials corporativistes, membres d’ONG’s pacificadors i protagònics, jutges amb ànsies d’impunitat, etc.; reproduïren per activa i per passiva que no hi havia motius per sospitar d’un cos tan professional com el dels Mossos d’Esquadra. La sortida a la llum de la mort del Juan Andrés Benítez no només ha estat un cop de puny a la boca dels 9 agents implicats: per nosaltres ha estat al mateix temps una puntada a totes aquelles defensores de: que en el millor dels mons possibles és impossible que es produeixi un assassinat en mans de la impol·luta policia. Que callin aquells que ens intentaren fer callar, que ara ens toca cridar a nosaltres.

Salut i bon Pèsol!

Editorial publicada al pèsol negre 63, signat per a l’aguait a Manresa a febrer de 2014

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us