A seixanta anys de tres assassinats

Publicat el 03 novembre 2009

Ara fa seixanta anys, el 14 de novembre de 1949, després de tres dies de tortures, van ser assassinats per la Guardia Civil de Berga els companys llibertaris Josep Puertas, Josep Bertobillo i Joan Vilella.

L’any 1949 és el desgraciat any de les caigudes de molts grups d’acció anarquistes, tant a Barcelona com a l’Alt Llobregat. Molts van ser els assassinats i encara van ser més els detinguts. Són les caigudes que van anunciar el final de la efervescent lluita anarquista d’aquells anys contra el règim de Franco i que van donar pas al llarg túnel dels cinquanta. A partir de llavors només petits grups encapçalats per noms com Ramon Vila, Quico Sabaté o Facerías van ser els que mantingueren encesa la flama de la lluita armada i directa contra el règim.

Josep Puertas havia nascut a Dúrcal (Granada) el 1902, era de família anarquista i confederal (de la CNT) i el seu germà Maximilià era un dels millors amics de Ramon Vila. Ell treballava a les mines de Fígols fent el manteniment, durant el franquisme seguia cotitzant a la CNT clandestina i col·laborava activament amb el grup de Marcel·lí Massana.

El Josep Bertobillo havia nascut a l’Hospitalet del Llobregat l’any 1925, era un jove i entusiasta militant que col·laborava amb la resistència llibertària del grup de Massana. Treballava de miner a les mines de Fígols i va ser assassinat poc després d’haver-se casat amb Lourdes Vilella. Era el gendre de Joan Vilella.

El Joan Vilella era llenyataire, pagès i feia de masover a Santa Eugínia, masia que servia de base de recolzament als grups anarquistes que operaven per l’Alt Llobregat en la seva lluita contra la dictadura. Era el pare de la Lourdes Vilella.

Aquella trista tardor del 49 també  a part dels companys assassinats la Guardia Civil va ferm moltes altres detencions. Són força conegudes les del Cosp (farmacèutic), les del Sicilia (encarregat del cementiri), la Lourdes, però hi va haver moltes més persones que van anar a petar a la presó. Alguns dels que també van ser detinguts el dia 11 encara recorden els crits que feien durant les tortures, els tres que, finalment, van ser assassinats.

Des de 1998 alguns berguedans recordem aquests companys, la seva lluita i les seves idees i ho fem amb l’oposició de polítics i institucions. Em demanat que es posin els seus noms a carrers de la ciutat i ni socialistes ni republicans ni convergents s’hi han avingut. Hem posat els noms als carrers sense permís i hem recordat la infàmia del seu assassinat també per les parets i en plaques. I així serà mentre quedi un sol llibertari en aquesta ciutat podrida que és Berga.

Publicat a el pesol negre número 44, octubre-novembre de 2009

Signat com a Pep i tu (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries