Ni set, ni fred, ni foscor!

La pobresa energètica creix mentre augmenta la inacció de les institucions i els guanys de les energètiques

Aquest 14 de novembre farà dos anys que morí la Rosa, una dona de 81 anys de Reus, en un incendi a casa seva a causa d’una espelma mal apagada. Amb aquella espelma il·luminava casa seva després que Gas Natural Fenosa hagués tallat el subministrament de llum. Dos anys després, Gas Natural encara no ha pagat la sanció que li va imposar la Generalitat, 500.000 euros, ja que encara està als tribunals per un recurs presentat per la companyia. També farà un any de la mort d’un home per intoxicació de fum en un incendi provocat per una vella estufa després que Fecsa Endesa tallés el subministrament de llum en el pis precari del carrer Prudenci Comellas de Manresa. Malauradament, aquests casos són la punta d’un iceberg que amaga una problemàtica social resultat de la juxtaposició de diverses desigualtats estructurals.

Segons dades del cos de Bombers de la Generalitat, els incendis en llars a l’hivern han augmentat prop d’un 15% en només dos anys. A la Catalunya Central es van registrar 380 incendis l’hivern de 2016, un cada dia de mitjana. La majoria d’aquests incidents (alguns d’ells mortals) són provocats per males combustions d’aparells d’escalfament, sobrecàrrega d’instal·lacions irregulars o males condicions de sistemes de combustió antics, molts d’ells recuperats per estalviar en despesa energètica (llars de foc o brasers).

Són milers les famílies i persones que es veuen ofegades per arribar a finals de mes i cobrir les despeses energètiques, arribant a endeutar-se per poder passar l’hivern. Les companyies subministradores estan recorrent a companyies de recobrament i bufets d’advocats per fer efectius els deutes que les famílies tenen. Els mètodes de pressió són diversos, però totes apunten en amenaces de tall si no es fa efectiu el pagament. Una pràctica xantatgista permesa, ja que malgrat que la Llei 24/2015 estigui en vigor, el deute contret es manté. Davant de tota aquesta situació, moltes famílies han optat per a recórrer a instal·lacions irregulars, a voltes molt precàries, per poder subsistir.

Augmenta la pobresa energètica

La pobresa energètica s’ha doblat en els últims cinc anys i la tendència va en augment. Segons dades de l’Idescat, més de 400.000 persones a Catalunya estan en situació de pobresa energètica. Entitats i serveis socials han alertat que l’afectació és més del 80% del total de persones i famílies ateses. Al nombre de demandes d’habitatge de lloguers socials se suma la demanda de subministraments energètics. La pobresa energètica afecta severament la salut d’infants i gent gran en època hivernal a causa del fred i la humitat. A més, des del tercer sector es recorda que moltes llars estan prioritzant pagar les factures de llum i gas abans que el menjar, cosa que precaritza encara més la seva situació.

Cal recordar que la pobresa energètica és molt més severa en els casos de gent gran que viu sola a pisos i especialment les dones de major edat. Moltes d’aquestes malviuen amb pensions molt baixes (viudetat, sobretot), ja que el treball reproductiu és invisibilitzat i no té cabuda en cap cotització ni comptabilització productiva. Segons dades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa, l’any 2017 es van gestionar 1.362 demandes d’informe per evitar el tall dels subministraments. A més, el Consell Comarcal del Bages va posar en prova pilot a principis d’aquest any l’Oficina d’Atenció a la Pobresa Energètica del Bages que ha atès 300 casos de consulta per evitar talls o sol·licitar el bo social. Tot i això, molts dels casos no s’acaben resolent satisfactòriament i les administracions acaben fent d’interlocutores amb les companyies energètiques, les quals no estan obligades a sufragar els costos.

La ineficàcia de la legislació

Ja sigui per manca d’aplicació com per anul·lació judicial, les legislacions i propostes polítiques en matèria de pobresa energètica no acaben de ser resolutòries ni eficients. Per una banda trobem uns governs i una administració pública inactiva per a desplegar la legislació i exigir a les companyies energètiques que sufraguin els impagaments. Per altra banda, els interessos empresarials i la pugna política entre administracions reben el suport judicial per poder paralitzar o anul·lar propostes legislatives.

La Llei 24/2015, coneguda popularment com la “llei contra els desnonaments i els talls”, va sorgir d’una ILP ciutadana (PAH i altres entitats) i  va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya. El text va ser parcialment recorregut pel Govern central del PP i suspès a posteriori pel Tribunal Constitucional, però la part específica que versa sobre pobresa energètica va quedar intacta. És en aquesta part quan les grans empreses energètiques s’aboquen a la via judicial per intentar tombar aquesta part.

Endesa ja ha fet diversos intents per poder generar jurisprudència en contra la Llei 24/2015 en matèria energètica, presentant recursos i intentant impugnar les seves aplicacions. A finals de 2016, Endesa presentà un recurs contra la llei que demanava la suspensió cautelar del protocol que va ser acceptada pel jutjat. Però a la sentència definitiva, de novembre de 2017, es manté l’establiment del principi de precaució abans de tallar qualsevol subministrament, i per tant l’anul·lació no suposa una diferència substancial amb l’escenari previ. La Llei 24/2015 segueix vigent malgrat que la seva aplicació sigui encara lenta i plena d’entrebancs judicials i burocràtics (els consistoris també han denunciat males praxis com l’enviament de llistats amb dades comercials, dades d’habitatges on no hi viu ningú, expedients que estan en gestió i, així i tot, apliquen el tall per cobrar la reconnexió, etc.) interposats per Endesa i Gas Natural.

Cal recordar que aquesta Llei, que data del 2015, no es va començar a aplicar fins després del cas de Reus, moment on es van posar en marxa les primeres inspeccions. La Llei 24/2015, estableix que quan una unitat habitacional deixa de pagar una factura, són les empreses qui han de reclamar un informe social a l’Ajuntament sobre la seva situació econòmica. Si l’informe considera que la unitat familiar o habitacional està en risc social, no es procedeix amb el tall sinó que la factura serà sufragada per l’administració pública. Segons dades de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), les mesures contra la pobresa energètica, que no han estat impugnades fins ara, han aconseguit aturar  82.500 talls de subministraments.

El gener de 2017 la Generalitat juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les 4 Diputacions, la Federació i Associació de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van fer front comú amb una proposta de conveni per fer front als deutes on proposava que el 50% estigués sufragat per les companyies energètiques. Col·lectius i entitats com l’APE ja van criticar en el seu moment que el conveni no era prou ambiciós i que les transnacionals havien d’assumir el 100%. Malgrat la proposta del conveni a un 50%, cap companyia elèctrica ni de gas s’ha avingut a signar-lo.

Comptadors solidaris i bo social

A l’octubre de 2017 es publica al BOE el Real Decret 897/2017 sobre el bo social, que  estableix la reducció del 25% fins al 40% de l’import de la factura energètica en casos de vulnerabilitat. Aquest descompte és assumit el 50% per l’administració pública corresponent i l’altre 50% pel sector energètic (tot el sector, no només les grans transnacionals).

Per altra banda, trobem la iniciativa dels anomenats “comptadors solidaris”. Aquesta, de moment, actua per accedir al subministrament d’aigua posant uns comptadors a habitatges amb situació de vulnerabilitat i habitatges okupats, per així evitar la punxada il·legal al subministrament d’aigua. Una de les ciutats pioneres en posar aquests comptadors és Blanes, quan el 2013 va instal·lar comptadors a través de l’empresa Aigües de Blanes SA a nom de l’entitat Càritas.

 La factura d’aquest comptador és assumida per l’Ajuntament (parcialment o total) com a condicionants bàsics per accedir i signar el conveni d’aquest servei trobem el previ informe de vulnerabilitat dels Serveis Socials de l’ajuntament, el fet d’estar empadronat un mínim de 2 anys al municipi i que els immobles okupats siguin propietat d’entitats financeres i immobiliàries filials. Aquesta iniciativa s’ha exportat també a altres municipis del Maresme, el Vendrell, Terrassa, Cambrils. Al Bages només hi ha una experiència similar i és l’aconseguida el febrer de 2017, per part de la PAH de Sant Fruitós, quan Aigües de Manresa SA va accedir a posar un comptador a un immoble okupat de la localitat de Calders, propietat de la companyia de capital d’inversió Blackstone, amb un termini d’un any. Enguany, l’APE del Bages ha generat una campanya perquè  l’empresa municipal Aigües de Manresa SA i l’ajuntament apliquin també la iniciativa dels comptadors solidaris al municipi.

On van a parar els calés públics?

De moment, la demanda per part d’entitats socials perquè siguin les companyies  energètiques qui sufraguin els costos, no està tenint resposta i la major part de les despeses de subministraments van a càrrec de les arques públiques. Segons dades de l’APE l’Agència Catalana de Consum i el Departament de Treball, Afers Socials i Família han atorgat als ens locals un total de 9.838.920,95€ en concepte de pagament de factures d’aigua, llum i gas només en el 2015. Any on encara no s’havia aplicat la Llei 24/2015 i per tant la xifra seria molt major en dades actuals.

I a qui van a parar aquests calés públics? Les dues transnacionals més importants són Gas Natural Fenosa i Fecsa Endesa. Empreses que juntes han tancat l’any 2017 amb un benefici anual de 2.823 milions d’euros (Gas Natural amb 1.360 milions d’euros i Fecsa Endesa amb 1.463 milions d’euros, incrementant un 4% respecte el 2016) i que en el cas de Fecsa Endesa, ja ha tancat la meitat de l’exercici de 2018 amb un increment del 15% respecte al mateix període anterior.

Aquestes dues transnacionals són les que també acumulen gairebé el 100% de les denúncies que va rebre la Generalitat per incompliment de la Llei 24/2015, tallant il·legalment els subministres a llars afectades per pobresa energètica. Unes denúncies, la majoria de les quals, estan pendents de tribunals.

Les multinacionals energètiques

En els darrers 12 anys la llum ha augmentat un 83,2% i un 72,4% el gas natural només en 5 anys. Durant aquests anys de plena crisi econòmica el preu de l’electricitat va passar de 0,131 €/KWh a 0,240 €/KWh (impostos inclosos), segons dades de l’APE. El preu del gas entre 2010 i 2015 va incrementar-se prop de 73% (17,7% en impostos) sent l’estat espanyol el que més va encarir aquesta font energètica de la UE, segons dades de la Comissió Europea.

Cal esmentar que ambdues transnacionals les quals formen part de l’oligopoli energètic, estan en el punt de mira de moltes organitzacions per les reiterades vulneracions de drets humans, laborals, mediambientals i altres maniobres especulatives. Gas Natural Fenosa, present a 37 països i com a principals accionistes La Caixa i Repsol, està darrere de diversos episodis silenciats, dels quals destaquen els polèmics casos com la infiltració de la màfia en les filials locals italianes, la seva presència en nombrosos paradisos fiscals o la seva alta contaminació de la seva activitat, sent la segona empresa que més CO2 emet a l’atmosfera de l’estat espanyol segons dades extretes de diverses organitzacions ecologistes1. Gas natural és un bon exemple per conèixer com funcionen les portes giratòries a l’estat espanyol, ja que en el seu consell d’administració s’han assegut presidents, ministres i desenes d’alts càrrecs de l’Estat.

En el mateix sentit, Fecsa Endesa no es queda gens curta. Els seus projectes hidroelèctrics arreu d’Amèrica Llatina han causats nombrosos conflictes amb la població, fets que han provocat greus vulneracions de drets humans i ecocidis. Fecsa Endesa, participada per un 70% per la italiana Enel, també és un clar exemple del fort lligam entre el poder empresarial i polític amb noms històrics com Jose Maria Aznar, Elena Salgado, Manuel Pizarro, Rodolfo Martín o Luis de Guindos. I més nostrat, tenim el cas de la participació que, fins fa ben poc, tenia part de Convergència (ara PdCat) al consell territorial de la multinacional amb figures com David Madí (mà dreta d’Artur Mas), Germà Bel o l’empresari Carles Sumarroca del cas Pujol.

Suport mutu contra la pobresa energètica

Davant el poder de les multinacionals, la inacció de les administracions i la manca d’efectivitat de les legislacions en matèria de pobresa energètica, se situa  l’autoorganització i la solidaritat activa per fer front a les difícils situacions que viuen milers de persones amb escassetat de recursos econòmics. Diverses iniciatives de base han sorgit per fer front a la pobresa energètica. La majoria d’aquestes es centren en crear xarxes de suport mutu per poder gestionar i abastir els subministraments bàsics i necessaris per tenir una vida digna, més enllà de l’establiment de contractes asfixiants. En aquest sentit treballa l’APE del Bages, que partint del model de lluita impulsat per la PAHC, pretén buscar solucions entre totes de manera horitzontal.

Podeu veure més informació al dossier sobre Gas Natural Fenosa :

L’Espurna

Manresa, octubre de 2018

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us