Estat i terrorista

Publicat el 08 juliol 2007

Per fi han alliberat la Núria del segrest que estava patint per part de l’Estat, el jutge, ICV i els Mossos d’Esquadra. Primer alegria per la seva llibertat. Després ràbia per les mentides i les explicacions absurdes que els seus captors intenten mantenir per excusar l’abús l’inexcusable. Les presons segueixen plenes i la lluita per la llibertat no es pot aturar. Tampoc la lluita contra la mentida. I es que és de “risa”: segresten una noia perquè és anarquista i perquè és solidària amb un company que ha estat represaliat per l’Estat de forma igualment arbitrària. Es persegueixen doncs les idees i la solidaritat i no els delictes, com tant s’omplen la boca els malanomenats demòcrates. En acabat resulta que, tal i com em dit mil vegades, la Núria no ha comès cap delicte, i aleshores els feixistes que ens governen, jutges i policia, s’aferren per justificar tot plegat en un disquet que suposadament conté les instruccions, en no se quin idioma, per fer còctels molotov. No t’ho perdis. Estem en les mateixes: quin delicte és el de la Núria? En el supòsit que el disquet sigui seu, estarien perseguint els coneixements de com poder arribar a fer un possible delicte i no pas cap delicte. Si això funciona així, cal que ens empresonin a totes. La majoria de ciutadans complim els requisits: sabem on estan les administracions, sabem qui són els polítics, policies i empresaris que ens exploten i ens amarguen la vida, de raons no ens en falten i per sort als boscos encara queden boixeres. Unes quantes esquenes uniformades, “trajades” o “togades”, podrien quedar ben vermelles dels justos cops de boix que hipotèticament, si la gent es despertés un dia, podrien fotre als “cabrons” que ens fan la vida impossible. Doncs el cas és el mateix, som molts els que sabem qui se’ns pixa a la cara i sabríem, tot i que no ho hàgim fet mai, agafar un bastó de boix i fotre ben calent al senyor Saura, als Mossos d’Esquadra, al senyor jutge i al sistema que ho va parir tot plegat. No hem comès cap delicte però se’ns persegueix. Insisteixo, perquè es persegueixen les idees, la consciència de ser, la solidaritat i la vida. Però no patiu els mitjans que es van afanyar a dir la mentida que la Núria tenia armes, no parlen ara d’abús, ni de segrest ni de detenció il·legal, això sí encara quan parlen de la vaga del Prat, li apliquen l’adjectiu “brutal”. Els únics brutals i terroristes ja sabem qui són i qui sembra misèria recull ràbia. Salut i anarquia!

Publicat al Catalunya número 88, juliol i agost de 2007

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries