Fa un any de l’assassinat del Pep

El Pep Isanta (centre) amb alguns dels seus millors amics

Dissabte 27 de maig farà un any de l’assassinat del amic i company Pep Isanta durant el concert de divendres de patum de l’any passat. El Pep va morir durant l’agressió indiscriminada que un grup heterogeni de gent (molts menors d’edat) van protagonitzar contra les persones que assistia al concert organitzat per les entitats que muntaven les barraques de Patum (Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, Ateneu Llibertari, Ateneu Columna Terra i Llibertat i Casal Panxo).

Des de l’inici de les agressions fins a l’assassinat del Pep van passar tres quarts d’hora, però els Mossos d’Esquadra tot i ser advertits del perill fins a mitja hora abans de l’assassinat, es van desinhibir totalment i “estranyament” de les seves obligacions i funcions a l’espai públic on es desenvolupava el concert i els seus voltants.

Els organitzadors del concert tampoc vam estar a l’alçada de les circumstàncies en no contar amb un servei d’ordre propi i al marge de les forces d’ordre públic que com sabem estan per garantir l’injust ordre establert i no pas per evitar assassinats i menys de joves rebels.

Dies més tard, la Montserrat Tura posava el colofó a l’assassinat, insultant els amics del Pep i al mateix Pep des del Parlament de Catalunya. Els polítics locals (Camps, Xoy i la resta) amb el seu silenci segellaven la complicitat amb la nostra odiada consellera.

També algunes berguedanes es van cobrir de glòria amb les seves conspiracions, mentides i accions, com per exemple la família tenebres. També mitjans de comunicació com Regió7 han tingut una actuació deplorable com fa uns dies a la seva editorial insinuant obertament, però sense aportar cap dada, que sobre el crim de Patum hi havia un afer de drogues no aclarit (si saben res que nosaltres no sabem que vagin a declarar als seus amics mossos d’esquadra o a la justícia); vergonyós.

Els Mossos de la Tura segueixen amb la seva política de rentat d’imatge pública, detenint els “Catonyo” —just ara, no abans ni després— per intentar construir-se una imatge de policia democràtica i efectiva i mirar de combatre el record del que realment va passar aquella nit i que tots tenim gravat al cap. Intentant fer oblidar els seus constants abusos d’autoritat i la seva “estranya” desaparició aquella nit (potser ja anava bé que hi hagués aquella estranya agressió a la zona de barraques?).

Ara la “justícia” (institució) està desenvolupant la continuació de la farsa. El primer acte (el judici de menors ha acabat). No crèiem en les presons i seguim sense creure-hi. I en aquesta farsa hi ha papers d’allò més destriables com l’advocat de l’acusació popular de l’Ajuntament de Berga, que paguem totes, —senyor Jufressa— per ordres del consistori la única feina que està desenvolupant és treballar per tal de deslliurar de qualsevol responsabilitat a l’administració. I en la mateixa línia, l’Hotel Ciutat de Berga posa traves a la tasca dels advocats de la família Isanta, facilitant la tasca dels advocats de l’Ajuntament de Berga, no facilitant —si no es per ordre judicial— el llistat de trucades que es van fer des de l’Hotel i que posarien de relleu que els mossos d’esquadra i la guàrdia urbana van ser avisats amb prou temps per evitar l’assassinat i que per tant van ometre la seva obligació d’auxili. A sobre l’hotel es mostra prepotent i amenaça els mitjans que han informat de la seva actitud, com ha esta el cas de la publicació el pèsol negre. Però la veritat no es tapa amb amenaces. Ni un pam de net. Tots els poders polítics, econòmics i coercitius es tapen les vergonyes els uns als altres.

Però la Justícia de veritat es fa al carrer i esperem que així sigui. Pep: que la terra et sigui lleu company. Mentre aquí, avui i sempre, esperant que es faci Justícia de la bona: Ni oblit ni perdó!

Col·lectiu editor del Berguedà Llibertari

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us