Berga: violència i repressió

Publicat el 01 juliol 2005

Per Patum els col·lectius llibertaris i independentistes de la ciutat munten “barraques” al carrer ja que moltes entitats s’autogestionen amb la feina d’aquells dies. A més el divendres de patum muntem un concert. Enguany hi havia parades del Casal independentista Panxo i dels col·lectius llibertaris Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, Ateneu Llibertari del Berguedà i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat.

Enguany el concert de divendres i degut de les constriccions horàries que ens havia posat l’Ajuntament havia començat d’hora per tal d’acabar a les dues de la nit. Ja havia començat a tocar el darrer grup, no hi havia gaire assistència de gent i l’ambient era molt tranquil. Eren les dotze de la nit. Un noi va ser agredit de manera gratuïta pels volts del concert, ens ho va explicar i va decidir marxar. Els agressors també van marxar. Minuts després van tornar amb més colla i s’anaven passejant per la zona del concert, algunes persones de les barraques els van anar vigilant. Pocs minuts després van començar a exivir armes blanques mentre voltaven amb actitud amenaçadora. Algunes persones van trucar als Mossos d’Esquadra. Encara no eren quarts d’una. Cap a la una menys deu van començar les agressions, primer al voltant d’una barraca i immediatament després darrera de l’escenari i davant d’una altra barraca. Van ferir d’arma blanca a diverses persones. Un d’ells el Pep Isanta. Se li van tirar a sobre molta gent i el van apunyalar. Va ser aleshores quan van arribar els Mossos d’Esquadra: més de mitja hora després de la primera agressió i ben bé vint minuts després que els agressors exhibissin les navalles i que se’ls donés avís. Hi havia un gran desconcert, en saber que hi havia alguns company ferits d’armes blanques es van tancar les barraques. Encara no haviem plegat del tot que ens deien que un dels ferits era el Pep i al cap de dos minuts ens deien que era mort. Després de vint minuts de silenci i rostres paral·litzats vam anar a l’hospital amb l’esperança que la trucada anunciant la mort del nostre amic no fos certa. Allà la desesperació es va alliberar. La mateixa nit vam convocar concentracions i assemblees per l’endemà.

Sigui per vendre (els mitjans), per justificar les irregularitats de l’actuació dels Mossos i treure’s el mort de sobre (Mossos, polítics i els seus mitjans) o per fer màrtirs (alguns moviments polítics miserables com el MDT); el cas es que sobre el que va passar aquella nit s’ha dit de tot. La veritat és que l’agressió no tenia cap sentit. No va ser cap baralla, no hi va haver cap mòbil polític ni enfrontament personal ni racial o cultural.

Els Mossos d’Esquadra havien estat dimecres i dijous allà com cada patum amb actitud arrogant i provocativa com sempre i com cada Patum (algun any fins i tot ens havien arrencat alguna pancarta). Divendres en canvi no hi eren, o no eren visibles. Divendres el concert era l’únic acte de Berga. El cap dels mossos de Berga, va afirmar que al concert hi havia dos secretes. Després va rectificar i va dir que en aquell moment (durant més d’una hora) no hi eren perquè havien anat a sopar. Al principi també van negar que ningú truqués, ara diuen que no les van entendre. La Tura diu que van anar allà un quart d’hora abans de l’assassinat i ningú els va dir res. Però us asseguro que allà no es va fer visible cap Mosso. A tot plegat cal afegir els controls d’alcoholèmia a persones que havien estat apunyalades quan es dirigien a l’hospital i el fet que deixessin que les víctimes que participaven en les rodes de reconeixement estiguessin cara a cara amb els agressors. Després hem sabut que en un altre punt de la ciutat hi havia hagut agressions des de les deu de la nit, que dos dies abans havien agredit un noi marroquí i que els mossos havien detingut i deixat anar algun dels agressors durant la patum. Dos setmanes abans havien apunyalat a una altra persona. Tot això ho no dic perquè pretengui que els Mossos d’Esquadra haguin de protegir-nos de res, sinó que ho dic per aclarir tota la polèmica entorn de la policia autonòmica. Els mossos sabien millor que ningú el que passava. Les raons del perquè van fer cas omís a les trucades de la gent, donen peu a especular tant com es vulgui.

La compareixença de la senyora Tura ens va fer fàstic, va mentir exageradament i va fer gala d’un corporativisme exagerat. Pot enganyar a molta gent però als que hi érem aquella nit allà no. L’afany desmesurat de voler tapar als mossos i la demagògia per acusar als col·lectius organitzadors del concert de la mort del nostre amic i company va ser fastigos. La consellera va quedar retratada en no considerar una anormalitat la llibertat d’associació i expressió, en considerar excessiva l’existència de Casals Independentistes, Ateneus Llibertaris i col·lectius anarquistes. Segons ella hi ha una quota acceptable de col·lectius que va en funció del nombre d’habitants de cada ciutat. Fins i tot, en la seva obsessió grollera per criminalitzar les víctimes, va treure un exemplar de El Pèsol Negre al parlament. Va quedar retratada ella i la seva democràcia.

Pel que fa al rebuig de la policia autonòmica a Berga, com a la resta de Catalunya que els pateix, és fruit dels reiterats abusos d’autoritat dels éssers que formen aquest cos. No és una qüestió ideològica ja que una majoria de berguedans estan descontents amb la seva actuació i de moment la majoria de berguedans no són “antisistema”. Els abusos d’autoritat han estat reiterats a la nostra comarca i aquest és el motiu del rebuig dels mossos.

La vida del nostre amic s’ha perdut per sempre. L’espectacle judicial ja ha començat. Però nosaltres no creiem ni en la justícia de l’estat ni en les presons. A sobre a Berga portaran més Mossos, que seguiran fent abusos d’autoritat o negant l’auxili, segons els interessi. Les entitats que s’autogestionen a través de les barraques de Patum hauran d’espavilar-se perquè no han fet ni un duro i a sobre d’haver perdut un company hauran de fer front a la repressió que vindrà de la Tura i les forces vives locals.

Quan els ànims i el dolor es calmin haurem de reflexionar i organitzar l’autodefensa de manera efectiva, ja que l’autogestió i la no delegació també ha de ser un fet pràctic i real en allò que fa referència a la nostra seguretat. A partir d’ara quan es faci un acte caldrà comptar amb servei d’ordre propi perfectament organitzat per evitar qualsevol agressió vingui d’on vingui i per tal de no dependre ni en teoria ni a la pràctica dels cossos de repressió que no han estat pensats per defensar-nos sinó per reprimir-nos i defensar els interessos del poder i d’una petita part de la societat.

Publicat a la Tronada i signat com a Pep i tu (Berga).


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries