Els Mossos desallotgen a les manifestants per un transport públic gratuït

renfe1La concentració a l’estació de la RENFE de Manresa del passat dimecres 12 de febrer contra la pujada del preu del Transport Públic acabà amb desallotjament policial. Un gran dispositiu de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) de la Regió Central, va ser l’encarregat de reprimir la mobilització sota la supervisió directa del cap dels Mossos d’Esquadra a la Catalunya Central, Sergi Pla. Es tractava de la tercera concentració realitzada per la Coordinadora per la Transformació Social, Contra el Capitalisme i el Patriarcat (CTS) a Manresa en defensa del Transport Públic.

El dimecres 12 de febrer, vora les 19 h de la tarda, una setantena de persones omplien el vestíbul de l’estació. L’acció de precintar les portes d’entrada fou l’excusa i el tret de sortida per engegar la intrusió policial: agents de paisà informaren de l’acció, un parell de cotxes patrulla realitzaren una primera aproximació i finalment diverses furgonetes dels ARRO’s feren aparició. En un primer moment, impossibilitaren la sortida de les manifestants de l’estació tot acorralant-les al seu interior i dividint-les en dos grups; postraren dues furgonetes a mode de barrera als excessos de la RENFE tot utilitzant una formació que els hi ha donat bons resultats arreu i que ha estat provada a la ciutat de Manresa durant el desallotjament del BBVA del carrer Guimerà; i impediren l’accés de les usuàries al tren al llarg d’una bona estona. Posteriorment i de mica en mica durant més d’una hora, els Mossos anaren traient d’un a un i amb més o menys contundència a totes les manifestants tot identificant-les, mentre el nombre de solidàries amb les desallotjades anava creixent. Crits de «Qui sembra la misèria, recull la ràbia», «Transport públic gratuït» o «Prou pujades al Transport Públic» acompanyaven l’actuació que rebia fortes escridassades quan les uniformades l’emprenien amb algú.

Hipòtesis sobre els objectius de l’operació Ens hauríem de preguntar l’objectiu que es cercava amb aquesta actuació policial. Si d’una cosa estem segures és que fou totalment premeditada. 6 furgonetes dels ARRO’s esperaven prop del barri de la Guia la seva intervenció des de com a mínim les 19h de la tarda. En una ciutat com Manresa no és habitual veure un desplegament tan nombrós d’efectius, que normalment queda reservat a les vagues generals o a les manifestacions més multitudinàries.

La presència in situ del cap dels Mossos d’Esquadra a la Regió Central, totalment prescindible en un desplegament d’aquest estil, pot dir dues coses: que hi ha molt interès en reprimir el col·lectiu en qüestió, que hi ha por que s’estenguin aquest tipus de mobilitzacions o que es tractava d’una posada en escena de maniobres: pràctiques del cos policial que enlloc de realitzar-se al Polígon de Can Padró vora Castellbell es produí en viu i en directa tot utilitzant a les manifestants com a col·lectiu a combatre.

Molt possiblement es tracta d’una barreja de les tres hipòtesis S’ha escollit reprimir a la CTS perquè és un punt de trobada de molts dels col·lectius socials i polítics de Manresa que incomoden, que a més a més està duent a terme un procés d’empoderament col·lectiu que en certa manera qüestiona l’autoritat i que està tenint presència constant al carrer amb accions i mobilitzacions quasi setmanals.

S’ha optat per actuar contra les concentracions a la RENFE per què no només visualitzen un malestar concret sinó perquè poden tenir una certa incidència en la economia, poden arribar a provocar pèrdues. Unes accions englobades dintre una campanya que cada vegada està tenint més força a l’àrea metropolitana però que encara no s’ha acabat d’estendre per arreu del territori. En aquest sentit Manresa pot ser un exemple per a altres ciutats, una amenaça.

Per altra banda, varis factors ens indiquen que molt possiblement s’aprofità l’actuació per a realitzar pràctiques: primerament la manca de proporcionalitat en l’operatiu. Òbviament per contrarestar una manifestació que sempre ha seguit un patró clar no feia falta tanta parafernàlia. Si fins i tot tallaren els accessos a la Renfe a l’altura del Pont de Sant Francesc i de l’Antiga Carretera de Manresa a Abrera a la C-55. En segon lloc, el caràcter de les maniobres: l’ímpetu demostrat pels quadres intermedis, molt superior al d’altres ocasions, no només denoten una inequívoca voluntat de mostrar pit davant la presència del cap policial, sinó també de corregir errors dels uniformats de peu. La variació almenys en una ocasió de la formació també donaria sentit a aquesta hipòtesi.

Reflexions finals

Però no fa falta mirar-nos de nou el melic. Queixar-nos d’una nova actuació policial desproporcionada és un absurd… i és el què cerquen els sectors més demòcrates: alçar la veu en casos comptats per legitimar la seva presència quotidiana. La violència exercida pels Mossos d’Esquadra en aquest cas no és més que una petita mostra de la violència que utilitzen en el seu dia a dia contra els sectors més desfavorits. Aquest cop l’han extrapolat a les lluites socials i polítiques, però que normalment la releguin a determinats sectors ultra-estigmatitzats no vol dir que l’haguem d’ignorar. Si es creu en l’existència de la policia s’accepta que hi haurà violència institucional. Per això nosaltres apostem per la seva total abolició.

Exemples de prepotència policial

  • L’intent d’introduir la figura del secreta encaputxat a Manresa, cosa que no deixa de ser ridícula en una ciutat on tothom es coneix: en un dels rifi-rafes entre policies i manifestants, un molt jove encaputxat de paisà esperava en un raconet i rere la línia policial l’ocasió d’irrompre dintre la multitud.
  • La voluntat de restar qualsevol identificació de la resta de persones amb les manifestants: així per exemple un policia acompanyà a diverses usuàries de tren tot dient-los-hi que per la seva seguretat no es separessin d’ell. No fos cas que les manifestants les ataquessin…
  • Un dels identificats escoltà que quan passaren les seves dades a Comissaria, responien des de la centraleta «Persona d’especial interès». Resposta del policia uniformat: «Doncs posarem que duia la pancarta».
  • Òbviament cap dels agents portava la identificació pertinent ja que els hi tapava l’armilla anti-avalots.
  • S’endugueren saltant-se la seva pròpia legalitat un telèfon mòbil i una càmera fotogràfica que documentaren tot el què havia succeït.

Article publicat al pèsol negre 63, signat per l’aguait a Manresa durant el mes de febrer de 2014

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us