Entrevista a l’Estructura Sanitària Autogestionada d’Exarchia (ADYE)

grecia2Ens trobem al carrer d’ Arachovis 56, a la plaça d’ Exarchia (un barri conegut per la seva història recent d’autoorganització veïnal de cert caire llibertari), esperant dins el local anomenat VOX a dues membres integrants del projecte d’Estructura Sanitària Autogestionada d’Exarchia (ADYE) per poder conéixer més profundament el projecte.
VOX és un local jove, però que ja compta amb una llarga història dins les seves parets.

A principis del 2012, persones vinculades a l’entorn llibertari i antiautoritari varen okupar l’edifici K*VOX (el qual és propietat legal de l’Institut de Seguretat Social estatal, IKA) amb la voluntat de construir un centre social obert i autogestionat. “BOE” és el nom d’un antic cinema a l’aire lliure que es troba al mateix edifici.

Aquest edifici dóna espai a diversos col·lectius. La finalitat d’aquest espai és ampliar les lluites col·lectives que existeixen al marge de l’Estat i consolidar les xarxes de solidaritat i comunicació amb les persones del barri. Trobem des de classes d’idiomes, servei de cafeteria per assumir costos repressius fins a projectes d’escoles lliures i el mateix espai d’autogestió de la salut.
Cal esmentar que l’Espai de Salut (integrat dins de l’Estructura Sanitària Autogestionada d’Exarchia-ADYE), el qual, per molt que es trobi ubicat dins el local, funciona de manera autònoma respecte el projecte.

Un cop arriben les dues companyes, ens disposem a assabentar-nos una mica més de què es tracta el projecte.

Des dels inicis de l’okupació de l’espai ens consta que us vàreu trobar amb diverses problemàtiques… Com ha sigut el procés de consolidació d’aquest espai?

Primer de tot, ara quan parlem, farem distinció de l’espai ampli, VOX, i ADYE, el qual funciona de manera relativament autònoma del “macroprojecte” de l’espai físic.
Com a VOX, els quals els dos participem també activament, hem tingut diverses problemàtiques des dels inicis, com bé dieu. Des de la seva okupació, just el primer dia abans d’obrir, la policia va assaltar la zona i conjuntament amb els fiscals van desallotjar l’espai. Van aprofitar per desallotjar un altre edifici okupat i vinculat al projecte. Van detenir a tres persones i una d’elles, per ser migrada, va ser retinguda a la Direcció de Policia per a Extrangers. El fiscal del Tribunal Suprem (Areios Pagos) va ordenar el desallotjament dels espais públics okupats. En aquell moment, es va aprofitar per sitiar el barri i arribar a acordonar la pròpia Universitat Politècnica. Després de manifestacions i disturbis es va poder tornar a recuperar, però no va ser fàcil.

Després hem patit detencions i registres (al 2014) a causa de la vinculació cap a la guerra contra els camells i el tràfic de drogues i ens han relacionat amb fets i organitzacions terroristes com a estratègia per criminalitzar a tot el moviment.
Uns anys més tard,també vam rebre atacs armats contra el local. Van arribar a disparar a dins del local, amb la sort que ningú va resultar malferit. Aquest cop era una qüestió relacionada amb la lluita veïnal que s’està duent contra les màfies i les drogues.

Amb respecte a ADYE, parlarem des del seu naixement….

Expliqueu-nos doncs… Com va sortir la iniciativa de l’Espai de Salut Autogestionat?

El projecte de construir una Estructura Sanitària Autogestionada d’Exarchia (ADYE) va ser una iniciativa creada fa més de tres anys arrel de la necessitat de fer front al problema, per una banda, que existia amb respecte el tema de la sanitat a Grècia (tant per la manca d’estructures a causa de la crisi com la nula visió d’una altra alternativa d’autoorganització amb respecte la resolució de les nostres pròpies problemàtiques al marge de l’Estat) i com a manera de fer front a la problemàtica de les drogues. Des de fa molts anys patim les agressions per part de la policia i la màfia amb aquest tema, intentant desmovilitzar la població introduïnt les drogues i el tràfic dins dels nostres espais i carrers.

L’assemblea general de veïns, projectes socials i col·lectius que viuen i actuen al districte d’Exarchia ho van considerar com una necessitat vital.

Per entendre l’escenari sobre la problemàtica concreta que abordeu, la sanitat, podeu fer-nos cinc cèntims de com es troba actualment?

La problemàtica de la sanitat no l’entenem com a un fet aïllat, sinó com un tema més a tractar de resoldre des d’una perspectiva de l’autogestió i la desvinculació a nivell institucional de qualsevol altre tipus de lluita.

És interessant analitzar la situació concreta per poder actuar d’una manera relativament urgent, però sense oblidar que forma part d’un tot “sistèmic”, com ho és el problema de l’educació o l’habitatge. No volem caure en assistencialismes, tot i que tampoc volem deixar de construir allò pel que creiem des de figures ideològiques allunyades de les problemàtiques actuals que patim dia a dia.

El sistema de salut a Grècia sempre ha sigut deficient. Mai ha estat públic, sinó estatal. S’havia creat una indústria de la salut on per poder ser atés, havia d’apuntar-se a una llista d’espera (independentment de la malaltia i la urgència de tractament) i es realitzaven soborns per aconseguir una millor atenció. Una mica més tard i poc a poc, el sistema de salut s’ha anat privatitzant més i més.

Hi ha un alt percentatge de la població, sobretot de classe obrera i persones migrades, sense assegurança mèdica i sense ajuda per pagar els medicaments.

Estem parlant de més d’un milió i mig de persones, el 30% de la població activa, la qual es troba a l’atur i sense possibilitat d’assistència mèdica gratuïta.

S’ha de pagar per anar a l’hospital i fer-se càrrec de les proves i de les operacions (cada una amb un preu diferent). L’Estat ha reduït costos acomiadant gent i rebaixant salaris, reduïnt material sanitari i privatizant cada cop més i més. Alguns treballadors han intentat desenvolupar lluites, a través de sindicats o assemblees de treballadores i inclús, alguns d’ells, com alguns dels metges i professionals voluntaris que participen a projectes d’autogestió de la salut com ADYE o el centre d’autogestió de la salut PIKPA (al barri de Petralona), han intentat crear uns espais paral·lels per tractar els dèficits sanitaris i buscar una altra manera d’entendre la relació professional-usuari i desvinculació institucional de la salut, en gran part.

I pel tema de la problemàtica amb les drogues…?

Pel que fa a aquest tipus de problemàtiques es pot dir que hem tractat de plantar cara amb aquesta iniciativa, construïnt un espai fort on es tractés el tema de la salut de manera oberta i on se li donés un pes específic a aquest àmbit, així com a través de l’acció directa contra camells i adictes que donen suport a la policia contra les persones que estem lluitant.

Hem fet patrulles per fer fora als feixistes, també les hem fet per fer fora a aquells qui també ens ataquen, però d’una altra manera.
A la policia i a les màfies, estretament relacionades, han fet una estratègia per atraure la droga aprop dels nostres espais per intentar desmovilitzar i trobar confidents entre ells. No podem permetre això i és per aquest motiu que hem d’actuar.

Quin és l’objectiu bàsic del projecte i quin tipus d’activitats dueu a terme dins de l’estructura d’ADYE?

L’activitat bàsica d’ADYE és oferir assistència sanitària bàsica de forma gratuïta, ajuda inmediata i recolzament psicològic, així com promoure conceptes com sanitat per a totes, sense discriminacions per temes de procedència, identitat sexual o religió.

Hi ha professionals col·laborant des de doctorxs, psicòlogues, infermerxs, farmacèutics, així com diversos veïns interessats en ajudar.
La principal convicció política, és a dir, els mínims amb els quals comptem, és el fet que primi el concepte i es materialitzi sobre la solidaritat recíproca. Totes podem ser migrades, sense sostre, sense feina o treballadores precàries sense accés a la sanitat.

Creiem que amb aquest tipus de projecte contribuïm a la resistència social i la col·laboració amb les assembleess populars i sindicats de base.

Comptem amb radiòlegs, metges de capçalera, psicoterapeutes, fisioterapeutes, professionals sobre medicina xinesa, acupuntors, etc.

I respecte la problemàtica de les drogues, teniu algún tipus d’espai on es tracti el tema dels adictes? Grups de suport, professionals…?

No, aquest espai no existeix. Es tracta d’un tema controvertit, ja que hi ha contradiccions sobre quina és la manera de relacionar-nos amb el tema del món de la droga. No hem trobat encara un punt en comú sobre com afrontar-nos respecte el tema d’una suposada rehabilitació, la veritat.

Amb el tema de la pujada al govern de SYRIZA, heu realitzat alguna reflexió en com ha contribuït o dificultat la realització d’aquest tipus de projectes de caire més social i autoorganitzat des de la base?

Encara és molt d’hora i s’està parlant tot el temps d’aquest tema.El nostre espai, per exemple, no depén en cap mena de sentit de les institucions. Tot el material que tenim (totes les màquines que necessitem, productes farmacològics, etc) els hem anat obtenint de donacions per part de companys (de França, Alemanya…) i comprant arrel de realitzar diferents activitats.

Si bé, és cert, que hem tingut relació directa amb altres projectes d’autogestió de la salut que no són directament anarquistes o llibertaris, sinó que han estat més propers a l’esquerra radical i a SYRIZA. Hi ha més de 50 clíniques autogestionades a tota Grècia i amb algunes hem hagut de tenir relació, és clar.Hem hagut de coordinar-nos per tal d’aconseguir millorar l’abastiment de recursos.
Ara, ens consta que SYRIZA amb aquest tema, està intentat reapropiar-se de la iniciativa i aquí ens sorgeixen les contradiccions i debats.

No tenim encara una resposta.
Individualment podem pensar que òbviament aquest tipus de processos no beneficien als projectes de base, sinó que tendeixen a desmovilitzar i delegar en les institucions, però a nivell col·lectiu no tenim cap posicionament concret.

Com esteu encarant tot el tema de la “crisi dels refugiats” ara mateix?

Estem parlant d’una crisi a nivell mundial que transcendeix molt més del que nosaltres tenim a l’abast per poder donar qualsevol tipus de cobertura mínimament digna. No hi ha prou recursos. Cada dia hi ha persones que han de ser ateses a nivell sanitari; des de gent gran fins a nens.

Estem participant col·lectivament a espais de refugiats des de les assemblees de veïns per poder coordinar-nos i l’ADYE es troba dins d’aquests espais.

Hi ha diverses comissions que tracten el tema legal i burocràtic, el tema del menjar, de la sanitat, de l’habitatge, etc.

Veiem aquesta necessitat per pura convicció, més enllà del que tothom sap que està fent el govern amb aquest tema (del qual tampoc esperem res).

Les institucions no es volen pronunciar perquè s’evidencia per totes bandes les contradiccions. Com es mantenen un mínim de relacions diplomàtiques si adopten la postura d’obrir fronteres? Fins quin punt donen suport o no? Com s’entén això formant part de la suposada “esquerra radical”?
Només realitzaran un pronunciament sota pressió mediàtica o política, ara mateix estan contra l’espasa i la paret.

En tot cas, més enllà de tot això, aquest procés forma part de l’intentent d’autoorganitzar-nos per poder realitzar un mínim de cobertura, estem improvitzant dia rere dia i amb les nostres diferències no és quelcom fàcil. Però això ja ho sabem.

Però…què hem de fer? lluitar és l’únic que ens queda.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us