Democràcia?
Publicat el 2 maig 2012 | Sense comentaris
En algunes manifestacions es canta allò de: «li diuen democràcia i no ho és». No estic garie segur d’estar d’acord en el lema. La democràcia parlamentària representativa burgesa és exactament això que tenim. És per això que tant es podria cantar que «li diuen democràcia i ho és o no». En tot cas, allò que em cansa és que els que no creiem en la democràcia sinó que la patim a contracor hàgim de recordar als demòcrates totes les trampes que fan, tot allò contrari al règim que diuen defensar que practiquen. Segueix llegint
Parlem amb… Concha Liaño
Publicat el 2 maig 2012 | Sense comentaris
Concha va ser una de les Llibertàries que va impulsar l’Organització anarcofeminista Mujeres Libres.
Versió llarga de l’entrevista publicada a: el pèsol negre número 56.
Carolina Corao Hernández i Josep Cara Rincón
Caracas, novembre de 2011
Estem al centre històric de Caracas, a un onzè pis. Ens ha costat una mica trobar la casa de Conchi. Està contenta per la visita i és mostra encantadora. Tot i avisar-nos que no té un bon dia. Té noranta-cinc anys, una gran vitalitat i el cap clar com una joveneta. Tanmateix l’edat no perdona i la vista i l’oïda li comencen a fallar. Ja no pot llegir. Passem el dia amb ella, entrevista, dinar, xerrera, entrevista , etc. Segueix llegint
Ara en color
Publicat el 22 abril 2012 | Sense comentaris

Aquesta històrieta va ser creada quan els mossos van començar a tirar gasos lacrimògens. La casualitat va voler que el Roger acompanyat del Martí i l'Anna acompanyada per mi ens refreguessim com en un salt de plens. Un cop els aparadors del Corte Inglès van ser redecorats pel poble sobirà i després de les presentacions i els saludus, vam dir de trobarnos a l'Strasbuks ja que allà "la cosa esta que arde".
En el fragor de la revuelta
Publicat el 19 abril 2012 | Sense comentaris
Un nou pugrama de Màximum Clatellot
Publicat el 19 abril 2012 | Sense comentaris
Segueix llegint
Repte públic a l’Andreu
Publicat el 16 abril 2012 | 2 comentaris
Andreu el teu blog ha perdut molt des d’entrades mítiques com les del Dereck o els hipopòtams o tantes d’altres i altres.
Estàs a Colòmbia i tanmateix, les teves històries han esdevingut d’allò més avorrides. Una crònica d’una excursió a Gironella o a la Font del Guiu feta per mi i l’r callats pot ser més divertida.
Per tant et dic: o fas bones entrades al blog o torna! tu veuràs!
El Cabrero, el canto de la sierra
Publicat el 16 abril 2012 | Sense comentaris
Una amiga molt xula m’envia aquest reportatge sobre el Cabrero, un cantaor que m’agrada molt. És un video curtet que està molt bé!
Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel.ligent, odieu l’ignorant malgrat que sigui esclau
Publicat el 16 abril 2012 | Sense comentaris
“Que la vostra labor sigui de joventut, de vera joventut. Sense cridar pas massa, mostrareu als altres com la sinceritat és la forma més forta d’agressió que s’ha conegut mai.”
“No camino pels altres ni bellugo els peus si no és per avançar i trepitjar quelcom. M’estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits.”
“No poséssiu mai límits a la vostra noblesa; vol dir: no feu el mal enc que comporti bé. Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel.ligent, odieu l’ignorant malgrat que sigui esclau.”
Joan Salvat-Papasseit a Un enemic del poble
Maximum Clatellot: Quants aparadors trencats valen dos ulls de persona?
Publicat el 7 abril 2012 | Sense comentaris
Reprodueixo el correu de l’amic i company Roger informant que ha estat parit un altre meravellós programa radiofònic dels seus El Maximum Clatellot:
Al Puig, als mossos, a La Vanguardia i la resta de mitjans i als rucs que repetiu el que us dicten: guerrilla anarquista!
Publicat el 6 abril 2012 | Sense comentaris
Aquest poema del company Acraci, que dedico al Felip Puig, als mitjans de comunicació que li fan d’altaveu de manera acrítica i als imbècils que repeteixen les consignes del poder:
GUERRILLA ANARQUISTA
Vas viendo el miedo
guardias y perros en el metro
vigilantes en los bailes
policia, control y seguridad
y viene el miedo
pero tu ya sabes guerrilla anarquista y que lo tengan ellxs
ellxs lxs carcelerxs
politicxs y banqueros
patronxs y encargadxs
y a la autoridad la destruimos a cada momento guerrilla anarquista descontrol lanzado
la desobediencia caminando por las calles
pasando de dirigentes
tú decides a cada instante
no necesitas permiso para sentir la
libertad
guerrilla anarquista no eres víctima
ni quieres serlo
no eres mártir ni lo pretendes
vives el momento y a nadie juzgas guerrilla anarquista y que viva la libertad!
També recomano la versió adaptada pel Dani de l’Ataque de la Basura Radioactiva (al principi se sent el poema declamat pel mateix Acraci):

