La “setmana tràgica” i les pedagogies llibertàries a Berga

setmanatragica

Durant la setmana del 28 de setembre al 3 d’octubre, la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga va acollir l’exposició sobre Pedagogia llibertària, realitzada des de la Confederació General del Treball (CGT) de Burgos. L’exposició mostra l’esforç i compromís social del moviment llibertari amb la formació i l’educació de les persones vers l’autoritat i la submissió.

En uns moments en què l’educació no era obligatòria, l’anarquisme va ser capaç de fomentar l’educació dels fills de la classe treballadora, els exclosos. El treball d’ateneus, centres educatius, escoles racionalistes i centres socials està ben plasmat a l’exposició.

El dissabte 3 d’octubre per cloure l’exposició, Dolors Marín, va pujar per presentar-nos La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, el seu últim llibre. Dolors Marín està especialitzada en la formació de la cultura llibertària catalana i l’organització de grups d’afinitat anarquista. La semana trágica ha estat editat aquest 2009 per La Esfera de los Libros.

Presentant el llibre, la Dolors ens va situar al juliol de 1909 a Barcelona, però també a d’altres pobles, on va esclatar la revolta popular que va tenir el seu focus més mediàtic en la crema d’esglésies i convents com a símbols de l’ordre i el poder més despòtic. La Dolors ens explicà per exemple, l’anècdota d’un nen que al mig de la crema d’una església volia emportar-se un acordió, però el compromís amb la flama es va imposar per sobre el saqueig i el benefici individual.

Un cop es va apagar la revolta, l’estat de bracet amb l’església van encapçalar una repressió molt forta cap al moviment llibertari. Va ser enmig d’aquesta dinàmica que Ferrer i Guàrdia va ser condemnat a mort i afusellat, tot i que el seu paper durant els dies de conflicte es va limitar a un intent fracassat de mediació amb l’administració i a participacions molt secundàries en la crema d’iconografia religiosa fora de Barcelona.

D’altra banda, els grans instigadors de l’aixecament contra l’església, els polítics de Lerroux, van sobreviure sense problemes a una repressió aliena. Malgrat tot, després de la Setmana Tràgica, el Partit Radical va perdre molts militants que passarien a afiliar-se a l’anarcosindicalisme. La CNT naixeria pocs mesos després, però aquesta ja és una altra història.

Després de l’amena xerrada, on van assistir més d’una vintena de persones, la jornada va acabar amb un sopar, deliciós, tot s’ha de dir, a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat deixant un molt bon gust de boca.

Els actes van ser organitzats pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs.

Gràcies a totes per participar!

Salut!

Lagordi

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us