Entrevista a les treballadores de Telefonica en vaga indefinida

Oficina central de Telefonica a Manresa

Oficina central de Telefonica a Manresa

L’empresa Telefonica-Movistar obtingué l’any 2014 3.001 milions d’euros de beneficis. El seu president, cobrà al llarg de tot l’any vora uns 19.000 euros diaris. Malgrat aquesta realitat, Telefonica pretén dur a terme una nova reforma del contracte mercantil que endurirà encara més les condicions de vida i laborals de les treballadores. Per això, des del passat 28 de Març, començà a Madrid una vaga indefinida de les treballadores, autònomes i subcontractes de Telefonica-Movistar.
Des del dia 7 d’abril, la vaga s’estengué al Bages amb un seguiment del 100% de la plantilla, que continua en lluita. Els trobem davant la seu central que té la companyia al primer tram del Passeig Pere III de Manresa, vora la Ben Plantada, on es passen la major part del dia per donar a conèixer la vaga i denunciar la situació en la qual es troben.

Quina és la vostra feina?

La infraestructura de Telefonica fou realitzada amb diner públic i durant molt de temps mantenia el monopoli de la telefonia. En un determinat moment, el mercat de competència obligà a l’empresa a què cedís la infraestructura a les altres companyies, a canvi d’un lloguer. Per tan realitzem el manteniment i les instal·lacions noves relacionades amb la telefonia. Portem la reparació de les avaries i les instal·lacions de totes les companyies, d’Orange, Jazztel… Tot passa per la central de Telefonica. Nosaltres ho gestionem tot: si hi ha qualsevol incidència, qualsevol alta, qualsevol cosa de l’operadora,… tot ens ve a parar a nosaltres. Però Telefonica és la què marca les directrius, la què retalla i ens porta a les condicions actuals.

Quines són les condicions a les quals esteu abocades a treballar i què és el què us ha empès a fer aquesta vaga?

La situació en la qual ens trobem ara no és nova, ja ve de lluny. Els últims anys Telefonica tenia signat un contracte mercantil amb les contrates que rebaixava anualment un 15% el barem de pagament, cosa que repercutia enormement sobre les nostres condicions laborals i econòmiques. La gota que ha fet vessar el got ha estat la firma de l’últim contracte mercantil, que suposaria la reducció d’un 21% els nostres ingressos. Un fet insostenible per nosaltres i les nostres famílies.
Amb les polítiques de contractació hi ha una pressió enorme. L’empresa contractada per Telefonica al Bages és Cobra. Cobra et pressiona per aconseguir uns objectius, i si no els aconsegueixes, et treu els diners de la teva facturació. L’únic que fa Cobra empesa per Telefonica és posar pressió, pressió i pressió per què nosaltres entrem dintre uns paràmetres determinats. Telefonica dóna bonificacions a les empreses que entren dintre d’aquests paràmetres, però els beneficis no ens els enduem nosaltres, sinó que se’ls emporten les empreses grans com Cobra. A la subcontractació el què fan és passar-li tota la pressió i tota la responsabilitat.
Heu de pensar que ja ens vèiem abocades a jornades laborals de 10 a 12 hores, que totes les despeses (la roba, la benzina, el vehicle, les eines,…) van a càrrec de les treballadores, que no gaudim pràcticament de vacances, i que tenim enormes pressions (com per exemple, la de treballar els caps de setmana) per realitzar la nostra feina.
No demanem unes condicions de privilegi, demanem unes condicions dignes. Una jornada laboral de 8 hores, uns sous dignes, un conveni propi i unes vacances normals. Amb aquesta vaga lluitem com a primera mesura la retirada del nou contracte mercantil i com a objectiu final la incorporació a la plantilla de Telefonica.

Quines dificultats us trobeu amb la vaga?

És una lluita que costa molta. No estàvem organitzats i juguen amb les diverses situacions laborals per a dividir-nos. Ja només Cobra té unes 20 o 30 empreses subcontractades i després uns 200 autònoms o 300 autònoms més. Després hi ha altres empreses com Abentel, Cotronic, Comfica,… En l’àmbit de Catalunya hi deuen haver unes 600 empreses subcontractades i uns 2.000 o 3.000 autonoms. De tècnics a nivell estatal, entre autònoms, subcontractats i personal de plantilla n’hi deuen haver uns 50.000. Però el personal de plantilla és mínim i el van reduint cada vegada més. Organitzar-se entre totes és difícil.

Quina postura ha pres Telefonica amb el conflicte?

De moment Telefonica no s’ha pronunciat. El què intenta fer és passar la pilota a les contractes, dir que els seus treballadors no estan en vaga i que no tenen cap incidència. És fer veure que no està passant res, amb la intenció de desgastar i silenciar tot aquest procés per què vagi perdent força. Tot i això, amb el temps sembla que comencen a sortir a la llum tots els problemes. En diaris com «El Mundo», s’estipulava ahir l’existència d’unes 200.000 avaries, però Telefònica només les rebaixava a unes 700 incidències puntuals.

Quin paper han jugat els mitjans de comunicació?

Els mitjans de comunicació oficials ho han silenciat molt. Estem davant d’una multinacional, que té molt de poder. A TV3, arran de la tallada que es realitzà a la Diagonal de Barcelona amb les escales, sí que sortí el conflicte, però només durant uns pocs segons.

A Madrid, el dia de Sant Jordi hi va haver entre 5.000 i 7.000 persones que es van manifestar vinguts amb autocars de tot Espanya i no va sortir res. Tot molt diluït, molt silenciat. Com a anècdota, va venir interessant-se per la nostra situació un regidor de la CUP. Ens va comprar una samarreta, i se la volia posar a l’entrevista que tenia concertada amb TV Manresa. Ens va demanar informació per exposar el problema allà. El primer que li van dir és que amb aquesta samarreta no podia sortir. Si en l’àmbit de TV Manresa ja hi ha aquesta pressió, imagina’t amb els grans mitjans de nivell estatal.

Per què us heu organitzat al marge dels sindicats majoritaris?

Una vegada els sindicats minoritaris van convocar a vaga indefinida, en lloc de recolzar o de preocupar-se per la situació en la qual ens trobàvem, el primer que va fer la UGT va ser dir que la vaga era il·legal. Al cap de 3 o 4 dies, i veient que la cosa tirava endavant, van proposar fer una vaga alternativa, que consistiria en fer un dia de vaga per 3 dies de treball. Això en l’àmbit pràctic suposaria que l’endemà s’hagués de treballar el doble. Per tant, el primer que van intentar els 2 grans sindicats va ser sabotejar. Segurament parteixen d’interessos propis amagats.
És exemplificant el fet que Telefonica diu que només es vol assentar a parlar amb UGT i CCOO. Per què saben que són molt més modelables i els hi han permès tot i signat tot.
Per altra banda, el problema que tenim en el nostre sector és que no tenim un conveni propi. Depenem del conveni del metall. CCOO i UGT del sector del metall no saben res de la nostra problemàtica ni d”allò que demanem ni de les condicions en les quals ens trobem. Una de les coses que demanem precisament és que es faci un conveni de les telecomunicacions, que és on nosaltres hauríem d’entrar.

Quina ha estat la resposta per part de la població?

En general la resposta ha estat bona. Ara ens ha vingut una dona, que ens ha dit que està a favor de la vaga i que reclaméssim els nostres drets. Però també ens parlen de les afectacions. Ens ha posat l’exemple d’una veïna que va caure, per què ja és gran, i que tenia el servei de teleassistència que també funciona amb línia telefònica. I clar, no tenia línia telefònica per què va estar tirada a terra i no podia fer res, per què no tenia amb què trucar ni avisar a ningú. El primer que li hem dit és que denunciés aquest cas. Per què això no és que sigui responsabilitat nostre, això és problema de Telefonica, que no està atenent i està precaritzant el servei que està afectant tan als treballadors, com també als clients. Altra gent ens ha dit que des que estem en vaga els hi han pujat la quota. No se n’adonen que la cosa funciona al revés: aquesta quota va sortir que la pujaven el mes de febre i la vaga va començar al març. Telefonica realment s’està inflant i inflant de beneficis a costa dels clients i a costa dels treballadors.
En l’àmbit de la solidaritat, s’ha anat apropant gent. Tenim una caixa de resistència a la qual la gent ha anat aportant. A nivell local, en general hem trobat una bona resposta per part de la gent.

Teniu prevista alguna nova mobilització?

A Manresa, el dia 1 de maig hi ha prevista la mobilització convocada per la Coordinadora per la Transformació Social, contra el Capitalisme i el Patriarcat a la què participarem. Més endavant, ja veurem…

Salut i endavant amb la lluita!

P.D. La caixa de resistència que a Catalunya s’ha fet pública per poder continuar amb la vaga és la següent: ES40- 1491-0001-23-2130519024. Més informació a: http://teleafonica.blogspot.com.es/p/cajas-de-resistencia.html

 

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us