Més que una evidència: la premsa apunta, la policia dispara

paparazzi«La premsa apunta, la policia dispara» és un dels lemes recurrents en manifestacions on se senyala els vincles i les complicitats existents entre el lobby mediàtic i la policia. Un exemple clarificador d’aquesta retroalimentació podria ser la trobada que avui es celebra al Palau Firal de Manresa.

Segons informa la Demarcació Central del Col·legi de Periodistes, la sala d’actes del Palau Firal acollirà avui dijous 19 de novembre a la tarda “la primera jornada d’intercanvi entre els Mossos d’Esquadra i els mitjans de comunicació de la Catalunya Central”. La trobada esta organitzada “a proposta del cos policial amb un objectiu doble: poder explicar els mecanismes de control de la informació que exerceix i, alhora, escoltar les demandes i peticions dels periodistes que diàriament necessiten informació dels Mossos”. A més d’una desena de mitjans de comunicació de la Catalunya Central, a la trobada hi intervindrà el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla, el portaveu del cos, Xavier Porcuna, i el vicepresident de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Enric Badia.

Lluny d’estranyar-nos, aquesta trobada és una mostra més que evident de com es teixeixen vincles entre l’estament policial i els mitjans de comunicació generalistes, en un interès que resulta recíproc. Mentre que la policia pretén difondre, justificar i blanquejar la seva imatge, els mitjans necessiten constants dosis d’informació per omplir pàgines i telediaris, recurrent constantment a les fonts institucionals o al sensacionalisme de les notícies de successos impregnades de relats policials. Unes fonts que són utilitzades i presentades com a reals, verídiques i absolutistes. El contrast informatiu és inexistent en aquest tipus de fonts “oficials” i les causes poden ser diverses: des de la manca de deontologia periodística fins els interessos polítics i econòmics dels grups de comunicació propietaris. Potser no està de més recordar que molts mitjans es financien amb publicitat i que reben grans quantitats de diners de les administracions: a tall d’exemple, el diari comarcal Regió 7 rebé l’any 2014 una subvenció pública de 149.979 euros de la Generalitat, de manera que òbviament donarà informació complaent amb la mà que li dóna de menjar.

L’interès policial cap als mitjans de comunicació és molt divers. Per una banda, es legitima la seva funció social i es potencia el seu discurs sobre “el mal/el bé”. L’estat d’alarma social i d’alerta permanent, augmentat a nivell mediàtic, exigeix més policia, a qui se li concedeix cada cop més pressupost, més armament. La policia utilitza i genera sinergies amb les periodistes més meselles, a qui concedeix exclusives i primícies a canvi de la reproducció sistemàtica del seu discurs únic i benvolent. Per altra banda, la policia utilitza, en molts casos, els mitjans com una eina informativa i de control social d’on treure proves per a possibles imputacions. Moltes de les proves acusatòries en diverses protestes socials han estat extretes a partir de fotografies i vídeos fets pels mitjans de comunicació.

Les portes giratòries, també funcionen a la perfecció en aquest àmbit: a tall d’exemple comarcal,  recordem que l’antic periodista estrella del Regió 7, Òscar Bolancell fou designat posteriorment Cap de Premsa dels Mossos d’Esquadra a la Catalunya Central.

Les diverses fases de l’Operació Pandora contra les lluites anarquistes han estat una prova fefaent de com funciona a la perfecció el binomi policia-premsa. Els mitjans regionals carronyers foren avisats a l’avançada de les operacions policials per facilitar la retransmissió «in-situ», tot assegurant-se l’espectacularitat dels titulars sense importar els sentiments i la intimitat de les detingudes i solidàries. És la lògica de la criminalització, que condemna a l’avançada i no solament afecta a aquelles que s’enfronten al poder. Es reprodueix la informació, a l’ara i aquí, sense molestar-se a contrastar, a investigar, a preguntar-se quina és l’arrel dels conflictes socials i polítics que sorgeixen o senzillament, sense informar-se un mínim. Les declaracions escollides i les fonts tendencioses que es van fer servir en mitjans com Regió 7, denoten els prejudicis i les connotacions negatives vers les implicades per l’operació policial esmentada.

Aquestes són algunes de les raons del per què moltes anarquistes ens neguem a parlar amb els mitjans de comunicació oficials, en un boicot conscient, tot assenyalant-los com a còmplices del poder. Per això i per què creiem amb l’autonomia i l’autogestió de les lluites, cercant el crear mitjans propis. No serem nosaltres les qui facilitarem notícies que després descontextualitzaran i descafeïnaran a mitjans acrítics. I aquest és el motiu pel qual humilment seguim creant mitjans com El pèsol negre, Ràdio Bala o el mateix Bllibertari, que lluny de pretendre caure en una absurda objectivitat impossible, prenen partit i es posicionen políticament.

Al cap i a la fi, el què cerquem amb tots aquests mitjans contra-informatius, és desemmascarar i desterrar, poc a poc i de mica en mica, el terrorisme policial i mediàtic de les nostres vides.

 

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us