Entrevista a un treballador de neteja viària de la CGT Manresa

Parlem amb en Josep, delegat de CGT i membre del Comitè d’Empresa a la neteja viària de Manresa, sobre les actuals condicions laborals i la lluita que estan duent a terme.

– Quines són les condicions laborals a les quals han de fer front les treballadores de neteja de Manresa?

Les condicions no són tot dolentes en l’àmbit de drets laborals, el què passa és que pels nivells d’exigència per realitzar el servei per part de l’Ajuntament, estem rebent una forta pressió per part del Departament Tècnic de l’Ajuntament de Manresa i directament des dels comandaments intermedis de l’empresa. Volen un nivell de neteja molt superior el qual es pot donar amb els recursos que disposem. Això crea una pressió sobre la plantilla de les treballadores molt forta i la gent està molt saturada i estressada, amb una pressió en l’àmbit psicològic molt forta. Hi ha gent que agafa baixes per motius psicològics. Pot semblar que els treballadors de neteja estem molt bé, pot semblar que estem molt relaxats, però no és el mateix estar a dins que estar a fora de l’empresa. Hem de tenir en compte que estem treballant de cara al públic i per l’Ajuntament, de manera que qualsevol ciutadà pot fer-te d’encarregat, es veuen amb el dret de poder venir i dir-te qualsevol cosa sobre la teva feina, que si l’estàs fent malament,… sense saber-ne. A més nosaltres tenim l’ordre expressa de no poder contestar res, que ens hem de callar tot, i això també genera angoixa i impotència.

A més a més, a escala d’accidents laborals, a finals del 2015 ens van passar un document des del Servei d’Ocupació del Departament del Treball de Barcelona que instava a l’empresa a prendre mesures sèries per què aquí a Manresa se superava la mitja estatal de baixes per accident laboral. Hi ha un alt índex de baixes i les baixes d’accident sovint van lligades amb l’estrès.

– Quina és l’empresa que gestiona el servei de neteja?

És una Unió Temporal d’Empreses (UTE) que es va presentar al darrer concurs que va oferir l’Ajuntament. Un 95% de l’empresa és de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i un 5% de Grup Soler. I és que el fet que hi hagués una empresa local sumava punts en la concessió. I llavors van fer aquest “pariper” amb el Grup Soler. Jo fa 7 anys que estic al comitè d’empresa, la UTE fa 3 anys que existeix i encara no conec a cap representant del Grup Soler, seguim treballant amb la mateixa gent de FCC.

– Quina és la lluita que dueu a terme?

Una de les coses per les quals hem lluitat molt ha estat contra el tema de la precarietat contractual. Tots els contractes que hi ha de gent en precari l’únic que generen són por. I la gent que té por rarament s’enfronta a l’empresa per defensar els seus drets. Vam lluitar molt fa un i mig, pressionant a l’Ajuntament i a l’empresa per què fessin fixa a gent que portava 6, 7 o 8 anys fent suplències. Vam aconseguir que 9 contractes de suplències fossin fixes progressivament. Nosaltres havíem tingut una plantilla de 98 treballadors, i arran de les retallades del 2011 en el pressupost de l’Ajuntament, les jubilacions, acomiadaments, vacants per defunció i per invalidesa havien rebaixat el nombre de treballadors fins a 72. Va pujar llavors el nombre de treballadores precàries, i la gent en precari no sol fer res, per què tenen por de ser acomiadats, s’entén. Això et crea un problema com a sindicalista, per què molts cops t’has de callar la boca per tal de no perjudicar a les companyes en precari, ja que segurament seria l’últim contracte signarien.

– Quin paper hi juguen CCOO i UGT en tot aquest conflicte?

Dins l’empresa aquí a Manresa treballar en Comitè és gairebé impossible per què potenciat per l’empresa s’ha inoculat molt bé el paternalisme a través dels sindicats majoritaris. El “no et preocupis per res que jo t’ho soluciono tot”. Han individualitzat molt tot això. Quan vaig arribar em vaig trobar que molts treballadors entenien el sindicalisme com “a mi m’han de protegir, jo no he de fer res” per què ja ve el “papa sindicalista” a solucionar-ho. No hi ha emancipació del treballador en aquest aspecte que des de la CGT hem intentat introduir, juntament amb el de “no només t’has de preocupar per tú sinó pel global de la plantilla”. I mai hem intentat negociar amb l’empresa per casos individuals. Tot el què hem fet però ha estat dins de l’empresa. Havíem intentat fer alguna acció fora l’empresa en l’àmbit de mobilitzacions, però els altres sindicats el què fan és anul·lar qualsevol iniciativa, ficant por a la plantilla. No hem d’oblidar que aquests sindicats estan totalment polititzades.

A més a més, aquests sindicats no tenen problema en agafar a qualsevol element, els hi és igual la ideologia política, han tingut a gent de Plataforma per Catalunya dins de sindicats com la UGT, ens han estat boicotejant des que vam presentar l’alternativa de CGT dins l’empresa.

A les darreres eleccions a l’empresa vàrem ser els virtuals guanyadors, ja que vàrem treure un delegat a CCOO i molts vots a UGT. La feina feta als darrers 4 anys per CGT es va veure recompensada.

– Quines millores proposeu?

Ara mateix la demanda principal que tenim és la de recuperar els recursos que teníem abans del 2011, que augmenti la plantilla. A part de retallar el pressupost i els serveis, es vol augmentar la qualitat del servei, i tot amb menys pressupost i menys recursos. I això és impossible d’assolir.

Ara un escombraire ha de fer de tot, escombrar, treure herbes, … han augmentat els plànols, molt per sobre del què pot fer un escombraire. I per què no dir-ho, demanem que millorin els sous, la bossa de la compra va pujant i els sous es mantenen. Aquest any ens ha pujat un 0’25 de l’IPC estatal, això els hi serveix per poder dir després a la premsa que ens han apujat els sous.

L’Ajuntament s’ha posat directament a organitzar la feina dins de l’empresa sense tenir una visió real de les autèntiques necessitats de la ciutat, funcionàvem millor abans. L’empresa està enfonsada en paperassa i informes que no serveixen per res. Tant per tant, que municipalitzin l’empresa si l’estan controlant ells! això si, sense rebaixar sous ni drets de les treballadores.

– Algunes persones es queixen de l’augment del preu del servei de recollida d’escombraries. A què creieu que és degut?

La gent es pensa que som uns privilegiats. Un escombraire de l’empresa que fa 15 anys que està a l’empresa rep un sou mensual de 1100 euros nets, no el considerem pas una exageració, i això és un estigma que tenim a escala de ciutat.

Si l’Ajuntament es gastés els diners en coses que toquen potser es podrien deixar de pagar aquests impostos o com a mínim rebaixar-los.

Jo trobo car el que paga l’Ajuntament pels serveis, per l’amortització de la maquinària i/o les instal·lacions, l’empresa està fent de banc per a l’Ajuntament, fa anys tenia un deute de 6 milions d’euros aproximadament que suposo hauran anant pujant interessos pel refinançament del deute, cosa que fa allargar el mateix deute en el temps.

El 2011 van fer una retallada al pressupost de neteja de 250.000 € que curiosament van anar a parar a la zona blava, empresa subcontractada de FCC.

Es tracta de monopolitzar el sector; empreses d’aquest calibre tenen endeutats a molts Ajuntaments de tot l’estat, i quan van a negociar amb el govern de torn, concessions d’obres públiques de fortes inversions, se les enduen.

Juguen amb la idea “d’aquí potser perdo una mica però és que d’allà guanyo molt mes! Capitalisme pur i dur.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us