Estem tancades
Publicat el 27 agost 2009
L’Audiència Nacional ha condemnat a dos anys i mig de presó la companya Núria de Girona. No hi ha proves de res. Diuen que “col·laborava” amb un grup “terrorista” italià. Aquesta sentència, per un demòcrata hauria de ser com a mínim absurda ja que la Núria no ha comès cap delicte. Per un àcrata, la sentència, és sens dubte un acte repressiu més de l’estat cap aquelles persones solidàries i que critiquen aquest món amb la seva manera de viure com a exemple. També és especialment lamentable com els mitjans de comunicació han seguit la cantarella marcada primer pels Mossos d’Esquadra i ara per l’Audiència Nacional, sense aportar proves i fins i tot volen fer passar com a proves de delicte coses que, en teoria, són perfectament lícites com per exemple declarar-se anarquista.
L’Alfonso de l’Hospitalet ha estat condemnat a tres anys de presó més multa de quatre mil euros, acusat de donar un cop de puny al famós mosso d’Esquadra del kubotan. I són cada dia més les companyes amb importants multes de tota classe per haver protagonitzat algun tipus de protesta o crítica en aquest sistema basat en la injustícia en el qual vivim.
D’altra banda, les campanyes i actes de solidaritat són escassos, tampoc no ens enganyem. Estem com estem. Estem dins un tancat i qui s’atreveix a saltar el vailet s’enrampa. Mal panorama. Massa complicitats amb les injustícies pel meu gust. I si la societat, basada en l’explotació generalitzada i l’abús fa pudor, no en fan gaire menys els col·lectius que s’autoanomenen socials o crítics, on les agressions, el pensament únic i la resta d’autoritarismes que critiquem del sistema estan molt presents i al dia. Darrerament i sense anar més lluny hem rebut amenaces per dir des del Berguedà Llibertari (www.berguedallibertari.org) que en un programa de Ràdio Bronka es presentava un dossier que denunciava l’agressió rebuda per una noia (i tot el que va comportar) en un conegut i reputat Ateneu barceloní.
Com diu el gran dibuixant i amic Roger en una de les vinyetes que ha fet al darrer el pèsol negre (on s’estrena nou disseny a tot color): “Hem sembla que hauríem de començar a prescindir de les nomenclatures dels historiadors d’antic règim… i anomenar la setmana tràgica setmana còmica… i repetir-la cada cinc anys”. Esta tot dit. I és que si perdem de vista la importància de fer la nostra pròpia història, de tenir la nostra pròpia veu i sense intermediaris de cap tipus; estem perdudes. Salut i anarquia!
Publicat al Catalunya número 109, setembre de 2009
Signat com a Pep Cara (Berga)
Responses are closed for this post.