Minitigres. Créixer amb el kung fú

En aquesta ocasió, des de la secció “Acompanyant a créixer” ens endinsem en el món del kungfú amb els infants, a través de l’Anna i la Leti dues dones que actualment estan ensenyant kungfú a nens i nenes  en diferents llocs del Bages.

Mitjançant aquest art marcial, els nens i nens poden créixer en aspectes com el respecte cap a una mateixa, el respecte cap als altres o l’ordre i l’equilibri intern, mentre es diverteixen i s’enforteixen des de dins.

Podríeu explicar-nos una mica qui sou i què feu?

Sí, i tant.. però potser abans, per entendre millor el què fem aquí i ara, cal explicar una mica d’història…

El fet que en aquest moment i en aquest context geogràfic tingam accés a practicar arts marcials asiàtiques, es deu a moviments migratoris de persones xineses cap a Europa i Estats Units.

Abans dels anys 60, la comunitat de migrants xinesos havia rebutjat l’ensenyament de les seues arts marcials a persones blanques, en gran part degut al tractament racista rebut als països de destí. A partir d’aquest decenni, la indústria cinematogràfica i el moviment New Age exploten comercialment “l’atractiu exòtic i misteriós” de les arts marcials xineses.

El terme Kungfú, de fet, es popularitza a occident com a sinònim “d’arts marcials xineses” a partir dels anys 70 a través de la sèrie de televisió del mateix nom, i de les pel·lícules d’acció de Hong Kong, i l’interès pel kungfú es propaga pels Estats Units i Europa, convertint-se en un poderós i atractiu objecte de consum global.

En aquest context, l’estil que practiquem nosaltres arriba a l’Estat Espanyol fa més de 40 anys, gràcies a un mestre xinés que es va establir aquí. A partir dels seus ensenyaments, alguns dels seus deixebles estan ensenyant aquest estil des de fa 30 anys.

Es tracta d’un estil tradicional i intern (és a dir, que treballa no solament els aspectes marcials, sinó també l’equilibri energètic i el desenvolupament intern de les persones). Molts d’aquests aspectes tradicionals de l’ensenyament s’han conservat, però també, a l’haver sigut difós per mestres blancs europeus, molts altres aspectes s’han occidentalitzat.

Nosaltres venim de València, on hi ha una associació d’escoles de Taixi i Kungfú del nostre estil (l’associació Nei Kung), i on ens dedicàvem al seu ensenyament des de fa anys. Vam vindre a viure al Bages fa poc més de 2 anys, i vam començar a ensenyar aquí, tant a nens/es com a adults/es, creant la nostra pròpia escola “itinerant”, que es diu Yu Tang. Yu Tang pertany a aquesta associació d’escoles, i en molts aspectes portem una línia comú. Però també hi ha d’altres aspectes on estem fent les coses des d’una política més pròpia i afí. Per exemple, tenint en compte que els preus de les classes siguen populars i assequibles per tothom (i estem obertes a ajustar-ho si a algú no li va bé, a fer intercanvis, etc…).

O també per exemple, a Barcelona fem classes no mixtes per a dones, bolleres i trans, perquè creiem en aquests espais no mixtes d’empoderament personal i col·lectiu, d’autoafirmació i de gaudir juntes! (en aquest cas, des del fet de practicar juntes un art marcial)

Com definiríeu el tipus de classes que esteu fent?

Doncs nosaltres dividim les classes en kungfú i taixi. Tot i que kungfú i taixi són en el fons la mateixa cosa, a les classes de kungfú treballem la part més marcial, dura, externa (segons la filosofia xinesa, la part més Yang), mentre que a les classes de taixi treballem la part més terapèutica, tova, interna (la part més Yin). Però ambdues parteixen de principis de la medicina i filosofia xinesa, amb la finalitat de “viure millor”, de buscar l’equilibri psico-físic i energètic.

I què penseu que els  aporta el Kung Fu i el Tai Chi a la canalla?

Amb la canalla no practiquem taixi!! La seua energia, per la etapa de la vida en la que estan està vinculada amb el kungfú; més moviment, més ràpid, més cap enfora…. Us imagineu un nen o una nena de 7 anys respirant en la mateixa posició amb els ulls tancats durant 5 minuts???

Pensem que la pràctica del kungfú als/es nens/es els hi aporta molts aspectes positius: els ajuda a desenvolupar l’autodisciplina i la concentració, el respecte (cap a un/a mateix/a i cap als/es demés), a canalitzar l’agressivitat en un ambient respectuós, aporta ordre i estructura interna, s’ho passen bé amb les/els companys/es, desenvolupen aspectes relacionals, els enforteix, tant a nivell físic com a nivell emocional…

Penseu que aconseguiu transmetre tots aquests aspectes que heu esmentat? Us trobeu amb dificultats, contraccions…?

Dificultats i contradiccions? Cada dia!!! La canalla et porta al límit moltes vegades, et posa contra les cordes i et confronta amb un munt de coses, entre altres, l’adultocràcia en la què vivim i a partir de la qual ens relacionem i actuem amb les més peques i la dificultat de buscar fórmules menys autoritàries amb ells/es…

Tot i així, després veus com evolucionen, i com se’ls hi posa tot el què  estàs fent i la manera, i penses: “Bueno, igual no ho estem fent tan malament…”

I en un altre sentit, també tenim prou contradiccions amb l’apropiació cultural, és a dir, amb el fet de ser persones blanques ensenyant un art marcial xinés!

En boca de nen@ …

I què en pensen de tot això els nens i nenes que formen part del grup de Kungfú?

Parlem amb quatre kungfú-xics -d’entre 8 i 11 anys-  que participen de les classes que es duen a terme al gimnàs de l’escola pública del Xup, a Manresa.

Què hi veniu a fer aquí els dilluns a la tarda?

Is.: Aquí vinc a que m’ensenyin una miqueta Kungfú per poder defensar-me i també per divertir-me.

S.: Vinc a practicar per quan algú em vulgui fer alguna cosa, que jo no vulgui, que ja no m’ho pugui fer més. Perquè jo sabré fer coses – tècniques- i ell no. Podré defensar-me.

N.: Aquí a vegades juguem, i després sempre fem les tècniques; les “patades”, cap endavant, laterals, “punyetassos”, “bloques”…

Sa.: A aprendre tècniques. Vaig venir un dia a provar i em va agradar molt, ja fa un any. I en seguiré fent.

I de què penseu que us serveix saber Kungfú?

Is.: Per defensar-me de tot el què em pugui passar. És important. Si alguna vegada algú m’intenta atacar o m’intenta robar, doncs jo li foto un clatellot que el deixo tombat. Però només és per defensa personal. O sigui si algú em vol fer una cosa dolenta o algú em vol picar, li puc bloquejar l’atac o donar-li una “patada”.

S.: Em serveix per ajudar la gent quan estiguin en perill. El Kungfú només és per defensar-nos, no per picar la gent.

N.: A mi em serveix perquè a vegades, algun nen de la meva classe em vol picar i jo li faig un “bloc” així (mostra com es fa un bloqueig). Serveix perquè no et piquin, no per anar a picar jo. Només ho faig si em venen a picar.

Sa.: Perquè si em piquen, jo també puc pagar, amb les tècniques que sé. Em puc defensar, si algú em vol fer mal, jo puc fer-hi algo.

Què us agrada del Kungfú?

Is.: Doncs la tècnica; tot el què és fer patades, cops de puny…

S.: A mi m’agrada que juguem; a carreres, passeig d’animals, esquivar pilotes… que ens serveix per ser més ràpids, si per exemple algú ens vol donar un “punyetassu” el sabrem esquivar.

N.: Em diverteixo. Des del primer dia que vaig venir em va agradar.

Sa.: M’agraden les tècniques; les patades, els punys…

Com us sentiu quan l’esteu practicant?

Is.: Doncs, … normal, bé. Em fa estar alegre.

S.: A mi em fa estar tranquil fer Kung Fu.

N.: Em fa estar tranquil. Si he tingut problemes a la classe, quan faig Kung Fu “els deixo” – els oblida -. M’ajuda també a concentrar-me. Per exemple si tinc un examen, si faig “bloques” de Kung Fu, m’ajuda i fa que em vingui al cap el què no em sortia. Per exemple, si fuera más pequeño pensaría 1+ 1? 1+1= 2, entonces haría bloques pensando 1+1=2, 1+1=2…  y luego me sale.

Sa.: Em fa sentir bé, tranquil·la i contenta.

Els hi expliqueu als vostres amics i amigues? Què els hi dieu?

Is.: Els hi dic que s’apuntin, que és molt divertit i que juguem.

Sa.: Si, jo els hi explico als altres nens i nenes. Els hi ensenyo les tècniques que jo aprenc aquí.

Voleu afegir alguna cosa?

Is.: Sí, jo vull dir que m’agrada.

N.: Que és molt divertit. A vegades podem agafar coses de casa nostra i podem fer jocs inventats amb espases de paper, unos churiquen,… coses que t’inventes. És divertit.

Actualment s’estan fent classes a l’escola pública del barri del Xup (per a nens/es i per a adults/es), a la Vinyeta (una associació de Manresa on donem una classe a la qual li diem “minitigres”, perquè és amb peques de entre 3 i 5 anys), al Casal Cívic de Sallent, i al Centre Social La Teixidora, a Barcelona (aquesta no-mixta per dones, bolleres i trans). I es pot accedir parlant amb elles i anant a provar si us agrada!

anajorgeherrero(a)yahoo.es

A-tigrada

Manresa, febrer de 2017

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us