La justícia admet que hi va haver negligència policial en l’assassinat del Pep

El proppassat mes de gener tots els mitjans de comunicació es van fer ressò que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia condemnat al Departament d’Interior de la Generalitat a indemnitzar amb 110.475 euros la família del company Pep Isanta, assassinat durant la Patum de 2005. El tribunal estima el recurs que va presentar Jordi Busquets, advocat de la família i l’únic que va fer la feina (els advocats dels col·lectius —Asens i companyia— en el millor dels casos no van fer res; per això dos col·lectius van sortir de la causa). La sentència assenyala que la nit de divendres de Patum hi va haver un «anormal i negligent» funcionament de les forces de seguretat a Berga. Per tant la justícia reconeix que hi va haver negligència tal i com sempre vam defensar les persones i col·lectius que vam ser agredits i com es va assenyalar reiteradament des d’aquest mitjà (veure el pèsol negre 22, 23, 26, etc.) i tot el contrari del que van afirmar els Mossos d’Esquadra i els polítics. En aquest sentit va ser especialment lluït el paper de la Consellera d’Interior de l’època, la Montserrat Tura que va dedicar-se a atacar i estigmatitzar les persones i grups que van rebre l’agressió, aquest mitjà inclòs.

Aquella nit tal i com hem repetit i repetirem tant com calgui ja que és l’absoluta veritat: els Mossos d’Esquadra no van anar a barraques tot i ser avisats quasi una hora abans de que hi havia gent armada, negant per tant l’auxili a les persones que van trucar, acabant tot plegat amb la mort d’un company. És molt remarcable com un cop els Mossos d’Esquadra i els seus responsables estan exempts de responsabilitats penals, la justícia es permet la «bondat» d’indemnitzar els pares del Pep.

També cal esmentar que alguns mitjans segueixen mantenint allò de que van ser un grup d’ultres, falsedat que ens remet a l’estupidesa que va ser afirmada en un primer moment, en el sentit que era un atac espanyolista. Estupidesa que ja va ser desmentida en el seu moment, però que sempre ven més.

Finalment, tornar a posar de manifest que els grups anticapitalistes o antiautoritaris seguim sense superar prou bé la qüestió de l’autodefensa —malgrat millores significatives, vegis la darrera manifestació a Barcelona per la llibertat dels anarquistes presos—. Aquesta contradicció va posar-se de manifest aquella trista nit, tal i com llegíem a l’article «Des de fora» que feien les companyes de Manresa al pèsol negre 22 pàg. 11. Tanmateix, aquestes mancances en l’autogestió de la seguretat —que han de ser superades per complex que sigui— mai justificaran la defensa dels Mossos d’Esquadra que feia Francesc Ribera, Titot a la Directa número 0. No es complicat d’entendre: ni volíem ni volem per a res els Mossos d’Esquadra; aquella nit no van anar a auxiliar als que van trucar-los (negació d’auxili); i hem de prendre’ns molt seriosament la nostra autodefensa i l’ús de la violència quan ens cal. Han passat anys i els Mossos han fet  una intensa campanya de neteja d’imatge a la comarca, però als que hi érem mai oblidarem el que va passar: ni assassins ni mossos!

Article publicat al pèsol negre 63, signat per Pep i tu a Berga durant el mes de febrer de 2014

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us