Democràcia?

Publicat el 2 maig 2012 | Sense comentaris

En algunes manifestacions es canta allò de: «li diuen democràcia i no ho és». No estic garie segur d’estar d’acord en el lema. La democràcia parlamentària representativa burgesa és exactament això que tenim. És per això que tant es podria cantar que «li diuen democràcia i ho és o no». En tot cas, allò que em cansa és que els que no creiem en la democràcia sinó que la patim a contracor hàgim de recordar als demòcrates totes les trampes que fan, tot allò contrari al règim que diuen defensar que practiquen. Segueix llegint

Parlem amb… Concha Liaño

Publicat el 2 maig 2012 | Sense comentaris

Concha va ser una de les Llibertàries que va impulsar l’Organització anarcofeminista Mujeres Libres.

 

Versió llarga de l’entrevista publicada a: el pèsol negre número 56.

Carolina Corao Hernández i Josep Cara Rincón
Caracas, novembre de 2011

Estem al centre històric de Caracas, a un onzè pis. Ens ha costat una mica trobar la casa de Conchi. Està contenta per la visita i és mostra encantadora. Tot i avisar-nos que no té un bon dia. Té noranta-cinc anys, una gran vitalitat i el cap clar com una joveneta. Tanmateix l’edat no perdona i la vista i l’oïda li comencen a fallar. Ja no pot llegir. Passem el dia amb ella, entrevista, dinar, xerrera, entrevista , etc. Segueix llegint

Ara en color

Publicat el 22 abril 2012 | Sense comentaris

Vinyeta còmica: _¿Nos vamos al Starbuks? _¡Vamos! ¡Me han dicho que allí la cosa está qeu arde!!

Aquesta històrieta va ser creada quan els mossos van començar a tirar gasos lacrimògens. La casualitat va voler que el Roger acompanyat del Martí i l'Anna acompanyada per mi ens refreguessim com en un salt de plens. Un cop els aparadors del Corte Inglès van ser redecorats pel poble sobirà i després de les presentacions i els saludus, vam dir de trobarnos a l'Strasbuks ja que allà "la cosa esta que arde".

En el fragor de la revuelta

Publicat el 19 abril 2012 | Sense comentaris

Segueix llegint

Un nou pugrama de Màximum Clatellot

Publicat el 19 abril 2012 | Sense comentaris

Còmic humorístic on es retalla el cap d'un mosso figuradament per assenyalar les retallades que sí que calen

Aquestes són les úniques retallades que fan falta. Bé, també als polítics, banqueres, etc.

Segueix llegint

Repte públic a l’Andreu

Publicat el 16 abril 2012 | 2 comentaris

Andreu el teu blog ha perdut molt des d’entrades mítiques com les del Dereck o els hipopòtams o tantes d’altres i altres.

Estàs a Colòmbia i tanmateix, les teves històries han esdevingut d’allò més avorrides. Una crònica d’una excursió a Gironella o a la Font del Guiu feta per mi i l’r callats pot ser més divertida.

Per tant et dic: o fas bones entrades al blog o torna! tu veuràs!

 

El Cabrero, el canto de la sierra

Publicat el 16 abril 2012 | Sense comentaris

Una amiga molt xula m’envia aquest reportatge sobre el Cabrero, un cantaor que m’agrada molt. És un video curtet que està molt bé!

Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel.ligent, odieu l’ignorant malgrat que sigui esclau

Publicat el 16 abril 2012 | Sense comentaris

“Que la vostra labor sigui de joventut, de vera joventut. Sense cridar pas massa, mostrareu als altres com la sinceritat és la forma més forta d’agressió que s’ha conegut mai.”

“No camino pels altres ni bellugo els peus si no és per avançar i trepitjar quelcom. M’estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits.”

“No poséssiu mai límits a la vostra noblesa; vol dir: no feu el mal enc que comporti bé. Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel.ligent, odieu l’ignorant malgrat que sigui esclau.”

Joan Salvat-Papasseit a Un enemic del poble

Maximum Clatellot: Quants aparadors trencats valen dos ulls de persona?‏

Publicat el 7 abril 2012 | Sense comentaris

Reprodueixo el correu de l’amic i company Roger informant que ha estat parit un altre meravellós programa radiofònic dels seus El Maximum Clatellot:

Segueix llegint

Al Puig, als mossos, a La Vanguardia i la resta de mitjans i als rucs que repetiu el que us dicten: guerrilla anarquista!

Publicat el 6 abril 2012 | Sense comentaris

Aquest poema del company Acraci, que dedico al Felip Puig, als mitjans de comunicació que li fan d’altaveu de manera acrítica i als imbècils que repeteixen les consignes del poder:

 

GUERRILLA ANARQUISTA

Vas viendo el miedo

guardias y perros en el metro

vigilantes en los bailes

policia, control y seguridad

y viene el miedo

pero tu ya sabes guerrilla anarquista y que lo tengan ellxs

ellxs lxs carcelerxs

politicxs y banqueros

patronxs y encargadxs

y a la autoridad la destruimos a cada momento guerrilla anarquista descontrol lanzado

la desobediencia caminando por las calles

pasando de dirigentes

tú decides a cada instante

no necesitas permiso para sentir la

libertad

guerrilla anarquista no eres víctima

ni quieres serlo

no eres mártir ni lo pretendes

vives el momento y a nadie juzgas guerrilla anarquista y que viva la libertad!

 

També recomano la versió adaptada pel Dani de l’Ataque de la Basura Radioactiva (al principi se sent el poema declamat pel mateix Acraci):

 

older posts »

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcofeminisme anarcosindicalisme anarquisme Ateneu Columna Terra i Llibertat avortament Berga Berguedà bufons Catalunya civisme control social CUP denúncia gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos moviment obrer municipalisme obediència organització anarquista pèsol negre Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional premsa presos Radio Korneta repressió ressenyes retallades rotllo salut territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries