Els noms dels carrers

Publicat el 04 març 2010

Si vols saber quina és la ideologia hegemònica d’una societat un mètode senzill i molt revelador és fixar-te en els noms dels seus carrers i places. L’exemple de Gironella és especialment clar: l’avinguda principal de la població durant el període republicà va portar el nom de Joaquim Penina veí de la població que fou el primer afusellat a causa de les seves idees anarquistes per la dictadura d’Uriburu a Argentina. Ara i des de la transició el nom de la via és Avinguda Catalunya. A Berga des de fa anys hem volgut visibilitzar aquest fet, per mostrar el conflicte entre dominants i dominats i ho hem fet a través de mitjans diversos.

A Berga, com la majoria de poblacions, els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder, burgesos i altres perles. Tots ells homes d’ordre, i tots ells d’una moral i historial repugnant. Gent poderosa que van exercir molt patiment, per activa o per passiva, als seus contemporanis que no van ser poderosos. A Berga en aquesta colla de malparits, pares de la pàtria i la cristiandat els diuen «Berguedans il·lustres». Naturalment la gent no ens hi fixem en aquests elements simbòlics, tot i que no deixen de ser un símbol més de la nostra esclavitud. Fins i tot hi ha qui és «fan» de la mare de Déu, de les capelletes, de militars com Manso Solà o capellans castrenses com Mossèn Armengou. Però bé, sempre hi ha hagut i sempre hi haurà esclaus agraïts, xivatos i llepaculs.

El mes de febrer de 2005 el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va iniciar una campanya per tal de dignificar els noms dels carrers de Berga. La qüestió que ja havia estat abordada anys enrere per aquest col·lectiu, tornava a sortir a la llum arrel de què l’Ajuntament de Berga feia pública la intenció de cercar noms per a un nous carrers que estaven obrint-se a diferents punts de la ciutat. Aprofitant el moment es van presentar vint-i-cinc propostes per aquests nous carrers. Tot i el caràcter llibertari de l’entitat que proposava els noms, i malgrat la realitat de la lluita obrera del passat segle xx, la proposta contenia persones de totes les ideologies relacionades amb el moviment obrer berguedà, i especialment va incloure totes les dones que es van poder biografiar. Més concretament, la proposta també sol·licitava que el carrer de Mossèn Espelt tornés a dir-se Àngel Guimerà (personatge no gens sospitós de ser un revolucionari) com en el període republicà, ja que l’esmentat capellà —com havia explicat en Ramon Casals «Ramonet Xic»— havia sigut una persona de moral més que qüestionable (en Ramonet explicava que va violar i deixà embarassada una noia). Per aquest motiu, ell mateix va sol·licitar el canvi de nom al llavors alcalde senyor Farguell, el qual en va fer cas omís. L’esmentada proposta del centre d’estudis no va obtenir ni tan sols resposta, tot i que en sortir reflectida a la premsa va posar a la palestra la qüestió.

Un any i mig després, el mes de setembre de 2006, la famosa jornada de protesta contra l’Ordenança de Civisme de Berga començava amb una acció festiva que consistia en canviar els noms dels carrers just amb aquelles propostes del 2005. El tema va caure molt malament, sembla ser que aquest fou dels elements que més van esperonar l’alcaldada de les 22 multes. Anècdotes reveladores: alguns membres de la xaranga del Casal Panxo que en veure que es canviaven els noms dels carrers va marxar carrer major avall casi corrents, i l’article al diari Avui del mossèn mediàtic senyor Ballarin indignat i despotricant dels anarquistes de Berga i del seu portaveu el pèsol negre.

Al 2007 ja amb el bloc nacionalista al poder (CiU amb el suport puntual però reiterat de la CUP) els del «centru» vam tornar a presentar la instància on es manifestava entre altres coses que: «estem farts que la cultura que es fa i se subvenciona a Berga sigui rància, autoritària i més propera al carlisme que a la raó il·lustrada». Aquesta instància que tornava a proposar els vint-i-cinc noms del 2005, contenia la novetat de demanar, a més, els següents canvis de noms: la plaça de les Fonts per plaça Josep Bertobillo (miner torturat salvatgement durant tres dies a la caserna de la Guàrdia Civil que existia en aquesta plaça, i finalment assassinat a Vilada el novembre de 1949). La plaça Mossèn Josep Armengou per Plaça Josep Vilella (masover de Santa Eugínia igualment assassinat per la Guàrdia Civil després de ser torturat el novembre de 1949) i el carrer de Mossèn Espelt per carrer de Josep Puertas (miner torturat i assassinat en aplicació de l’anomenada llei de fugues per la Guàrdia Civil el novembre de 1949, juntament amb els anteriors). Aquesta vegada com que feia ben poc que manaven els convergents van tenir l’amabilitat de parlar amb nosaltres —tot i no respondre formalment la instància—, i res tot va quedar així. Cap novetat que no sabéssim fins llavors. Dies després els carrers que demanàvem que canviessin de nom apareixien canviats, a part de pintades a la façana de l’excaserna de la Guàrdia Civil on van torturar abans de ser assassinats al 1949 els nostres companys Puertas, Bertobillo i Vilella.

Recentment, la ciutat de Tarragona ha concedit el nom d’un carrer a l’anarquista i militant de la CNT Josep Ma. Alomà (el Catllar, 1909-Tarragona, 1993), tot i que com era d’esperar el consistori socialista no ha volgut deixar cap constància oficial de la seva densa vida anarcosindicalista i de difusió de la cultura llibertària; tan sols es remarca el seu càrrec com a conseller de cultura i primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona en representació cenetista (1936-1937). Tanmateix, aquest fet suposa un petit acte de justícia en favor de la recuperació de la memòria històrica de l’anarquisme català, que tots els demòcrates i mitjans afins s’escarrassen a criminalitzar fins a la sacietat, o amagar sota l’alfombra des de la transició. A veure si aquest gest inspira a més d’un de la poltrona municipal berguedana…

Enguany a la ciutat de Berga, des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat s’estan preparant actes i accions encaminades a reprendre la lluita pels noms dels carrers, posant-ho en relació genèricament amb altres necessitats i reivindicacions com la creació d’una sala laica pels enterraments (actualment d’exclusivitat eclesiàstica) i amb la impulsió d’una campanya més àmplia per a l’apostasia a la nostra comarca.

Alguns noms proposats per als carrers de Berga

JOSEP PUERTAS PUERTAS, miner, anarcosindicalista berguedà (Dúrcal, Granada 1902-Vilada, Berguedà 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 14 de novembre de 1949.

JOSEP BERTOBILLO MOLAS, miner, anarcosindicalista berguedà (L’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1925-Vilada, Berguedà 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 14 de novembre de 1949.

JOAN VILELLA, pagès, llenyataire i masover de Santa Eugínia, col·laborador de la resistència antifranquista, va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 14 de novembre de 1949.

MARIA TARRÉS TARRÉS, «CANYETANA“, anarquista berguedana. Militant de la CNT, secretària de les Joventuts Llibertàries i caixera la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Berga. En acabar la guerra es va haver d’exiliar a França.

JOSEP ESTER BORRÀS «MINGA», anarquista de Berga. Militant de la CNT i les Joventuts Llibertàries de Berga. Voluntari al front, s’exilià França on fou membre de la resistència al grup Ponzan. Va anar a parar al camp de concentració de Mathaussen i se’n va sortir amb vida. Va ser president de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics ajudant a moltíssims exiliats a regularitzar la seva situació a França.

RAMONA XANDRI RIBERA, «PERETANA», treballadora del tèxtil, destacada anarcosindicalista (1903-?). Militant de la CNT fet pel qual va patir la presó.

JUST LACAU PERALTA, músic i anarcosindicalista de Berga, (Barbastre, Huesca 1884 —Berga 1954). Mestre, músic i anarcosindicalista des dels anys vint, va ser alcalde de Berga en representació de la CNT des del 20 d’octubre de 1936 i al 26 d’octubre de 1937. Va morir en la misèria.

RAMON CASALS ORRIOLS «RAMONET XIC» (Berga 1908-Err 2001). Anarquista berguedà, membre de la CNT i les Joventuts Llibertàries de Berga. Intensa activitat anarcosindical al tèxtil a final de la dècada dels anys vint. Durant al guerra va anar voluntari al front i va tenir responsabilitats a l’Ajuntament de Berga en representació de la CNT. En acabar la guerra es va exiliar a França.

RAMON VILA CAPDEVILA conegut com a «Caracremada», «Marato», «Capità Raymond» o «Llaugí», segons els períodes de la seva actuació (Peguera, Berguedà 1908 – Castellnou de Bages 1963). Destacat anarcosindicalista, actiu a la vaga general revolucionària de 1932, membre de la CNT i les Joventuts Llibertàries. Voluntari al front a la columna de Ferro. Destacadíssim maqui a França contra els nazis i a Espanya contra Franco. Un veritable heroi berguedà per la causa de la llibertat i l’anarquia. Va morir lluitant contra la injustícia com va fer tota la vida. Aquest sí que és un berguedà il·lustre i no els que així anomenen.

MARCEL·LÍ MASSANA BANCELLS mecànic, militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries (Berga 1918-Mas Letallet. Foix 1981). Anarcosindicalista destacat, actiu durant la guerra com a voluntari al front i molt conegut per la seva tasca en la lluita contra la dictadura franquista.

JOAN BARAT AGON, forner, sindicalista i polític berguedà, militant d’ERC, de la UGT i del PSUC de Berga (Berga 1905-Barcelona 1939). Durant l’època republicana va militar a ERC, tanmateix en arribar la guerra i crear-se la UGT i el PSUC, s’afegí en aquest sindicat i en aquest partit. Va entrar a l’Ajuntament junt amb Josep Soler Ros. En acabar la guerra va ser detingut i fou afusellat al 18 de juny de 1939 al Camp de la Bota junt amb Josep Soler Ros.

BONAVENTURA MOLERO COROMINAS, «MOLAS», llauner, sindicalista i polític berguedà, (Avià, Berguedà 1909-Berga, Berguedà 1984). Cap a finals dels anys vint va començar la seva militància obrerista, afiliant-se al CADCI i organitzant-lo a tota la comarca del Berguedà, ell en fou el màxim responsable. Marxista convençut en arribar la guerra va ser el màxim responsable del PSUC i la UGT a Berga. Va anar voluntari a la guerra. En acabar la guerra es va exiliar i va ser membre de la resistència francesa contra els alemanys. Va morir a Berga el 1984.

MARIA MARQUÈS CASADESÚS, resistent berguedana (Sant Corneli, Berguedà 1917- Berga 1978). Destacada membre anònima de la resistència antifranquista a Berga. Enllaç clau per a l’evasió de gent perseguida a França.

FLORENCI GUIX VILAJOSANA, militant del POUM i de la CNT de Berga (Berga 1906-Caracas 1985). Es va exiliar a Prada (França) i va ser el principal impulsor i organitzador de l’Associació de Berguedans a l’Exili al 1946. Al 1949 va marxar a Veneçuela i allí s’incorporà al Centre Català de Caracas. Va dirigir la revista «Senyera» i va ser fundador del Moviment de Solidaritat Catalana de Veneçuela. Fou tresorer, vicepresident i president de la junta del Centre Català de Caracas.

ANTONI FERRAGUT PARERA, treballador del tèxtil, destacat anarcosindicalista berguedà (Barcelona 1924-Berga 1984). Durant la guerra civil (1936-1939) va formar part de les Joventuts Llibertàries. Durant la dictadura franquista seguirà afiliat a la CNT, clandestinament. Al 1977 va participar en la reorganització de la CNT, sent secretari del sindicat tèxtil. Va morir al 1984.

AGUSTÍ MONSÓ BARRIOL, «NIN», sindicalista berguedà, membre de la CNT de Berga (Barcelona 1911-1943). Va ser membre del Comité de Milícies Antifeixistes en representació de la CNT. Acabada la guerra fou afusellat acusat d’un crim que no va cometre. El van afusellar al 31 de juliol de 1943 al Camp de la Bota.    

BENET COMELLAS FREIXA, pintor i contable, destacat militant berguedà de la UGT i el PSUC (Berga, Berguedà 1914-Vidreres, la Selva 1998). Durant la guerra civil va impulsar i organitzar la cooperativa de pintors adherint-se a la recent creada UGT berguedana. Va ser un dels representants més destacats de la UGT a l’Ajuntament. Empresonat l’any 1939. Al 41 torna a Berga i milita a la UGT clandestinament. El febrer de 1949 va marxar cap a França a causa de problemes amb el patró pel qual treballava. El juliol de 1950 va marxar cap a Xile, on fou del Centre Català; al desembre de 1952 va marxar al Perú, on s’hi va estar fins 1955, any en què marxà a Estats Units, on va ser del Centre Català, arribant a la secretaria i on també fou soci del Consell Nacional. Al juny de 1957 es va traslladar a Mèxic, on va ser de l’Orfeó Català de Mèxic, arribant a ser sotssecretari d’aquest i on va dotar el premi «Pi de les Tres Branques» dels jocs florals, durant alguns anys. Al 1976 va tornar a Berga, posteriorment va anar a viure a terres gironines, establint-se finalment a Vidreres on va morir el 7 de gener de 1998. El seu cos va ser traslladat a Berga.

ALFONSA BUENO VELA, sindicalista berguedana, militant de la CNT (Moros, Saragossa, 1919? -Toulouse 1979). Llibertària berguedana que va participar en la famosa xarxa d’evasió del grup de l’aragonès Ponzan i que va patir els horrors dels camps d’extermini nazis.

MIQUEL BUENO GIL, miner, marbrista i anarquista berguedà, membre molt destacat de la CNT i la FAI. (Moros, Zaragoza 1882-Mauthausen 1944). Va participar en els fets de Fígols de 1932, com a milicià durant la guerra civil, al grup d’evasió Ponzan contra els nazis i finalment va morir assassinat a la cambra de gas.

Altres carrers dedicats en genèric a:

LA COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: columna de llibertaris que marxaren al front voluntaris i on van anar la majoria dels antifeixistes de Berga.

ELS BERGUEDANS ASSASSINATS I REPRESSALIATS PEL FRANQUISME

ELS BERGUEDANS ASSASSINATS ALS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS

ELS BERGUEDANS MORTS A L’EXILI

Aquest article és conjunt amb el company i amic Milicianu.

Publicat a el pesol negre número 46, febrer-març de 2010

Signat com a Milicianu  & Pep i tu (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries