Aprendre a desobeir

Publicat el 31 maig 2010

El 19 de juliol de 1936 els grups de defensa confederal (CNT) i els grups anarquistes (Los Solidarios, els de la FAI i d’altres) van aturar el cop militar a Barcelona. Això va suposar l’inici de la revolució social. El 23 de febrer de 1981, amb el cop de Tejero, al carrer no va sortir pràcticament ningú. Hi ha països on davant de la injustícia i la pobresa hi ha revolta, autoorganització, resistències llibertàries o autoritàries, fins i tot revolució. A d’altres llocs del món en les mateixes circumstàncies no hi ha res d’això. La pobresa no fa revolucionàries, ni tant sols lladres. A ser revolucionari o lladre se n’aprèn. Per això cal reflexió, voluntat, formació i experiència…, i organització. Creure que en una situació de crisi capitalista hi haurà més oportunitats de revolució social és tant simple i com fals.

No conec prou la situació de Grècia, però tinc la convicció que per arribar al punt en el qual es troben, més enllà de les circumstàncies polítiques i econòmiques calen anys de feina petita i d’experiències, tant de gimnàstica revolucionària com de crear infraestructura i organització. Hi ha força companyes que hi han anat però manca informació fiable no només dels fets que passen sinó també de com s’organitzen, de què fan i què escriuen, en fi d’experiències de les quals en puguem treure profit aquí. Al Sembrador (revista anarquista de Puigcerdà durant la Guerra) criticaven la nosa que feien els anarquistes que d’arreu d’Europa s’havien instal·lat als xalets de la població a gaudir de la revolució. I l’Octavio Alberola (entrevistat per ANA) ha dit que té la impressió que es dona massa importància a l’enfrontament per l’enfrontament, sense desenvolupar un qüestionament més profund de l’ordre autoritari, tot i que assenyala que aquesta impressió potser es deu a la mancança que tenim aquí dels textos produïts per les companyes gregues. Caldrà cercar aquests textos i experiències per extreure’n ensenyances.

Aquí estem a les beceroles. No hi ha prou feina feta, ni prou organització ni experiències suficients, ens manca estendre la Idea. Jo prefereixo seguir treballant en allò petit, el dia a dia que no proclamar coses que no podem fer i que em fan sentir vergonya. Apa. Salut i anarquia!

Publicat al Catalunya número 118, juny de 2010

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries