Manifest de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat llegit a l’acte d’homenatge dels companys Puertas, Bertobillo i Vilella

dX4FTKZjAvui homenatgem amb aquest acte els companys Puertas, Vilella i Bertobillo i també la resta de persones detingudes, com la Lourdes Vilella que va patir tant. Els homenatjats eren enllaços, gent compromesa en tasques a vegades poc visibles però igual d’imprescindibles per a la resistència. I és que més enllà de l’espectacularitat de les accions armades volem reivindicar tota la xarxa de persones —moltes d’elles dones— que de manera activa van recolzar la lluita per la justícia social. La suma d’aquestes complicitats compromeses i actives eren i segueixen sent imprescindibles en la lluita per la revolució social.  Són persones que s’han volgut oblidar per passar per alt els terribles assassinats comesos a Berga aquell any 49. Per això també és dia avui de recordar els enllaços: la Maria Marquès, el Sícilia, el Cosp i molts altres, fins a 27 persones van ser detingudes i moltes més eren les persones col·laboradores, d’algunes ni coneixem el nom. I, és clar, els tres assassinats per la Guardia Civil.

Al llarg de la història han estat moltes les persones que han lluitat contra l’estat i el capital, contra l’autoritat i l’explotació, i en favor de la justícia social. La guerrilla no és res més que una expressió més de la lluita anarquista que ve de molt lluny.

Ens podem remuntar a les accions de propaganda pel fet del segle XIX, a la vaga de la canadenca que va arrancar a la patronal la jornada de 8 hores, als grups d’acció dels anys vint que responien al terrorisme patronal, a les insurreccions com la de Fígols de 1932, a les mil i una vagues, i evidentment al procés revolucionari que visqué Catalunya a partir de 1936. El maquis, la guerrilla anarquista, no és una cosa aïllada sinó una baula més d’aquesta lluita anarquista al llarg del temps i que arriben fins avui en dia. La Catalunya anarquista no ha sigut ni és testimonial.

Actualment vivim temps difícils. El capitalisme s’ha tret la màscara en la seva enèsima crisi i l’estat reprimeix amb duresa qualsevol expressió de lluita. Els poderosos no pensen cedir cap privilegi i ens volen fer pagar a les de sempre una nova reestructuració del sistema. Ho tenim més que present: retallades en sanitat, en educació, l’empitjorament de les condicions laborals, els desnonaments, la pèrdua de drets i de llibertats, l’augment del control social, etc. tot això afecta més profundament a les més desfavorides…

El sistema polític actual està profundament desacreditat, i la classe política està travessant una important crisi de legitimitat. Davant d’aquest panorama, si bé la contestació social ha augmentat, es pretén canalitzar —una vegada més— a través de partits que per vies institucionals acaben paradoxalment reforçant el sistema que diuen combatre. El mateix conte de sempre i els mateixos errors de sempre.

La nostra aposta es clara: lluita al carrer, acció directa, ajuda mútua, autoorganització i autogestió de tots els aspectes de les nostres vides. No són paraules buides i la història i el present així ens ho demostren. Ho hem vist amb la lluita contra el projecte de pàrquing que volien construir al barri burgalès de Gamonal o, més a prop, quan van intentar acabar amb el centre social Can Vies de Sants. És en aquestes lluites on les anarquistes ens veiem imprescindibles.

Avui, la lluita llibertària continua també al Berguedà. A Berga, des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i altres entitats la feina de recuperació és prou destacable, i volem que ho sigui més i per això cal que ens hi impliquem. Perquè vivim aquí i aquí és on hem de fer justícia i esmolar la crítica.

En la lluita per la justícia social no s’hi val a abaixar el cap o fer com si la cosa no anés amb nosaltres. Cal ser activa a la feina si se que se’n té, a la ciutat o poble i en les relacions personals. Contra els abusos dels polítics, de la policia, dels empresaris, la violència masclista, de la jerarquia eclesiàstica o dels mitjans de comunicació.

També volem aprofitar per recordar, finalment, a totes aquelles que estan patint la repressió, sigui des de les presons de la democràcia o perquè estan encausades per lluitar. No les oblidem com no oblidem a les que van morir pels ideals llibertaris. La repressió no ens aturarà.

Avui i aquí reivindiquem a totes aquelles llibertàries que al llarg de la historia i fins a dia d’avui han lluitat per construir un món sense explotades ni dominades i que han patit en molts casos la repressió més ferotge de l’estat o la persecució de la patronal o altres contraris polítics. I els reivindiquem perquè —per més que alguns s’entestin en manipular la seva lluita— ens sentim totalment identificades amb les seves accions revolucionàries.

Perquè el millor homenatge és continuar la lluita: Visca l’anarquia!

Berga 15 de novembre de 2014.

Ateneu Columna Terra i Llibertat – Federació Anarquista de Catalunya.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us