[Editorial Pèsol Negre 71] Amanida de creences i il·lusions inútils

Publicat el 16 agost 2016

El sistema electoral va ser acceptat pel sistema capitalista —amb algunes limitacions i algun tripijoc numèric— perquè és contrari a la lluita de classes i perquè en molts contextos és més adient que els règims totalitaris —també servidors del capitalisme—. A Espanya i Catalunya —més rucs que una sabata— s’hi han aficionat fort en això de votar. Alguns al servei del processisme —o sigui dels seus interessos de classe— o amb ganes de trobar una bona feina —nova política—. Tanmateix hi ha qui s’ho creu de bona fe. Aquesta bona gent em trenca el cor, perquè puc comprendre perfectament les ganes i la necessitat de canvi. I també el sentiment posterior a les eleccions, en sentir-se estafat. Tothom veu que és una estafa. Tothom que no hi té interessos, clar. Els anarquistes no som millors que ningú, al contrari, no som capaços de fa dècades d’oferir alternatives reals en aquesta societat podrida. Assenyalar amb enginy que el camí no són les institucions té poc mèrit, ja que és una evidència històrica.

Anem ara a Berga on un petit grup de gent, ben petit i molt fanàtic —l’Isis cristià berguedà— són el motor del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Són fins i tot una minoria dins els catòlics. Són ultres i s’articulen a l’entorn d’una cereria. No representen el conjunt de berguedans, ni tant sols representen el conjunt dels catòlics; tanmateix porten la veu cantant de fa anys. Per deixadesa i interessos de tothom ells mantenen el poder dins els seus i comunicació directe amb el govern municipal —mani qui mani, fins i tot «els socialistes!?»— i la capacitat d’influència en una societat en part mesella i en part despreocupada.

Parlem ara d’interioritats dels revolucionaris catalans. La militància també implica coses pesades, desagradables, avorrides, repetitives i poc creatives i reconfortants. Si no tenim clar això ens enganyem i enganyem al personal. La revolució serà una festa i ballarem sí, i el moment insurreccional serà emocionant i amb adrenalina, també. I una organització forta ens pot possibilitar forçar els poders a aturar els seus abusos primer; mentre destruïm el poder per sempre. Barricades d’amor. Darrerament llegeixo comentaris i alguns articles que pel boc gros apunten a la renovació de l’anarquisme. Com passa de manera cíclica ataquen el paradigma anterior a discreció i sense aprofitar-ne res, grollerament. Fa temps toca a l’etiqueta de l’insurreccionalisme. Molts ho fan des d’un ben poc explicat i practicat Poder Popular, altres des d’una simple i camaleònica rebaixa de perfil i contingut de les nostres organitzacions en pro de confluir en una balsàmica abraçada frontpopulista amb qui sigui. Més del mateix. Res s’ha aprés d’allò viscut en les darreres dècades. Una crítica simplista i superficial, que només vol sumar adeptes a la nova moda enlloc d’assumir un anàlisi crític, acurat i just per tal de superar-nos. La manca de crítica i compromís ens condemna a unes miserables pràctiques i uns inútils salts de moda a moda. Al meu humil entendre, cal centrar-se en les mancances i els problemes no resolts que tenim, en les actituds i maneres de fer no racionals que ens han portat aquí, afrontar el poc compromís i la dificultat d’adquirir-lo i lluitar en un món de capitalisme, i individualisme i espectacle constant i fort. Per fer-ho cal que siguem honestos i renunciem a capelletes i etiquetes que són útils per les batalletes però que són ben allunyades de la realitat. I, finalment, és imprescindible assumir reptes grans, projectes molt ambiciosos. Salut i anarquia!
Pep i tu, juliol de 2016


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries