Pasquina, detingut i investigat sota l’ombra del 3%

Organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics. Aquests són els delictes presumptament comesos per Pasquina i la resta de la trama investigada en l’operació Pika segons ha informat la Fiscalia Anticorrupció en un comunicat.

L’operació Pika

En les primeres fases de l’Operació Petrum, l’octubre de 2015, s’havia pogut acreditar que Andreu Viloca, ex-tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), exigia “donacions” a empresaris i constructores a canvi d’adjudicacions. L’Operació Pika és una continuació d’aquelles investigacions, centrada ara en esclarir els processos irregulars d’adjudicació d’obra pública que permetrien el finançament il·legal de Convergència.

La trama, notòriament coneguda com el 3% (pel suposat percentatge que les constructores pagarien als convergents a canvi de l’adjudicació), es va popularitzar arran d’una intervenció al Parlament del llavors president de la Generalitat Pasqual Maragall. “Vostès tenen un problema; i aquest problema es diu tres per cent”, va dir; i tothom ho va entendre, tothom tenia clar de què parlava.

L’Operació Pika, oberta el passat 2 de febrer, ha portat la Guàrdia Civil a escorcollar, entre d’altres, les seus de l’Autoritat Portuària de Barcelona, del Consorci d’Ensenyament, de l’empresa municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals SA (BIMSA), i de l’empresa pública de la Generalitat Infraestructures.cat; i, per altra banda, diverses constructores que centren la seva activitat en la licitació d’obra pública. Una d’aquestes, la berguedana Pasquina SA. Contractistes i adjudicataris sota el punt de mira: el cercle de la corrupció que es tanca.

Organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics”

L’operació contra Pasquina

El dia 2 de febrer, des de quarts de nou del matí i fins a quarts de set de la tarda (unes deu hores!) una desena d’agents de la Guàrdia Civil uniformats i de paisà van registrar la seu que l’empresa constructora Pasquina té al número 4 de la plaça dels Països Catalans de Berga, i un domicili particular al número 3 de la mateixa plaça. La Guardia Civil hauria trobat 140.000 euros en efectiu durant el registre del domicili de Fèlix Pasquina, segons informa El Confidencial. L’empresari berguedà, detingut, fou traslladat a la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona.

L’operació Pika, ordenada per la Fiscalia Anticorrupció i dirigida des del jutjat d’instrucció número 1 d’El Vendrell, va comportar 24 entrades i registres en domicilis particulars, oficines i empreses, i 18 detencions -tant de dirigents polítics com d’ex-alts càrrecs i empresaris-.

La majoria dels detinguts van quedar en llibertat el mateix dia, a l’espera de la citació judicial, però vuit dels detinguts van passar la nit al calabós de la Comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona: l’exdirigent de Convergència, Francesc Sánchez; l’exregidor convergent a Barcelona i expresident de BIMSA, Antoni Vives; l’extresorer de Convergència i la fundació Catdem, Andreu Viloca; l’exdirector d’Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell; l’exconseller delegat de COPISA, Xavier Tauler; i Josep Manel Bassols i Sergio Lerma (OPROLER), a més de Fèlix Pasquina (Pasquina SA).

La Guàrdia Civil va estar analitzant la documentació confiscada en els registres, i l’endemà al matí es va reunir amb els fiscals per analitzar les dades. Entre aquesta documentació s’haurien trobat correus electrònics que demostrarien que algunes de les empreses involucrades havien arribat a saber que serien les adjudicatàries d’un projecte fins a tres mesos abans de fer-se pública la licitació (!).

Al llarg del dia els detinguts van ser posats en llibertat després de ser interrogats pels investigadors. Fèlix Pasquina va sortir a la tarda, amb Josep Maria Bassols; tots dos empresaris, assistits per advocats, van optar per no declarar davant els investigadors.

Fèlix Pasquina ha estat citat per declarar al jutjat del Vendrell el dijous 16 de febrer, tal com altres dels detinguts. Andreu Viloca, citat el dimecres dia 15, s’ha negat de nou a declarar.

Un home fet a sí mateix

Fèlix Pasquina Olivé, fill d’un taxista, va començar transportant material de construcció amb un camió. Posteriorment, associat a una factoria berguedana de pals de telèfon, en va fer la distribució arreu de l’estat. Es diu que tenia vincles comercials amb Manuel Fraga Iribarne, l’exministre franquista que va impulsar Alianza Popular, amb la potent constructora FCC, i que va ser un dels cofundadors de Cirsa (negoci de màquines escurabutxaques, bingos i casinos) el 1978. Dècades més tard, és administrador únic i director general d’una societat anònima centrada en la construcció d’obra civil, sobretot obres públiques, però que abasta totes les activitats complementàries a la construcció com són l’explotació de pedreres, abocadors controlats i la producció i comercialització d’aglomerat i formigó.

Fundada el 1983, Pasquina SA té més de 150 treballadors i un important patrimoni: dues naus al polígon de La Valldan, a Berga; una planta asfàltica i de formigó a Olvan; un dels més complets parcs de maquinària especialitzada de Catalunya; i oficines a Berga, Manlleu i Sant Cugat del Vallès.

Pasquina SA és adjudicatària de contractes milionaris que l’han posicionat entre les principals empreses espanyoles en volum de facturació (superior als 10 milions d’euros anuals). Actualment, ocupa el lloc 9.682 del rànquing estatal, i el 61è lloc en el seu sector (en el rànquing català, ocupa el lloc 3.284 i 16è, respectivament; i tenint en compte que per davant té diverses empreses públiques).

A més, Fèlix Pasquina està o ha estat relacionat amb altres societats, com Reciclatge mòbil del Llobregat S.A.; Voladures i enderrocs S.A.; Muscleres del Delta S.L.; Gestió de runes de muntanya S.L.; Promotora Berguedana S.L.; Berguedana de Transports i Excavacions S.A.; Textal Invest S.L.; etc. Però sens dubte la més destacada és la societat Constructora Internacional CONSTCAT, integrada per Pasquina i altres quatre constructores catalanes, unides per “sortir a l’estranger a buscar noves oportunitats de negoci”. El primer país on han desembarcat és Colòmbia, i ja disposen d’una seu i representació a Bogotà. Un cop aconseguits els primers contractes allà, la intenció de la societat és operar al Magreb.

Pasquina SA ha treballat sovint pel Ministeri de Foment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per diferents ajuntaments i ens supramunicipals (consells comarcals i mancomunitat de municipis), i per empreses públiques com Regs de Catalunya SA, Agència Catalana de l’Aigua, GISA o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (a La Molina). Algunes d’aquestes són precisament les entitats que participen de la trama del 3%.

Com funciona la corrupció nostrada

El Tribunal de Comptes en el seu informe de fiscalització del 2008 de la comptabilitat de CDC ja assegurava que el partit no havia pogut acreditar la procedència d’1,8 milions d’euros provinents de les fundacions del partit. La cosa ve de lluny i és anterior al Procés.

Entre els noms propis i d’empreses que apareixien aquests dies a la premsa arran de l’Operació Pika n’hem de ressaltar alguns. Comencem per les empreses públiques: GISA fou creada el 1990 i des d’aleshores va participar en l’extensió i manteniment de la xarxa viària i ferroviària catalana, la construcció d’equipaments sanitaris i educatius, jutjats, comissaries, parcs de bombers, etc. El 2012, el Govern fusionà les tres empreses catalanes d’infraestructures (GISA, Regs de Catalunya i Reg Sistema Segarra-Garrigues) en una nova empresa anomenada Infraestructures.cat.

Diferents auditories i investigacions han posat al descobert irregularitats a GISA en diferents operacions. Jordi Vergé, exalt càrrec de GISA, ha estat detingut en diverses ocasions els darrers anys i ha confessat haver acceptat suborns d’una empresa constructora.

L’estiu de 2015, un jutjat de Barcelona imputava el president de GISA, Joan Lluís Quer, i l’exdirector de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Manuel Hernández, per presumptes irregularitats derivades de la contractació d’un projecte sobre gestió de la conca fluvial de Catalunya por valor de 7,6 milions d’euros.

Al llarg de 2016, han estat acomiadats d’Infraestructures.cat qui n’era director general, Josep Antoni Rosell, i el cap de l’oficina tècnica d’avaluació, Jaume Cortasa. Al seu torn, qui n’era president, Joan Lluís Quer, va abandonar el càrrec. A més, diferents diligències relacionades amb aquests entramats van portar a la detenció dels extresorers de Convergència, Daniel Osàcar i Andreu Viloca.

Precisament Andreu Viloca ha estat detingut de nou en l’Operació Pika, com dèiem. Segons El Confidencial, ell era el primer engranatge de la maquinària: es reunia amb els empresaris en moments clau dels processos de licitació i, després d’acordar un pagament al partit, contactava amb Josep Antoni Rosell, exdirector general d’Infraestructures, per “arreglar” les adjudicacions d’aquest organisme (de la concreció “tècnica” se n’encarregava Jaume Cortasa); o, a Barcelona, amb Antoni Vives, expresident de l’ens públic Barcelona Infraestructures Municipals (Bimsa) i exvicepresident de l’Autoritat Portuària. S’haurien intervingut comunicacions en les que Viloca notifica a Rosell i Vives quins concursos havien de manipular i qui havien de ser-ne els beneficiaris. Rosell i Vives també han estat detinguts, recordem, en la recent Operació Pika.

Més enllà del 3%

Les operacions que hem esmentat en aquest article fan referència a la concessió irregular d’obra pública a canvi del finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya. De totes maneres, les pràctiques corruptes vinculades a l’adjudicació de contractes de l’administració s’han donat sempre a Catalunya -amb governs convergents, amb el tripartit, en dictadura, etc.-, a Espanya -el PP valencià n’és potser el màxim exponent- i arreu -darrerament s’ha conegut el cas de Marcelo Odebrecht, l’empresari amb més volum d’obra pública de l’Amèrica Llatina, que al Brasil hauria subornat per valor de 350 milions de dòlars; a Veneçuela, n’hi hauria deixat un centenar de milions més; a Panamà, 60 milions de dòlars; i així en els diversos països del continent, esquitxant els seus presidents i màxims dirigents-. L’Estat liberal té aquestes coses. I alguns hi suquen de gust.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us