El llop que cuidava les ovelles al Berguedà

Publicat el 29 abril 2010

Els Mossos d’Esquadra fan xerrades als instituts per tal de «prevenir qualsevol violència de gènere».

Fa unes setmanes podiem escoltar aquesta notícia a Ràdio Berga. El fet que es deixi entrar la policia als centres educatius sempre m’ha escandalitzat i a Berga no és la primera vegada que passa. Les xerrades als centres educatius per part d’aquest cos repressiu són habituals. Al meu entendre la direcció dels centres en primer lloc i la resta del cos docent i els mateixos alumnes hauríen d’impedir que els mossos féssin cap xerrada als instituts. Però la realitat és ben diferent.

El mes passat sota el títol de «Violència masclista. Com comença tot?» els mossos van començar tot un seguit de xerrades emmarcades en el Programa de Seguretat contra la violència masclista a Catalunya. Les xerrades han estat donades des del mes de gener d’enguany als cursos de l’ESO i a Batxillerats de Berga i Gironella segons informava la ràdio. Els mossos afirmen que la seva voluntat és que les joves detectin qualsevol situació de masclisme de les que ells exposen i que tallin les relacions i cerquin ajuda a l’administració. L’any passat a les comarques centrals van haver-hi 1.094 denúncies de violència de gènere, 16 més que el 2008. Pel que fa a les detencions per violència domèstica a les comarques centrals, l’any passat n’hi va haver 389, un nombre sensiblement inferior a les 461 persones del 2008.

Què la violència contra les dones és una xacra social ho sabem totes. Una de les moltes desgràcies que veiem quotidianament al nostre entorn social i, sovint, amb resultat de mort. Que per començar a resoldre el problema cal un canvi de mentalitat i un canvi en les relacions entre les persones també. Que cal evitar la reproducció social del patriarcat és també una obvietat, cal que totes reaprenguem a relacionar-nos, en especial els joves. Ara bé, d’aquí a considerar oportú que aquesta tasca educativa la faci un cos repressiu hi ha un abisme. Els mossos són un cos, com d’altres, que exerceix amb impunitat la part que li correspon de la violència que l’Estat monopolitza. És un cos que representa i exerceix el poder i per tant la violència que l’Estat (intitució patriarcal com poques) li delega. Per tant, em sembla tot plegat una paradoxa força repugnant.

Els mossos aprofiten totes les ocasions que poden per ficar el nas dins els insitituts i ningú no fem res. A Berga ho vam veure especialment després de la tràgica Patum de 2005, punt culminant dels abusos dels mossos a la societat berguedana. Calia canviar l’animadversió de la societat cap aquest cos. El cap dels mossos de Berga, Eduard Cuenca i el Pep Fornell alies Llesques han estat els encarregats de dur a terme aquesta tasca de paliar la mala fama (guanyada a pols) dels mossos al Berguedà i, per desgràcia, de vegades penso que en certa mesura ho han aconseguit. L’oblit és una de les desgràcies de les persones. És tasca de totes informar i mantenir-nos alerta enfront els abusos propis i inevitables del qui tenen poder. Salut i anarquia!

Signat com a  Pep i tu, Berga, maig de 2010. Publicat al En Veu Alta número 3, març de 2010.


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries