Democràcia?
Publicat el 02 maig 2012
En algunes manifestacions es canta allò de: «li diuen democràcia i no ho és». No estic garie segur d’estar d’acord en el lema. La democràcia parlamentària representativa burgesa és exactament això que tenim. És per això que tant es podria cantar que «li diuen democràcia i ho és o no». En tot cas, allò que em cansa és que els que no creiem en la democràcia sinó que la patim a contracor hàgim de recordar als demòcrates totes les trampes que fan, tot allò contrari al règim que diuen defensar que practiquen.
La classe política indulta els seus amics quan han robat de manera tant matussera que no s’han pogut escapar de la condemna dels seus amics jutges. La mateixa classe social, els polítics, posen a treballar els seus amics i parents no només fent places a mida a l’administració, sinó amb la increible figura del càrrec de confiança. Els mossos es tapen la identificació i ja et poden pegar amb impunitat. Dins el CIE, dins les presons que passa? Ves a saber. I, a la companya Laura i les tres altres persones segrestades pel Felip Puig? Doncs res, un altre exemple que els poders no estan separats —diuen que el capital i el poder tendeixen al monopoli—, doncs bé, els polítics diuen el que els juges han de fer i aquest ho fan. I per acabar, parlem dels suposats intelectuals, creadors d’opinió o periodistes, que no són res més que bufons del poder. Quin tuf. Algunes estariem en contra de la democràcia ni que no fes tanta pudor, però clar, quan put tant, doncs encara estem més en contra si es pot.
Vaig amunt i aball amb el cotxe i escolto la ràdio. Sóc dels que m’agraden les ràdios que xerren i no em cal que opinin com jo. Però clar, entre poc i massa. Els bufons es passen, entre el ruquet del Basté i el chaquetero i arrossegat del Fuentes pel matí no queda més remei que posar música. I per les tardes? També, també. El grupo Godó s’imposa, la Vanguardia Espanyola es cobra els favors a CiU i la Terribes, de les poques mig decents que quedaven, salta.
Si visquèssim en un sistema de control fi, complexe, com algunes pelis i teories de la conspiració ens volen fer creure, almenys, es podria dir: amb un sistema tant complexe es dificil adonar-se de l’engany. Però no: l’engany, l’explotació, l’abús, la injustícia, la presa de pèl —aquí i ara— és tant clar, tant visible, tant obsè i transparent que fa arrojar.
Cal aprendre a revoltar-se, a viure al marge, a expropiar, a recuperar el que és nostre. De tot se n’apren. I la urgència ens apreta. Salut i anarquia!
Publicat al Catalunya número 139, maig de 2012.
Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)
- Imprimeix, envia, difon i comparteix:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
Responses are closed for this post.