Manresa 2022

manresa22

L’esdeveniment com a model de desenvolupament

Moltes han estat les crítiques ètiques i polítiques a l’esdevenimentisme: a la realització de grans esdeveniments com a forma de remodelació urbanística i desenvolupament econòmic. Jocs Olímpics, Mundials de futbol, Fórmula 1, Fires, Fòrums i Expo’s, han hagut de fer front a les protestes i respostes articulades des de les lluites socials.

Els grans esdeveniments suposen la desviació de fons públics-estatistes a benefici privat, en masses ocasions a empreses amigues dels governants; impliquen models de remodelació urbanística que potencien l’especulació i produeixen gentrificació; suposen una inversió en infraestructures que en massa ocasions queden obsoletes un cop finalitza l’acte; o impliquen el patrocini d’empreses explotadores que utilitzen l’esdeveniment per fer propaganda tot netejant-se la imatge, per nombrar tan sols alguns dels efectes nocius que impliquen.

Ara s’intenta importar aquest model de desenvolupament tot adaptant-lo a la realitat (i possibilitats) manresanes.  L’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat al llarg del 1522 és el pretext amb el qual l’Ajuntament de Manresa amb el recolzament de l’ordre jesuïta de la «Companyia de Jesús» ha impulsat el projecte de Manresa 2022. Per tal de donar-li oxigen, l’alcalde de Manresa envià una missiva al jesuïta Papa Francesc, invitant-lo a visitar la ciutat. El Pla Director del projecte s’aprovà el passat mes de juliol, amb el suport de tots els grups polítics i la mera abstenció de la CUPi buscaria l’adaptació de la ciutat a l’esdeveniment i el seu aprofitament turístic, cultural i comercial.

Les actuacions per adaptar la ciutat a Manresa 2022 consistirien a grans trets en l’adequació dels espais i rutes ignasianes, la «remodelació» d’algunes zones del barri antic, crear la marca Manresa 2022 tot ampliant l’oferta d’allotjament i l’oferta turística i dinamitzar la ciutat per apropar-la a la figura de Sant Ignasi.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Diners públics-estatistes a benefici privat

Segons els pressupostos presentats, per a tirar endavant amb el projecte, caldria una inversió aproximada d’uns 10 milions d’euros. Tot i que es pretendria «no malmetre els recursos locals ni hipotecar el futur del territori (cosa que resulta si més no irònic si tenim en compte que el març del 2015 el consistori tenia un coeficient d’endeutament del 96’99%),  l’Ajuntament invertiria 1.120.000 euros, en un context de crisi econòmica. La resta de diners provindrien d’altres administracions (que posarien 6.315.000)  i els 2.464.000 restants d’empreses privades.

Dues de les empreses beneficiàries de Manresa 2022 (a l’espera de l’aprovació de majoria de partides) són Catemocions i Quaderna. Catemocions és una consultoria que ofereix serveis comunicatius, assessorament empresarial i de gestió turística propietat entre altres de l’ex-conseller de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet. Huguet fou criticat en el seu moment per defensar el Pla Bolonya en el procés de mercantilització de la universitat i fomentar la cooperació amb l’Estat genocida d’Israel com a conseller d’ Innovació, Universitats i Empresa de Catalunya. Per altra banda, Quaderna és una consultora en mans de l’ex alt càrrec del govern de Jordi Pujol i ex-regidor de Manresa Jordi Rodó Rodà. Catemocions i Quaderna han estat les empreses encarregades de coordinar el projecte de Manresa 2022 i també les beneficiaries dels diners provinents del Pla de Foment del Turisme del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya pressupostat en 177.280 euros destinats a museïtzar l’Espai Manresa 2022 a la Plaça Sant Domènec.

Tampoc podem passar per alt a una de les altres beneficiàries de Manresa 2022: la Caixa. Quan Sacresa entrà en fallida, vengué la Fàbrica Nova a la Caixa per intentar eixugar el deute que hi tenia. Com a contrapartida per «l’esforç», l’Ajuntament de Manresa prometé una inversió pública a la zona que incloïa entre altres un pavelló la promoció del qual aniria a càrrec de Servihabitat de la Caixa. Actualment, la construcció d’un pavelló no és vist des de l’Ajuntament com una necessitat. Però el què si sembla una prioritat és el pagament d’algun tipus d’obra a la Caixa. I Manresa 2022 és l’excusa perfecte per a poder-lo realitzar. D’aquesta manera és com es proposa la remodelació urbanística de la Baixada dels Drets i l’enderrocament de la Sala Ciutat, tot deixant un dels edificis de la ruta ignasiana en peu: la capella del Rapte.

Diners públics-estatistes a l’Església

Manresa 2022 també suposa la derivació de recursos públics-estatistes cap a una església retrògrada que malgrat tenir cada cop menys practicants i creients es veu beneficiada per les institucions. Segons Europa Laica cada any l’estat atorga més d’11 milions d’euros a l’església catòlica a través de subvencions directes i exempcions d’impostos, suposant aquesta quantitat superior a l’1% del Producte Interior Brut de l’Estat Espanyol. Tampoc ens hauria de passar desapercebut el monopoli pràctic de la beneficència eclesiàstica, sent un dels principals fronts pels quals l’església segueix tenint capacitat d’influència; o la vista grossa de l’estat davant els casos d’immatriculació o l’apropiació d’immobles.

A tots aquests diners, s’haurien d’afegir aquells que es deriven subtilment cap a l’església amb el pretext de salvaguardar el patrimoni històric o de promoure activitats religioses. En aquesta línia, Manresa 2022 podrà utilitzar partides de regidories com la de Cultura i Turisme, Espai Urbà i Entorn Natural o Participació Econòmica i Comerç per a millorar infraestructures i béns de l’església. Segons el pressupost presentat, la inversió directa prevista per a la museïtzació i adequació d’infraestructures de l’església ascendiria a uns 100.000 euros, sense comptar la inversió realitzada per a la millora de l’entorn dels edificis religiosos o els diners per a dinamitzar activitats, que en multiplicarien el cost.

La memòria històrica de la ciutat, queda altre cop relatada segons els interessos i la moral dominant, conformant una història oficiosa. Es recupera la figura de Sant Ignasi, creador de la corrent dels jesuïtes, l’ordre religiosa més gran de l’església catòlica en l’actualitat. De la mateixa manera que es senyalen algunes parts interessades de la vida de Sant Ignasi, com ara la seva aposta per una vida humil, també se n’obvien altres com la seva obediència cega a un Papat repressiu en època inquisitorial o la colonització i evangelització forçosa realitzada per la Companyia de Jesús sota el seu mandat a la regió boliviana de Chiquitos a partir del 1540 en les denominades reduccions.

El Barri Antic: el barri que voldrien gentrificar

Un dels objectius primordials de Manresa 2022 és accentuar la remodelació urbanística del Barri Antic. Un barri que sempre s’ha vist com un problema, que senten hostil i degradat, al què voldrien gentrificar. Les accions urbanístiques, que en moltes ocasions milloren la imatge de ciutat, contribueixen a multiplicar els preus del sòl i la vivenda. La gentrificació, buscaria enlloc d’atacar d’arrel les desigualtats socials, fer que la pobresa es traslladés a altres barris perifèrics de la ciutat, per a benefici de negocis privats que podrien invertir en les zones remodelades.  Moltes zones del nucli històric s’han vist afectades per una forma d’intervenció urbanística que consisteix en l’enderroc de diverses illes de cases per a construir-hi pisos o equipaments d’obra nova, massa sovint amb una arquitectura allunyada de l’estètica que tan el caracteritza. El preu d’aquests pisos només estaria a l’abast de persones amb una certa capacitat econòmica. El procés de gentrificació del barri però es troba amb enormes dificultats degut a l’alt nombre de pisos buits. El fracàs d’aquest model, s’ha fet evident amb la crisi que experimenta l’empresa municipal Fòrum, incapaç de vendre un sol pis en els últims 5 anys i endeutada enormement amb empreses constructores com Fomento de Construcciones y Contratas o Dragados.

Pel què fa a Manresa 2022, la intervenció urbanística més important que pretén fer és la remodelació de la zona propera a la capella del Rapte, amb l’enderrocament de la «Sala Ciutat» (avui en dia okupada) i la remodelació de la pujada dels Drets tot posant-hi escales mecàniques. Amb l’excusa de facilitar la connexió entre les Escodines i el Barri Antic, pretenen posar fi a un espai de vida comuna. Un dels indrets on intermitentment es realitzen batudes racistes amb el pretext de la lluita contra les drogues.

I és que sense cap mena de dubte és una de les divergències més importants que tenim amb el projecte: no és que ens oposem a un barri antic bonic, ens oposem a un barri antic de façana. La realitat és que molta gent del barri es veu abocada a una vida de misèria, amb moltes dificultats per tirar endavant, amb les greus conseqüències psico-socials que això comporta, i a la què massa sovint s’intenta fer front mitjançant la via policial, amb ordenances autoritàries com la del civisme o intentant ocultar una realitat que no és. Es defensa un sistema que exclou i explota a persones, i allò que s’intenta aconseguir des de les institucions és que no molestin.

Manresa 2022: revolució social i espais alliberats

Manresa 2022 preveu intervenir en 22 espais relacionats amb Sant Ignasi, tot museïtzant-los, senyalitzant-los, remodelant-los i/o habilitant-los.  Dos d’aquests espais foren escenari del conflicte social i de classe que es manifestà en la seva màxima expressió durant la revolució social del 1936: la Capella del Rapte, enderrocada i reconstruïda sota el règim franquista. I el Convent dels Predicadors, que s’enderrocà per a conformar l’actual Plaça Sant Domènec.

A l’actualitat els interessos de classe es podrien tornar a confrontar ja que dos espais alliberats es podrien veure afectats pel projecte Manresa 2022: la Sala Ciutat de Manresa, aniria de forma segura a terra; pel què fa a l’Ateneu Popular la Sèquia, situat a la Casa Amigant, no queda del tot clar el seu destí. De forma ambigua el Pla Director diu: «plantejar, si s’escau, la possibilitat de recuperar i rehabilitar, en el futur, l’antic casal dels Amigant com a element del patrimoni històric de la ciutat, facilitant-hi l’accés als baixos i permetent la connectivitat entre el passatge d’Amigant i el passatge del carrer Sant Miquel». Segons el pressupost públic presentat per l’Ajuntament, s’hauria demanat una partida de 120.000 euros a les administracions superiors destinades a la museïtzació i adequació de l’edifici.

Turisme espiritual?

Manresa 2022 pretén convertir la ciutat en un pol d’atracció turística espiritual (o podríem dir religiós). Amb aquesta fi s’intenta lligar a la desesperada Montserrat amb la ciutat de Manresa, sabent que el monestir és un dels indrets més visitats de Catalunya o impulsar un camí ignasià conjuntament amb la ciutat d’Azpeitia (Guipúscoa), cercant l’èxit del «Camino de Santiago». Tot i els suposats beneficis econòmics que genera el turisme, apostar pel sector turístic implica apostar pels interessos i necessitats dels turistes, no de la gent que viu a la ciutat. Així, per exemple, es vol invertir en un hostal (que estarà situat en un edifici municipal i gestionat per Ampans) quan a Manresa ja existeix l’Alberg del Carme sense pràctica ocupació. Per altra banda, el sector turístic és un dels sectors que més es caracteritza per la precarietat laboral, de manera que no només ens hauríem de preguntar si el què volem és generar economia sinó quin model d’economia es vol generar. Apostar per una ciutat basada principalment en el sector serveis significa que hem d’importar la major part dels productes necessaris per sobreviure, cosa que ens allunya de l’autonomia.

Esborrant pintades per ocultar realitats que no interessen

Una de les mesures que es proposa al Pla Director de Manresa 2022 és la creació de la Unitat d’Intervenció Ràpida de l’Ajuntament de Manresa per a fer front a les pintades, moltes d’elles amb contingut polític, per tal de generar un efecte dissuasiu.  És a dir, es busca esborrar les realitats que no interessen ni política ni econòmicament.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us