Marxa el comissari Martínez Roma després d’acumular un alarmant currículum d’abusos a la regió central

musta

Notícia extreta de www.setmanaridirecta.info

El 4 d’abril Sergi Pla va prendre possessió del seu nou càrrec com a cap de la regió policial central –composada per les comarques del Berguedà, el Solsonès, Osona, el Bages i l’Anoia– en ple acte de celebració a Solsona del Dia de les Esquadres a la Regió Central. En el mateix acte, el conseller d’Interior Ramon Espadaler declarava als mitjans de comunicació que el nou cap assolirà “els nivells d’humanitat, excel·lència i qualitat humana del seu antecessor”. Uns nivells d’humanitat que han estat més que qüestionats pels col·lectius socials de la comarca en els poc més de tres anys del comissariat de Joan Francesc Martínez Roma. I es que el polèmic comissari Pla –entre altres responsable de la l’Àrea de Recursos Operatius i dimitit del seu càrrec pel cas Quintana– substitueix al qui també va ser cap de la Comissaria General de Recursos Operatius Joan Francesc Martínez Roma, el qual serà recol·locat com a nou cap de la Sala Central de Comandament. Martínez ha acumulat en el seu mandat un currículum policial alarmant a la regió central i més concretament a Manresa. En tres anys s’han produït dos morts sota custòdia dels Mossos d’Esquadra –Mustapha El Marrakchi al setembre de 2011 i en Sergio E.C. al gener de 2012–, provocacions i actuacions desproporcionades –batuda a un popular bar de la ciutat i els fets de la Festa Major de Manresa 2012, com a casos més recents– o l’augment de controls i assetjament policial en zones on hi resideix un alt grau de població migrant, per citar alguns exemples.L’ARRO de la Regió Central
Una de les àrees polèmiques dels Mossos a Manresa és l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de la regió policial central. Aquesta àrea és l’encarregada de donar suport a les àrees bàsiques policials en situacions “d’ordre públic” com manifestacions o desallotjaments. També patrullen per zones d’especial conflictivitat, organitzen controls i altres vigilàncies. Un exemple d’una de les intervencions més violentes d’aquesta àrea en els darrers temps, va ser el desallotjament de la plaça Major a les acaballes de la Festa Major de Manresa a l’agost de l’any passat, on més d’una quinzena de joves van resultar ferides.
Tot i això, molts casos d’agressions policials no es denuncien i aquest fet augmenta en els casos d’agressions a col·lectius migrants. La tendència de no denunciar agressions policials va en augment i això és a causa de la por a trobar-se contradenúncies de la policia o per la desconfiança dels òrgans d’investigació segons s’extreu de l’informe anual 2011 de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Cal recordar que una de les tàctiques que apliquen els cossos policials és la denúncia o contradenúncia. O sigui, la presentació de denúncies per a desacreditar a les víctimes, algunes de les quals obtenen més atenció i rapidesa que les presentades per les pròpies víctimes segons dades d’Amnistia Internacional en l’informe “Sal en la herida” de 2009. A més, cal afegir que l’assistència als judicis per part dels Mossos d’Esquadra – també en altres cossos policials– és gratificada i bonificada entre 40€ i 60€ per judici.

Falses acusacions amb connotacions racistes

Fa poc a Manresa va haver-hi un cas on s’exemplifica perfectament aquesta tàctica vinculada, aquest cop, al grup 4 de les ARRO. Un efectiu policial va denunciar a M.S., d’orígen subsaharià, pel delicte d’atemptat a l’autoritat i una falta contra la propietat industrial –pel suposat material que duia a la bossa–, mentre que segons testimonis presencials dels fets van ser els Mossos qui van agredir a M.S. Segons l’Auto judicial, els fets es van produir el setembre de 2011 quan els propietaris d’una rostisseria de Manresa van poder presenciar com un home entrava al seu comerç i minuts després van entrar diversos efectius policials. La declaració d’una de les testimonis dels fets B.M. detalla que “el senyor no es va resistir en cap moment”, va aixecar les mans posant-les contra la paret i quan ja estava emmanillat un agent “li va donar dues bufetades” i a causa del cop una de les parets de l’establiment va quedar “esquitxada de sang”. Davant d’aquesta violenta actuació, les persones que presenciaven els fets i algunes veïnes van escandalitzar-se i escridassar als efectius policials. De les declaracions judicials dels testimonis s’extreu que abans dels fets dins del comerç, els Mossos d’Esquadra estaven perseguint a M.S. i un dels efectius va caure, però “en cap moment hi va haver cap agressió, ni empenta” per part de M.S. als Mossos d’Esquadra. Segons van expressar els propietaris de la rostisseria –presents en el moment dels fets– a la DIRECTA, la qüestió racial podria haver estat un factor clau en l’actuació dels efectius, ja que possiblement “no haguessin fet el mateix si la persona hagués estat catalana”.
El cas va acabar amb la detenció de M.S., que va quedar en llibertat el dia següent. Al novembre de 2012 es va fer públic l’auto on s’explicitava l’arxivament del delicte i la prescripció de la falta. Cal remarcar, que amb el recull dels testimonis de les diligències es podria haver obert una causa contra els Mossos d’Esquadra per un possible delicte de tortura, però en aquest cas la persona afectada no va denunciar.

 

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us