Parlem amb… una berguedana encausada pels fets del Parlament

parlament

L’extensió de la protesta i de la combativitat arrel de la visualització de l’essència del capitalisme en forma de crisi ha provocat una dura resposta repressiva per part de l’estat. Un dels casos més paradigmàtics, és el què afecta a una vintena de persones que foren jutjades des del passat 31 de març a l’Audiència Nacional per l’intent de bloqueig al Parlament de Catalunya del passat 15 de juny de 2011. I diem que és paradigmàtic no només pel nombre d’encausades pels fets, sinó sobretot per què implica un precedent a nivell repressiu: a les detencions selectives mitjançant els gens novedosos fitxers policials il·legals se li afegeix l’aplicació a nivell jurídic del «delicte contra les altes institucions de l’estat», un delicte sense jurisprudència que es pretén estendre paulatinament a les diverses lluites socials i contestatàries.

Des del Pèsol Negre, entrevistem a una berguedana encausada pels fets del Parlament.

Ens podeu explicar què va passar aquell dia i perquè protestàveu?

El 15 de juny de 2011 era el dia que el Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos més restrictius fins el moment i que han portat a l’actual onada de retallades. La manifestació sorgia del moviment del 15 M, un moviment molt ampli i divers que va a anar agafant força a mesura que passaven els dies.

Aquell dia vam sortir al carrer milers de persones, gent molt diversa però amb un objectiu comú: mostrar-los la nostra indignació i intentar «aturar el parlament» de forma massiva.

La nostra sorpresa va ser en veure que tot i el fort desplegament policial, els polítics entraven al Parlament passant enmig de totes les manifestants demostrant-nos que els importava ben poc el fet que milers de persones s’estiguessin manifestant. Ara entenem que va ser una estratègia de Felip Puig per augmentar la tensió i poder criminalitzar la protesta. En el desallotjament de la plaça Catalunya la imatge de la policia va quedar molt danyada i buscaven invertir la balança. Tot i això, no es va viure cap tipus d’enfrontament violent per part de les manifestants. Tot al contrari, la violència va venir per part de la policia que de bon matí ja va realitzar diverses carregues per caldejar l’ambient.

 

Durant la primera setmana d’octubre del mateix 2011 es van produir les vostres detencions. Podeu explicar-nos com van anar?

De detencions ni va haver de tot tipus ja que som 20 persones encausades, però totes amb una espectacularitat molt pròpia dels mossos d’esquadra: forts desplegaments i encapuxats. A mi personalment em van detenir a la ciutat de la justícia juntament amb altres imputades. Vam anar voluntàriament a personar-nos al jutjat perquè ja sabíem que estàvem imputades en el cas. Al cap d’una bona estona esperant que en donessin la citació judicial, van entrar els mossos a la ciutat de la justícia i ens van rodejar a la cafeteria, als advocats també, per portar-nos a comissaria. Una entrada de pel·lícula… En teoria les detencions eren per entregar-nos les citacions, però en realitat eren per fotografiar-nos i així poder comparar les nostres cares amb les proves audiovisuals. Era la primera vegada que la policia entrava a la ciutat de la justícia sense cap tipus d’ordre del jutjat de guàrdia, un fet sense precedents.

Us citen a declarar directament a la Audiència Nacional de Madrid i se us demana entre 3 i 8 anys de presó. Quina valoració en feu de la petició i del fet de ser jutjats per un tribunal d’excepció?

El fet de ser jutjats en un tribunal com l’Audiència Nacional és una mostra més de la mediatització i politització del cas. Ells mateixos consideren que els fets ocorreguts serien considerats faltes, però li incorporen un agreujant d’intimidació ambiental per ser una protesta massiva. L’Audiència Nacional es un tribunal polític que no jutja fets, sinó idees.

En aquest judici no ens jutgen solament a 20 persones, sinó que jutgen a tota aquella gent que surt al carrer a protestar. Busquen criminalitzar les mobilitzacions, tot creant un precedent judicial en el qual recolzar-se legalment per jutjar futures mobilitzacions.

 

Com s’ha desenvolupat el judici?

Doncs la primera setmana es va practicar la nostra declaració, la dels policies i la dels polítics.

La dels polítics va ser especialment curiosa, cada un va declarar segons els seus interessos polítics fent campanya dins la mateixa sala de l’Audiència. Semblava inclús que cada un parles d’uns fets totalment diferents.

Per altra banda, que la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya vagin de la mà d’un sindicat d’ultradreta com Manos Limpias i que recorrin a un tribunal espanyol com l’Audiència Nacional demostra la falsedat del seu discurs de confrontació amb el Govern Espanyol i l’omple d’incoherències. No és més que un joc per aconseguir parcel·les de poder i una cortina de fum per amagar la misèria de les seves polítiques de retallades.

Els mitjans us van criminalitzar de debò. Com valoreu aquest aquest servilisme dels mitjans cap al poder polític?

Els mitjans de comunicació han estat ara i sempre al servei i al costat del poder. No va ser cap sorpresa la criminalització del dia següent a la protesta. Ells creen uns fets i un discurs i el difonen fins a crear una realitat. Tenim un exemple recent molt clar: la manifestació de Madird del 22-M, l’única imatge d’aquell dia és la dels enfrontaments amb la policia i ni una dels milers de persones que van sortir al carrer.

 

Jo també estava al parlament i ho tornaria a fer! Aquest es el lema de la campanya de suport a les encausades represaliades per intentar aturar l’aprovació dels pressupostos d’aquell moment. Ho tornaríeu a fer? Per què?

Clar que ho tornaríem a fer. Aquell dia la classe política es va sentir fràgil, i per això la seva resposta és tan contundent. Aquesta es l’única manera de demostrant-los que la distancia que ens separa no és tan gran, i que aquesta urna de vidre en la que viuen és molt mes fràgil del que es pensen.

 

Us heu sentit recolzades?

Ens hem sentit molt recolzades, i volem agrair tot el suport que estem rebent. Omple de força sentir que no estem soles. Agrair a totes les solidaries que es van desplaçar a Madrid per estar al nostre costat. A la gent de Madrid que ens ha acollit amb molta estima oferint-nos allotjament, menjar, suport logístic, etc… A la gent que es va concentrar cada dia que declaraven els polítics, els seus crits es podien sentir des de dins de la sala de l’Audiència Nacional. A tota aquella gent que està ajudant econòmicament. Als grups de suport i a les persones que han aconseguit fer que la campanya sigui forta ja sigui des de Barcelona, Granada, Jerez i un llarg etcètera.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us