Mil cops tornaran a colpejar-nos. Mil cops tornarem a aixecar-nos

Text distribuït durant les mobilitzacions de suport a l’anarquista presa Tamara Hernández.

No és la primera vegada, ni serà l’última. Ha passat fa dos dies, el 15 de desembre. La policia ha anat a casa de la nostra companya Tamara a Madrid i se l’ha endut detinguda per ordre del jutjat d’instrucció nombre 25 de Barcelona. Se l’acusa de l’enviament d’un paquet explosiu dirigit al tristament conegut Albert Batlle i Bastardas, secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.

Independentment que la nostra companya sigui o no l’autora de l’acció (això a nosaltres no ens importa), les raons per les quals algú voldria atacar al Sr Batlle són òbvies per a qualsevol que conegui les seves activitats. Com a encarregat directe de la gestió de les presons a Catalunya, no es pot negar la seva responsabilitat en les injustícies que ocorren dins d’elles. No es pot negar la seva responsabilitat en les morts, ni en les cadenes perpètues encobertes, ni en les tortures, ni en les pèssimes condicions sanitàries que aboquen a la bogeria i a la malaltia, ni en els abusos de tot tipus, ni tan sols en la pròpia essència de la presó com a eina del sistema per castigar la pobresa i la rebel·lia que el mateix produeix. No es pot, ja que tot i que el Sr Batlle no va inventar les presons, ell decideix sobretot el que passa en elles.

Llavors el missatge està molt clar. Que ningú s’atreveixi a respondre als abusos de l’Estat, perquè l’Estat és intocable i qualsevol que vagi contra ell ha de ser colpejat, tancat, apartat o destruït. Coneixem bé la lliçó, duen anys ensenyant-nos-la. Aquesta mateixa idea, ens l’han explicat de moltes formes diferents: apalliçant-nos en manifestacions, fent-nos xantatge amb multes i fiances astronòmiques, torturant-nos, empresonant-nos, amenaçant les nostres famílies, fins i tot matant-nos, com a Xosé Tarrío o Paco Ortiz, etc. Però encara així, som tossuts i ens neguem a aprendre-la.

Ni podem ni volem acceptar que, davant el que estan fent amb les nostres vides i amb el nostre món, només hi ha lloc per la resignació. No podem creuar-nos de braços davant la violència que significa el treball assalariat, ni davant l’angoixa que ens suposa estar en l’atur. No podem callar davant la misèria, ni davant els centres d’internament per a immigrants, ni davant les pallisses de la policia o els segurates, ni davant els projectes que destrueixen la Terra, etc. Ni, per descomptat, davant les presons. Davant tota aquesta destrucció, prenem posicions a les barricades que divideixen el món, cara a cara amb aquells que la promouen i es beneficien d’ella, com el Sr Batlle. Per això estem amb Tamara, perquè estem on hem d’estar. I si ens colpegen no ens mourem, simplement tornarem a aixecar-nos.

Solidaritat amb Tamara! Llibertat Anarquistes Presos/es!

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us