El pèsol negre. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i el Cardener

Publicat el 06 octubre 2010

El pèsol negre és una publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener (Bages i Berguedà) que tracta temes locals des d’una perspectiva crítica al mateix temps que tracta la informació general i els temes més clàssics i de fons del món antiautoritari d’arreu. És gratuita i es troba als comerços, biblioteques, fleques, bars i locals diversos del Berguedà i el Bages. També als locals llibertaris d’arreu de Catalunya. La revista té força incidència localment i és també coneguda en els ambients anarquistes catalans. La llengua d’expressió majoritària és el català, un noranta per cent, tot i que la política lingüística és publicar els textos en la llengua en que han estat escrits.

La gent que hem anat fent el pèsol negre sempre hem volgut fer una publicació des de dins del «món llibertari» cap enfora. Per això els temes principals de la revista són temes que afecten al conjunt de la societat on apareix la revista i són tractats amb certa profunditat però amb un llenguatge corrent, ni acadèmic ni del ghetto.

Entenem l’etiqueta «llibertària» de la revista de manera oberta a tot allò antiautoritari. Els límits externs són pocs i clars: no es dóna via lliure a res que sigui polític (partits, candidatures, etc.) i ens mostrem contraris a tot tipus d’explotació i autoritat; res de nou. Això es reflecteix en els continguts ja que podeu trobar textos que podrien ser considerats amb l’etiqueta d’insurreccionals al mateix temps que en trobareu d’altes que podrien etiquetar-se d’etapistes, sindicalistes i fins o fins i tot ciutadanes. No hi ha un número de la revista que agradi íntegrament a totes les que la fem i considerem que això és bo.

El pèsol negre va aparèixer a la ciutat de Berga el 1998 en format fanzine, van sortir dos números (un l’any 1998 i un altre l’any 1999), tenia una tirada que oscilava entre els 100 i els 300 exemplars. L’any 2000 amb nova gent, més jove, va reaparèixer però ja en format revista i amb una periodicitat aproximada bimestral (cada dos mesos), era fet en fotocòpies i va tenir un tiratge que va oscilar dels 500 als 700. D’altra banda, la temàtica principal va passar a ser la denúncia local directa amb noms i cognoms. Les tirades es quedaven curtíssimes i la línia de denúncia i enfrontament constant amb empresaris, mossos i feixistes locals suposava que rebèssim fins i tot amenaces. Vist en perspectiva cal dir que va ser realment divertidíssim. Llavors les tirades eren curtes i els habituals articles laborals provocaven que els treballadors de l’empresa denunciada fotocopiaven els articles i se’ls passaven els uns als altres, també era molt esperat pels articles de denúncia contra els mossos, que ja des de l’any 2000 van ser habituals.

De seguida vam voler pujar la tirada ja que ens quedava curta i amb fotocòpies començava a ser molt car. Vam voler fer-ho en diari, calia aprendre a maquetar, vam estar una tarda amb els companys de la Soli de Joaquim Costa i per tant pràcticament sense tenir ni idea de maquetació vam iniciar l’etapa actual, en format tabloide. Era el 2003 quan apareixia el pèsol en tabloide augmentant la nostra tirada a 3000 exemplars. Un any després havíem entrat en contacte amb les companyes de Sallent, Navarcles i Manresa i amb 6.000 exemplars passàvem de ser la revista llibertària del berguedà a ser-ho de l’Alt Llobregat i Cardener (Berguedà i Bages, aquesta última comarca amb molta més població que la primera). Entrar en contacte amb els grups antinautoritaris de tot el Bages i el Berguedà creiem que ha estat la millor idea que hem tingut mai al pèsol negre, ja que va fer possible fer una revista millor i ha permès fer moltes altres coses. Militància, complicitats i, finalment, amistat. Hem arribat a tirar 8.000 exemplars i la paginació a oscilat de 24 a 32 pàgines. Des del número 44 (agost i setembre de 2009) fem 5.000 o 6.000 exemplars, a color i de 24 pàgines. Seguim tractant principalment temes locals tot i que no de rabiosa actualitat ja que la periodicitat bimestral no ho permet, per tant, són textos més d’investigació i denúncia. A més hi ha unes seccions pràcticament fixes com són: presos, antipatriarcal, autogestionat contra el poder (temes energètics i de vida quotidiana), l’entrevista del final, el dossier temàtic central, humor, història i les ressenyes de llibres.

Actualment la publicació disposa d’anunciants d’entitats i empreses locals. És un dels mitjans de finançament que utilitzem i cobreix gairebé la meitat de les despeses. Dels anuncis que surten a la revista la meitat són projectes antiautoritaris de la comarca (ateneus, distris, sindicat, etc.) i l’altre meitat són negocis privats de gent més o menys afí al projecte per motius polítics o personals.
El pèsol negre és doncs una revista coneguda en al societat on incideix i que és una eina útil, ja que hem vist i veiem les repercusions i les conseqüències que té l’aparició d’un nou número de la revista. Són moltes les persones que el llegeixen, sigui per afinitat o simpatia, sigui perquè saben que és una revista de crítica sense complexos o bé sigui pel morbo de llegir com es crítiquen les autoritats o empreses locals de manera contundent. Pel que fa a les repercusions o conseqüències de la revista en citarem les més xocants: afectats o manats dels afectats passant a «incautar» la revista pels comerços de Berga, amenaces telefòniques per haber fet algun article, amenaces de denúncia a la premsa burgesa, atacat amb pedres l’habitatge d’un dels companys de la publicació, criminalització a la premsa dels poders (Regió7 el 2002, el Periodico de Catalunya el 2005, l’Avui el 2006…) i també per criminalitzar va ser utilitzat al Parlament de Catalunya el 2005 per part de la llavors consellera d’Interior de la Generalitat la Montserrat Tura, arrel de l’assassinat del nostre company Pep Isanta.

En resum: estem a punt d’arribar al número 50 d’aquesta publicació que va nèixer a Berga el 1998 que des del 2000 és bimestral, des del 2003 és en tabloide, que des del 2004 és de l’Alt Llobregat i el Cardener (Bages-Berguedà) i té una tirada important i que ha resultat ser una eina útil. Tot això ens fa bastant felices a les que participem en l’el·laboració del pèsol negre.

Publicat a l’Enciclopèdic Noticiari 36.


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries