Els imprescindibles

Publicat el 23 abril 2018

Mai m’ha agradat la idea dels imprescindibles, tanmateix em penso que sí, que els imprescindibles hi són, existeixen, sí. Sabeu qui són? Els qui estan? Els qui hi són sempre? A totes i sense claudicar, sense tirar aigua al vi. Sense rebaixar discurs. No cal. Fent el que dicta el sentit comú i la generositat revolucionària. No cal ser simpàtic ni antipàtic. Cal ser-hi. Les etiquetes, entenent-les com paraules buides, cauen per si soles davant dels que hi són. Conec gran part de la gent dels moviments socials i si em preguntessin pels imprescindibles, i si a més jo contestés: dels que digués no coneixeríeu pràcticament ningú. Perquè cap d’ells és tertulià, ni és passeja flotant pels bars del rotllo, ni ens indica el camí a seguir; tanmateix estan sempre fent feina.

I així era el Txema Bofill i així era l’Helio Muñoz. I així són un bon grapat que encara segueixen. Perquè els imprescindibles sempre segueixen, només els atura la mort. Seguim, també per vosaltres. Salut i anarquia!


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries