El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga. Un espai per la creació, la vida, la formació i la lluita llibertàries

Pep i tu

Berga, febrer de 2011
El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de recerca, documentació i difusió historicosocial de Berga. Des del centre es duu a terme una tasca de recopilació de tot tipus de documentació i materials referents a la història social i sobretot al moviment obrer i al món llibertari d’arreu i en especial de l’Alt Llobregat (Berguedà i nord del Bages). Igualment, afavorim diverses iniciatives locals antiautoritàries per a la transformació social.

Una mica d’història del Centre
Naixement
L’1 de desembre de 1986 va ser fundat el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Els fundadors provenien majoritàriament de la Confederació Nacional del Treball renovada o CNT congrès de València, una escissió de la CNT-AIT produïda en el cas de Berga ja el 1979 donant lloc a la Confederació Catalana del Treball-CNT (CCT-CNT); actualment Confederació General del Treball (CGT). Entre els fundadors hi destacava l’històric militant anarquista berguedà Ramon Casals «Ramonet Xic» i entre els impulsors Josep Quevedo o Àngel Garcia, militants encara avui en relació amb el moviment llibertari i l’anarcosindicalisme. Sigui com sigui des de la seva fundació i fins al 1998 l’entitat no va portar a terme cap activitat pública i es va limitar a una tasca bàsicament de lleure, tertúlies i sopars dels seus membres.

Nova arrencada
L’any 1997 arrel de l’encontre de Josep Quevedo i Josep Cara es van començar a posar les bases d’una nova etapa de l’entitat. El mes de maig de 1998 el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs organitzava la seva primera xerrada pública, era a l’Ateneu Llibertari del Berguedà, fundat dos anys abans, i girava entorn els fets de Fígols de 1932. La xerrada va ser un èxit d’assistència i participació i va ser la primera d’una llarga llista de xerrades i col·loquis que no s’ha aturat des de llavors. Recordem per exemple al 1999 una xerrada sobre el camp d’extermini de Mathaussen al centre cívic de Berga on no s’hi cabia o les animades xerrades sobre la Guerra Civil i la revolució social de l’any a sobre o algunes xerrades dels maquis a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat animades i plenes a vessar.

Un any clau
L’any 2000 entra tot un ampli grup de gent molt jove fet que acaba d’impulsar el projecte endavant, neix l’Associació Cultural Columna Terra i Llibertat i les dues entitats passen a tenir ràpidament un local al carrer del balç 4.

Com funciona el Centre
L’associació funciona a partir de la voluntat de les seves sòcies, el nombre de les quals no ha parat de crèixer, de manera lenta i progressiva. El funcionament s’articula per tant a través de les assemblees setmanals o quinzenals que duen a terme. Econòmicament es funciona princialment través de les quotes de les associades, de les barraques de Patum i de la venda i edició de materials diversos.

Activitat del Centre

Xerrades, tallers i cursos gratuits
Des de 1998 i fins l’actualitat s’ha dut a terme una mitjana de dues activitats al mes (xerrada, projecció, exposició, taller, etc.), de manera ininterrompuda. Probablement es tracti de l’entitat de caràcter cultural i social més activa de la ciutat. Xerrades, exposicions de tot tipus (d’allò que a cada moment ha interessat a les sòcies), tallers de guitarra, programari lliure, nusos o jurídica laboral, etc. En aquests tretze anys el centre a portat a Berga gent tant diversa i interessant com en Víctor Alba, Francisco Olalla, Antoni Roig, Dolors Marín, Bernat Muniesa, Odette Ester, Gracieta Ventura, Luis Andrés Edo, Enric Casañas, Floreal Barberà, Eduard Pons i Prades, Abel Paz, Joan Vilella, Gabi, Octavio Alberola, Ariene Gransac, Miquel Porter i Moix, Josep Maria Caparrós, Manuel Delgado, Alfonso Hermoso, Núria Pòrtulas, Joan Ulles, Josep Clara, Pere Gabriel, Just Casas, Antoni Castells, Jesús Lizano, Enric Casasses, Blanca Vidal, Josep Grigoll, Francesc Arnau, Ricard Vargas, Manel Aisa, Juanjo Àlvarez, José Luís Villar, Joan Busquets, Txema Bofill, Jordi Martí, Miquel Gallardo i un llarguíssim etcètera o col·lectius com Negres Tempestes, l’editorial Anòmia, els companys que s’oposaven al Pla Caufec, el grup de suport a la campanya contra HLS, de suport a les lluites a Colòmbia, per Palestina, el Salvador, Kosovo, contra els transgènics, de suport a presos com els de Roberto Catrino, als companys de Torà, Núria, Alfonso, etc. De grups, cantautors i gent de l’espectacle n’hauríem de fer una llista tant llarga o més que la d’amics que han vingut a explicar-nos o debatre amb nosaltres, del màgic Cambras a Karbunko, passant pel comandante Rock o l’Ataque de la Basura Radioactiva o l’Emilie, tot i que en aquest sentit cal destacar els que més han tocat per ajudar l’entitat o per celebrar el que fos: Kolumna Metralla, després Hormigon Armado i com no, Manolitos Band i HK. Lògicament, grups que tiren endavant companyes del centre.

Contra els abusos de poder
Des del centre i l’Ateneu Columna s’han engegat lluites molt diverses per millorar la vida a Berga sense deixar de ser persones normals, és a dir sense passar a ser polítics. Amb la creació de la «Plataforma Berga es mou» al 2001 es va exigir a l’Ajuntament de Berga millores generals per les entitats sense ànim de lucre: des de dignificar les condicions per fer les barraques de Patum fins a ampliar els horaris de la biblioteca pública. Després de la plataforma es va continuar lluitant contra els abusos de poder de l’Ajuntament de Berga. La darrera lluita contra els abusos del consistori va ser contra l’ordenança de civisme. La lluita va començar el 2006 i va ser truncada cap el 2008 després de patir la ressaca d’una intensa lluita i també les conseqüències de la integració en la política municipal d’algun dels membres de les «incíviques». Finalment, l’ordenança la van tornar a aprovar amb un altre nom, ara legitimada pels «joves» de la CUP i per la resta de representants polítics del consistori. La lluita va continuar i, progressivament, es va anar desinflant, judicialment el centre va aconseguir tombar algun article i bé, hi ha ordenança i per tant el conflicte pot tornar en qualsevol moment. De resultes de tot plegat, van ser expulsades (per part dels proCUP) de Ràdio Korneta (situada a l’Ateneu de Cal Corneta) les companyes del centre que havien donat vida a aquella ràdio i al programa «Berga Podrida» des d’on van criticar, entre moltes altres coses, l’ordenança de civisme. Agressions i enemistats irreversibles en van ser el colofó. Tot s’ha de dir.

A Berga uns dels històrics abusos de poder són els protagonitzats pels mossos d’esquadra. La gent del centre també ha facilitat la seva denúncia. Des de l’organització de la manifestació del mes de gener de 2003 contra tot un seguit d’abusos comesos a Berga pels mossos des de la seva implantació. El novembre de 2004 els mossos carregaven i ferien joves de la ciutat que circulaven pel carrer un dissabte a la nit. També les del centru vam participar en les manifestacions i accions posteriors. Per desgràcia nostre, l’abus d’autoritat més gran que han dut a terme els mossos a Berga va ser quan van ometre la seva obligació d’auxili i van «permetre» que matessin el nostre company Pep Isanta. Algun dia caldrà fer una àmplica reflexió sobre el tema, en tot cas no oblidem ni pedonem el que va passar. En aquesta mateixa revista —el pèsol negre— s’ha explicat abastament el que va passar.

Edicions
Respecte a textos, l’any 2003 es va editar una reproducció facsímil, el Luz y Vida. Una publicació obrera de Gironella. Més tard es donava suport al company Josep Quevedo en l’edició de La revolució al Berguedà. Sant Corneli, la revolució dels anarquistes catalans —del 19 de gener al 25 de febrer de 1932—. El 2008 es va editar l’autobiografia d’un exmaqui que va actuar per la comarca, El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui. D’altra banda des del 2009 cada any es treu l’Agenda Llibertària, un projecte que va nèixer fa vint-i-dos anys i que els darrers tres anys es tira endavant des del centre. Pel 2011 es preveuen quatre edicions de textos més.

Què hi ha al local
El local és obert totes les tardes de dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els matins de dissabte i de dimecres d’11 a 13 h. Els darrers mesos s’ha acondicionat millor i és un bon lloc per anar a llegir qualsevol revista antiautoritària d’arreu (l’entitat està subscrita a desenes de revistes) o qualsevol dels tres mil llibres de la biblioteca.

La biblioteca disposa de poc més de 2.500 obres que s’estan acabant de catalogar (prop de 2.000 ja estan catalogades). El centre està catalogant els seus llibres al catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Socials de la qual forma part (www.xarxabibliosocials.org). Per accedir a la biblioteca el millor dia és el divendres ja que hi trobem el bibliotecari que ens pot assessorar.

Pel que fa a la llibreria cal dir que vénen llibres de temàtiques socials a les sòcies de l’entitat. La llibreria és bastant completa en aquest sentit.

Cal parlar també del Sindicat d’Activitats Diverses de Berga adherit a la CGT que fa l’assessoria laboral grauita en aquest mateix local els dimarts i dijous a la tarda.

Finalment, refermar el suport que aques col·lectiu ha donat i dona de fa anys a un projecte tan engrescador com el pèsol negre.

Tota la informació:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
C. del Balç, 4 baixos esquerra de Berga
Obert matins de dimecres i dissabte d’11 a 13 h
i les tardes de dilluns a dissabte de 18 a 20 h
Apartat de correus 16 de Berga, 08600
cejeb@cejeb.org
Tel 938 216 747

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us