La gran botifarrada

A ca nostra conviuen invisiblement amb nosaltres 6,8 milions de porcs. 6 milions vuit cents mil porcs amuntegats , massificats i tractats cruelment en granges que han anat colonitzant el nostre paisatge i que la nostra mirada ignora. Porcs que la única llum natural que veuen es de camí a l’escorxador a través de la via porcina (eix transversal). Porcs «atiborrats» de medicaments per poder sobreviure en aquestes condicions, medicaments que alhora absorbim nosaltres a través del consum de la seva carn i de les aigües —especialment preocupant són les resistències que estem creant envers els antibiòtics per aquesta causa— . Porcs alimentats de gra produït a Amèrica llatina de manera intensiva en terres espoliades per grans corporacions a petits camperols amb una regulació molt permissiva en els controls dels tractaments fitosanitaris i sovint de llavors transgèniques. Els gasos d’efecte hivernacle emesos pel sector ramader fins i tot supera a la totalitat dels gasos del sector transports, dada fins i tot reconeguda per la FAO però sospitosament silenciada per governs i partits polítics. El consum de carn contamina més que circular amb vehicle privat. La quantitat d’aigua que s’utilitza per engreixar-los és part del problema de l’empobriment dels nostres aqüífers i els purins que generen contaminen les reserves d’aigua. La major part d aigües de Catalunya tenen massa nitrats, el que representa un perill irresoluble per a la salut de tota la població durant dècades .I ens podem preguntar , i tot això a benefici de qui?

Uns quants lobbys empresarials controlen majoritàriament el sector. L’aristocàrnia té noms i molts beneficis: Grup Vall Companys, Tarradellas, Corporació Alimentaria Guissona, Baucells i d’altres, com a principals responsables dels 90.000 porcs aniquilats cada dia , 19 milions l’any.

En les tenebres dels seus escorxadors una plantilla d immigrants en situació semiesclavista i fraudulenta desenvolupen la pitjor tasca d’una indústria que té el cinisme de publicitar-se amb dibuixos de porquets feliços corrent pels prats.

Les granges de porcs sorgides com a bolets arreu han enriquit a petits i grans industrials de la ramaderia deixant al seu pas terres esgotades i aigües contaminades. No hi ha hagut cap model de futur per l’agricultura. Pa per avui i misèria per demà.Visca la terra!!

Que a la dreta no els preocupi la contaminació dels aqüífers, la desforestació i la despossessió de les terres de molts camperols tan a Africa com a Amèrica llatina a mans de grans corporacions per dedicar-les a pastura de boví o a la producció intensiva de ferratges per alimentar milions d’animals reclosos en granges a Europa i Estats Units i destinats al consum humà, és bastant previsible. Però que l’auto-anomenada esquerra visqui desacomplexadament aquest tema es més preocupant.

Sovint ens trobem amb estupefacció com alegrement l’esquerra independentista corona els seus actes amb una gran Botifarrada.

Es legitima així tranquil·lament un model alimentari insostenible ideat pel consum d’una classe privilegiada , basat en l’explotació humana en la insostenibilitat ,en la falta de respecte cap a les altres especies i el medi ambient , a benefici d’uns pocs i en perjudici de tothom. Aquest es el país model que ens creiem ser? Aquesta es el nostra cultura?

Catalunya lliure de què? lliure de qui?

Bona part del catalanisme desaprova les corrides de braus però no veu en mals ulls els bous embolats. En nom de la cultura pròpia justifiquem actes i en desaprovem d’altres que són reivindicats en nom del mateix sant. A banda de sentir-nos tan orgulloses per tenir un grau menys de sadisme en comparació amb els nostres veïns ,podríem deixar de mirar-nos el melic i qüestionar-nos si tot el que reivindiquem en nom d’una suposada cultura és legitim que ho perpetuem en nom d’aquesta , malgrat que sigui cruel, injust i insostenible.

Podem continuar buscant la camaraderia de qui es sent ben integrat en una majoria per ridiculitzar a qui s’atreveixi a desafiar la Pax carnívora i podem continuar reforçant una identitat que ens ha vingut donada sense atrevir-nos a despullar-la. Podem no incomodar-nos i sobretot no sobresortir en el grup de pertinença i sentir-nos -hi ben adaptats. Podem apostar per la responsabilitat o per la comoditat. Però això si , ens agradi o no , som el que fem, i també el que no fem.

Per acabar felicitar per l ‘escaient nou nom de l’aeroport del Prat: Terradellas .Difícilment s’hagués pogut trobar un nom més representatiu, identitari i transversal. Visca Catalunya!

Que aprofiti!!

Enllaços

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us