Mor Josep Deseuras

Aquest matí ha mort als 92 anys el company Josep Deseuras Vilanova.

Deseuras va néixer a La Coma el 1918. Als 14 anys va anar a viure a Berga on va fer de teixidor, en esclatar la guerra feia de contramestre a la Pobla de Lillet i estava afiliat al Radium, sindicat que entrarà a la CNT on ell hi romandrà. En aquells mateixos anys de la guerra va ser un destacat membre de les Joventuts Llibertàries de Berga. Va anar al front d’Extremadura. En acabar la guerra va anar la Coma on va fer de contrabandista i després d’ajudant de contramestre a una fàbrica de Sant Llorenç. A les darreries del 1940, va haver de fer el servei militar en un batalló de treballadors i després feu el servei militar de manera que no va tornar a Berga fins la primavera de 1944. A les darreries de 1945, mentre treballava a la mina del Roc Gros, ell, en Domènec Cosp, en Josep Puertas i Puertas i dos minaires de San Salvador anomenats “els Asturians” van organitzar la resistència, en una reunió al laboratori de la farmàcia Cosp. A la resistència es destacable el paper d’una de les seves companyes, la Maria Marquès. Van passar molta gent frontera amunt i avall, fent d’enllaços dels grups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila. A les darreries de 1945 en sentir-se molt controlat va marxar cap a entrant a la CNT de l’exili. Al 1948 va demanar el passaport en condició de repatriat; abans però va anar a Berga clandestinament, en assabentar-se, a través d’un influent amic de la família, que no tenia res pendent amb la justícia i que per tant podia tornar a Berga, tot i que per desconfiança va tornar per la muntanya amb el Massana. Aquest fet, junt amb la detenció i posterior execució de tres resistents berguedans al novembre de 1949 (Puertas, Bertobillo i Vilella), arran de l’intent d’atracament d’en Massana a l’empresa Carbons de Berga, li va suposar una sospita permanent sobre la seva persona, com es pot comprovar al llibre d’en Josep Maria Reguant Massana, ¿Terrorismo o resistencia?En tornar, al juliol del 1948 va regularitzar la seva situació, presentant-se a la guàrdia civil. Aleshores compaginà la feina amb la seva afecció a la fotografia, i al 1953, quan veié que podia viure de la fotografia s’hi va dedicar de ple. Al 1977 en reorganitzar-se la CNT a Berga va formar-ne part durant alguns anys. Que la terra et sigui lleu company!

Pep Cara
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us