Assassinar amb total impunitat. En record de Youssef

Publicat el 28 octubre 2013

pesol62.3web

Parlar d’abusos d’autoritat per part dels Mossos d’Esquadra pot resultar per desgràcia reiteratiu, però és obligació de qui tingui un mínim de respecte per la vida —pels drets humans qui ho prefereixi— d’explicar-ho. Només al pèsol negre hem tret a la llum desenes d’abusos per part dels Mossos d’Esquadra al Berguedà i al Bages des de la implantació d’aquest cos a les nostres comarques. Estrany és el número on no hem de ressenyar algun abús. Abusos que, d’altra banda, solen quedar en la total impunitat. Ens estalviarem fer aquest cop una llista sistemàtica d’abusos, però sí volem recordar alguns d’importants i sobretot els que han tingut resultat de mort. Les càrregues indiscriminades al jovent berguedà el novembre de 2004, o durant les festes majors de Manresa l’any passat no han estat episodis aïllats. El cas del jove de Torà el 2003 és un cas de tortures exemplar. La negació d’auxili al nostre company Pep Isanta el 2005, per molt que es vulgui oblidar els que la vam viure la tenim ben gravada al cap i al cor. La mort amb un matalàs a Cercs de Fancisco Javier Roman l’any 2008 malgrat la poca importància que li va donar la premsa fou un cas claríssim d’abús i impunitat. I clar, la mort del Mustapha a Manresa l’estiu del 2011 o del Sergio el març de 2012, simplement van ser una constatació que en mans dels mossos ningú no està segur. En fí, la llista seria tant llarga… Però resumim: els mossos han abusat i abusen del seu poder i, el que és pitjor, amb total impunitat ja que acaben protegits pel sistema polític, judicial i, per si fos poc, compten també amb la complicitat de la majoria de mitjans de comunicació.

 

Bé, doncs ha tornat a succeir. El passat mes de juliol el veí de Mollet del Vallès Youseff Laaouni va ser abatut per les bales de diversos agents dels Mossos d’Esquadra a Vilada. El van cosir a trets —15 segons Regió7— després d’una llarga persecució de dos dies que va sortir als mitjans perquè durant el periple el Youseff va disparar als agents i fins hi tot els va arribar a sostreure un vehicle policial. Tot va començar quan els mossos van decidir perseguir un “sospitós”. Ser d’origen immigrant sempre ha ajudat a aixecar sospites. Si a més has delinquit alguna vegada a la vida, per als mitjans de comunicació el teu assassinat ja és del tot justificat. Un gran desplegament i 15 trets van acabar amb la vida del Youseff, com si es tractés d’una batuda per caçar senglars. Amb la única diferència que en aquest cas es tractava d’una persona. Però no tots som iguals. Immediatament el jutge va imputar els cinc mossos que van disparar. Democràcia? Transparència? No, no patiu: el procés “normal perquè l’actuació ha acabat amb un mort”, així ho celebrava el Departament d’Interior, ja que la rapidesa en obrir el procés significaria rapidesa en tancar-lo, tot garantint la impunitat dels executors. I així ha estat unes setmanes més tard, a l’agost ja estava el procés tancat.

 

Crec sincerament que no som prou conscients dels abusos que cometent els servidors de la llei i en conseqüència de la total desprotecció i desempara en la qual ens trobem. El Pep, el Francisco Javier, el Sergio, el Mustapha, el Youssef són algunes de les persones que han mort a les nostres comarques per l’acció o per la inacció dels Mossos d’Esquadra. Qui serà la pròxima?

 

Signat com a Pep i tu i publicat al pèsol negre número 62 (octubre 2013)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries