Es necessiten anarquistes

Publicat el 04 juliol 2012

El mes de desembre de l’any 2005 vaig fer la primera columna del «Salut i anarquismes!». El Pau Juvitllà va convencer-me de fer una columna que parlés de qüestions socials i d’anarquisme i, sobretot, des de l’anarquisme. La tria del nom de la columna el vaig fer perquè l’anarquisme no és una ideologia unilinial. De fet més que una ideologia rígida o tancada és una permanent actitud crítica contra qualsevol forma de poder i d’explotació i una aposta real cap al propi control de tots els aspectes que afecten la nostra vida. Anarquismes o «anarquisme sense adjectius» com va sortir de la Xarxa Anarquista entre el 2007 i el 2009 (intent de coordinació per sobre de l’adscripció sindical, insurreccionalita, etc.). Jo defenso encara aquest anarquisme i les formes organitzatives que superen allò que ens frena en l’acció. La unió de l’anarquisme social i el vivencial.

 

El Catalunya és una de les capçaleres més constants, de més qualitat i, sobretot, de més abast que hi ha dins l’anarcosindicalisme d’aquest país. Valia la pena aprofitar l’eina per difondre l’ideal anàrquic dins un sindicat tant divers com és la CGT, i més enllà. Per això vaig acceptar la proposta, a més ja feia un temps que hi col·laborava. He fet prop d’una setantena de columnes.

 

Durant molts anys la CNT (totes elles) ha estat el pal de paller de l’anarquisme en aquest país. Ja fa molt de temps que no és així. Ben mirat ja està bé. Ja que l’eina havia acabat sent una fi en si mateixa i, ara no és útil per a qualsevol cosa. Les anarcosindicals li van petites a l’anarquisme. El món del treball ja no és l’eix central per fer la revolució, a les anarcosindicals (totes) sovint els sobra estructura i els falta sang, a la CGT li sobren lluites de poder. Massa adjectius buits. S’han d’assumir més riscos i enderrocar chiringuitos que no van enlloc. Si l’eina no és útil cal buscar-ne o fer-ne una altra, però no deixar de lluitar. Els anarquismes no són gens caducs, segueixen sent molt vigents i estan carregats de futur, els vells i els nous, però cal fer-los servir. L’anarquia no és una etiqueta és una pràctica constant. Cal doncs un compromis diari basat en el sentiment de ràbia que impulsa el desig de justícia social contra aquest sistema social tant i tant merdos en el qual vivim.

Aquest és el meu darrer «Salut i anarquismes!”, tot i que seguiré fent col·laboracions. Gràcies per deixar-me escriure, gràcies a les persones que m’heu llegit. Llarga vida al Catalunya. Salut i anarquia!

 

Publicat al Catalunya número 141, juliol de 2012.

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


1 Response to Es necessiten anarquistes

  • Anna ha dit:

    Gràcies a tu!

  • Darrers textos publicats

    Temàtiques

    Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

    Administració

    rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

    Copyright © rebequeries