En contra de la Berga rància

Publicat el 05 setembre 2007

A Berga el tuf d’obediència, sagristia, uniforme, amos i llepaculs és una constant històrica i amb la camisa blava o de qualsevol color la gent d’ordre segueix remenant les cireres. Els silencis de complicitat i els imposats per la dictadura franquista són un element més de continuïtat. En contra d’això alguns alcem la veu per reivindicar justícia social i llibertat. La “memòria històrica” és per a mi un acte de justícia cap aquells que van lluitar per la llibertat, una llibertat per a la qual l’actual sistema polític i econòmic de dominació es queda sens dubte petit. Lluny dels polítics, les subvencions i la propaganda encaminada a legitimar a formacions polítiques o al mateix sistema, a la comarca hi ha hagut des de ja fa anys diverses iniciatives encaminades a dignificar totes aquelles persones, idees i pràctiques que han volgut ser excloses de la història: edició de textos, xerrades, exposicions, cinefòrums, difusió de llibres, plaques commemoratives, monòlits, marxa-homenatge als maquis, creació de mitjans de comunicació propis, recuperació del Primer de Maig… Iniciatives al marge del poder públic —i sovint amb aquest poder en contra—, sorgides de la voluntat d’una part de la societat berguedana. Una d’aquestes iniciatives va ser la proposta que es va fer a l’anterior consistori l’any 2005 per tal que els nous carrers de Berga duguessin noms de treballadores i treballadors berguedans que van donar la vida militant per fer un món més just i lliure, més habitable en definitiva. Vam proposar fins a vint-i-tres noms: Maria Marquès, Ramona Xandri, Maria Tarrés, Alfonsina Bueno, Ramon Vila Capdevila, Just Lacau, Ventura Molero, Florenci Guix…  La instància ni tan sols va ser contestada, res de nou. Els carrers de Berga duen noms en la seva majoria d’homes: capellans, militars, nobles o burgesos. Berguedans il·lustres els hi diuen alguns. Malparits els hi diem uns altres. Enguany hem tornat a presentar la instància, afegint que es canviïn el nom de dues places i un carrer pel dels miners Josep Puertas i Josep Bertobillo i el del masover Joan Vilella assassinats després de tres dies de tortures per la guàrdia civil el mes de novembre de 1949. No n’esperem res dels polítics però, com a mínim, d’aquesta manera fem pública la seva complicitat amb la ignomínia passada i la present. Perquè mai hi haurà pau sense justícia.

Publicat al Berguedà Actual número X, tal  de 200

Signat com a Josep Cara Rincón, Centre d’Estudis Josep Ester Borràs


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries